SANT ILDEFONS

Les encícliques Rerum Novarum (1891) i Fratelli Tutti (2020) són com dues parades en un mateix camí, separades per un munt d’anys i històries, però lligades per la mateixa idea de fons: que per tenir una societat més humana, cal que les persones estiguin connectades que hi hagi llaços ferms entre nosaltres.

La dignitat humana? És el que dona sentit a tot plegat. Tant una carta com l’altra deixen ben clar que no pot ser que la feina s’entengui només com una obligació o com una manera de guanyar diners. El treball és també una manera de créixer personalment i de sentir-se partícip a la societat. D'això, tant Lleó XIII com Francesc se’n queixen: la precarietat o l’exclusió per culpa de feines de misèria i cal lluitar perquè tothom en pugui tenir una de digna.

Sobre la propietat, es posen d’acord que tenir coses està bé, però sempre amb sentit comú: no pots tenir-ho tot i deixar els altres sense res. Rerum Novarum ho defensa sobretot per no caure en el socialisme radical, mentre que Fratelli Tutti obre el focus i recorda que hem de mirar pel bé comú i pel planeta, i que els diners no poden ser la llei.

En el tema de la comunitat, totes dues diuen que l’individualisme no porta enlloc. Rerum Novarum aposta per sindicats i associacions, al capdavall, amos i treballadors han de trobar punts d’acord. Fratelli Tutti hi afegeix encara més: ens anima a trencar totes les fronteres, i aposta per la cultura de l’encontre i una fraternitat que sigui internacional, oberta a tothom sense importar les diferències de procedència, cultura, o religió.

Una diferència claríssima és a qui parlen: la primera es dirigeix a un món europeu, cristià i ple de problemes entre classes; la segona parla a tothom, en aquest món global que a vegades sembla tan embolicat i fragmentat. El llenguatge canvia, però el missatge segueix: hem de ser inclusius i mirar més enllà dels nostres petits cercles.

En resum, aquestes encícliques no amaguen que hi ha conflictes, però aposten perquè cadascú faci la seva part i, al mateix temps, ens arremanguem plegats per tirar endavant. La justícia social ha de sortir no només de les lleis, sinó del cor i de les relacions de veritat.

El món d’avui és ple de desigualtats i crisis de tota mena, i això no canviarà si cadascú va a la seva. Rerum Novarum i Fratelli Tutti, cada una a la seva manera, ens diuen que si volem un futur millor, ens toca posar la persona al centre i cuidar-nos els uns als altres, sense discursos buits, amb solidaritat i acció real.

Queda clar: el repte el tenim a les mans, i l’esperança també. Ens toca fer-ho possible!

PD: Casualment, el mateix dia que començàvem a publicar aquesta sèrie de 20 entrades sobre dos encícliques socials de l'Església es feia viral aquest vídeo de 2 minuts que resum l'esperit del que hem comentat aquí aquests dies: