18 de maig 2025

Reflexions a la paraula de Déu


Jesús, després dels tres anys del que anomenem la seva vida pública, veient que se li acaba el temps, sabent el destí que l’espera, es reuneix amb els seus fidels amics. I com qualsevol de nosaltres, quan tenim un esdeveniment per celebrar, ja sigui casaments, batejos... els reuneix al voltant d'una taula. Lluc 22,14 posa en boca de Jesús: "Com desitjava menjar amb vosaltres". I els va donar el seu darrer manament "Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat". Aquest és un resum de tots els manaments que ja va rebre Moisès de mans de Déu Pare, les taules de la llei que va baixar del Mont Sinaí.

Però, ja des del Gènesi, veiem tot el contrari del que Jesús predica i demana: Caïm mata el seu germà Abel, i, si llegim tot l'Antic Testament o qualsevol llibre d'història, antiga o moderna, veiem un seguit d'odis, guerres i misèries que no sembla que tinguin aturador. Han passat més de dos mil anys i la història se segueix repetint. Mirem on mirem, les terribles conseqüències de les guerres, el no estimar-nos els uns als altres, se segueixen cobrant víctimes innocents.

Què diferent seria el món, si estiméssim, com a mínim els nostres veïns, sense tenir afany d'apoderar-nos dels seus territoris i riqueses!

Molt abans sant Francesc d'Assis deia "Feliç qui estima l'altre", al seu germà, tant quan és lluny d'ell com quan és al seu costat. Però ja veiem que no és així. El papa Francesc segueix el mandat del sant a Fratelli tutti: "(8) Anhelo que en aquesta època que ens toca de viure, reconeixent la dignitat humana de cada persona, puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor".

No podem perdre l’esperança. El Papa declarà l’Any 2025 Any Jubilar de l’esperança...

Malgrat tot, els humans no n’aprenem i passen els segles i anem repetint els errors que ens porten a més guerres, fam, dolor, tristeses i misèries.

El dia del sant sopar Jesús va dir "Jo soc el pa baixat del cel. Qui menja d'aquest pa viurà per sempre". Això ens transmet la força i el coratge necessaris per seguir endavant.

Com diu mossèn Ballarín a Déu i tothom: Ell i la seva gent: "I vet ací, encara és ací baix entre nosaltres. Déu per fer-se nostre, en té prou amb un no res de pa i vi".

Rosa Maria Olivella