SANT ILDEFONS

Avui, en iniciar-se un nou conclave, recuperem aquest text amb gratitud i sorpresa per la seva profunda actualitat. La pregària anticipa, amb un to profètic, molts dels trets que han marcat el pontificat del papa Francesc: la centralitat de l’Evangeli, la sinodalitat, la preocupació per l’ecologia, l’opció pels pobres, la proximitat, i el somni d’una Església fraterna, encarnada i renovada. És, per tant, una bona ocasió per tornar a resar-la, tot posant-nos en actitud confiada i esperançada.

Davant el sepulcre de l’apòstol Pere, a Roma, oh Pare,
mentre els cardenals estan reunits abans del conclave,
prego per l’Església de Jesús i pel qui serà el nou Papa.
L’espera d’aquest moment, Senyor, converteix-la en esperança!

Dóna’ns, Senyor, un cor net i transparent,
un cor net, ple de benaurança, que ens faci capaços
de veure’t present enmig nostre!

Dóna’ns una mirada sàvia, plena del do del teu Esperit,
una mirada evangèlica sobre el món
i les persones que tu estimes!

Dóna’ns una voluntat ferma que ens mantingui fidels
i clarividents a l’hora de discernir els signes dels temps,
manifestació de la teva Paraula i del teu pas entre nosaltres!

Dóna’ns capacitat de discerniment
que doni equilibri i lucidesa
a la visió que hem de tenir de les coses,
de les opinions, de les intervencions,
de les crítiques que rebem!

Senyor, acompanya’ns a cadascú de nosaltres,
els teus fills i filles.

Vetlla per tota l’Església i per cadascun dels qui la formem
en aquests moments tan decisius
vers una nova etapa de la seva història.

Vull llegir i escoltar pronunciada en el llibre de l'Apocalipsi,
«tot ho faig nou!» o, la ja insistent expressió bíblica:
«Què us adoneu que ho faig tot nou?»

Obre’ns a la novetat de l’Evangeli
i de la teva acció entre nosaltres.
Il·lumina els cardenals en la seva decisió d’elegir el nou Pastor!

En aquesta pregària, Senyor, m’atreveixo a somiar l’Església.
Deixem-ho fer amb molt realisme i els peus a terra,
però amb el cor posat en Tu, que estimes i escoltes sempre.

Somiar avui l’Església, Senyor,
és somiar les qualitats d’una comunitat fraterna,
és somiar un Pare, Bon Pastor que la confirmi en la unitat
i asseguri el seu guiatge, com Jesús.

És l’Església que va somiar i proposar el Concili Vaticà II,
present en el cor del poble,
solidària dels seus anhels i esperances,
de les seves tristeses i angoixes,
una Església experta en humanitat.
Més encara, una Església de tots,
més i més sinodal, que vol dir, caminar junts,
en la qual tots ens hi sentim implicats.

I per a ella, un Pastor que compti amb la sinodalitat,
que ens senti i ens vulgui molt a prop a tots,
que pregui amb la mateixa confiança que ho fa Jesús.
en la seva pregària sacerdotal.

Un Pastor molt sensible als problemes més greus
de la humanitat i de cadascú dels pobles,
per tal de fer-hi present l’Església a través nostre,
encarnat com Jesús en la realitat de cada dia,
proper als més necessitats d’atenció humana i espiritual.
Un Pastor que estimi i compti amb els joves.

Un Pastor que, amb el seu tarannà mediàtic,
faci arribar de paraula i amb fets
la proximitat i la tendresa de l’Evangeli
com a força de transformació personal i social.

Davant de l’apòstol Pere, veient la seva feblesa i fermesa alhora
no puc demanar altra cosa per al nou Papa i per tots nosaltres
que la veritat indestructible de la seva fe en Jesús,
manifestada en el seu amor misericordiós com a resposta.

Per ell, el nou Papa i per nosaltres, amb tota humilitat,
demano saber reconèixer les nostres pròpies febleses
i les dels nostres germans i germanes.
Que el do del perdó i la reconciliació, junt amb l’eucaristia
ens renovi constantment i ens faci nous, totalment nous.

Tenim urgent necessitat de regeneració humana,
espiritual, social, familiar, econòmica, política, ecològica,
una regeneració de totes les relacions humanes
que ens retorni l’esperança, la il·lusió, i el goig de viure
i treballar a favor de tanta gent
postrada en la depressió i el desànim.

Dóna’ns, Senyor, un Papa savi i home de Déu!
Que pensi i actuï amb la saviesa que ve del teu Esperit
i transmeti la bondat que neix d’un amor sense mesura,
l’amor que encarna l’estil de Jesús, que és de servir i no ser servit,
capaç de donar la vida per tots aquells a qui estimes.

Que la seva expansiva influència sigui global,
que el seu anunci de l’Evangeli,
amb paraules valents i gestos significatius,
arribi a molts a través dels pobres mitjans de què disposem,
sempre ben acollit, ben comprès,
ben interpretat i ben comunicat.

Dóna’ns, Senyor, un Papa que cregui fermament en Tu,
i que confiï en els homes i dones del nostre temps
i, així, condueixi a l’Església a servir-los evangèlicament.

Aquí, a Roma, davant el sepulcre de sant Pere,
on he professat la meva fe en comunió amb tota l’Església,
tinc molt present les nostres Esglésies de Catalunya i d’arreu,
amb tot l’amor amb que hem d’estimar el nostre poble,
demanant al Senyor imaginació i creativitat
per a servir-lo millor
des del compromís que cadascú hem contret
en el baptisme i els altres sagraments,
que tant ens han enfortit al llarg de la vida.

Des de la comunió i l’espiritualitat que sempre la identifica,
amb el nou Papa i els altres bisbes, preveres, diaques,
religiosos i religioses, laics i laiques,
amb la força de l’amor que ens uneix a persones i famílies,
ho poso confiadament tot a les vostres mans,
i amb especial atenció per l’encàrrec
de comunicar l’Evangeli
a tots els qui des de qualsevol lloc i situació ho esperen.

Que aquesta humil comunicació de la veritat, que és Jesús,
feta sempre amb la caritat,
que és molt més que l’amor rebut i correspost,
sigui testimoni d’un amor fet entrega sense límits.

Deixa’ns, Senyor, continuar somiant aquesta Església,
en aquest moment de canvi
tan apassionant de la nostra història,
on ens crides a fer-te present amb el nostre humil servei
i la nostra afectuosa i generosa aportació.
Una Església servidora, samaritana, que escolta, que acull,
que proposa l’Evangeli, que acompanya,
que estima i dóna la vida, com Jesús!

† Sebastià Taltavull Anglada
Roma, Basílica de sant Pere, 6 de març de 2013