SANT ILDEFONS

La Pasqua inaugura el temps de l’Esperit.

Potser ens queixem massa del temps en el qual ens ha tocat viure. Veiem els temps passats amb una certa nostàlgia, perquè tenim el mal costum de pensar i dir que en altres temps la societat era millor que la nostra, però la realitat és que, a mesura que el temps passa, ens oblidem de molts aspectes del dia a dia que també tenien aquelles societats ara enyorades. Certament, el nostre temps ha canviat i continua sent un temps de canvi, un temps mogut, inestable, en expressió de Zigmunt Bauman. Però és el nostre temps, és el nostre món, és la nostra societat, és la nostra cultura, és el temps d’unes decisions polítiques que han marginat els drets humans, però , en tots aquests àmbits, nosaltres els homes del carrer continuem sent els actors principals, els que hem de construir el nostre món, els que el podem canviar fins a transformar-lo.

Per a nosaltres cristians, a més a més, el temps pasqual, que és el que va de la Creu a la Pentecosta, representa la profunda realitat del nostre temps, perquè és l’últim de tots els temps, és el temps de consolidació del regnat de Déu a la terra, és el temps que se’ns ha donat a tots els que hem optat per seguir Jesús i fer efectiu el seu manament, per posar en pràctica els valors de l’evangeli. La reflexió de la comunitat cristiana ha de partir sempre de la nostra realitat social actual, però tenint en compte que el temps que li toca viure qualifica també històricament la seva manera de viure la fe. I el temps en el qual ens toca viure ara, el present, és molt més definitiu que qualsevol altra manifestació o novetat que puguem esperar en un temps futur. Aquest temps nostre, el nostre avui, és el darrer temps de gràcia.

El temps de Pasqua ens revela que l’Esperit de Déu omple l’univers. Ell pot fer que totes les coses siguin noves, fins i tot el món i també els nostres cors. L’Esperit de Déu és la promesa que Jesús ens va fer i aquest Esperit és avui el nostre defensor i el que continua donant-nos força per ser fidels a Jesús. Quan nosaltres ens reunim per fer el memorial de la Pasqua, invoquem l’Esperit repetides vegades i ell fa present la salvació de Jesús enmig de la comunitat; torna a fer present d’una manera nova la mort i resurrecció de Crist; i amb la seva força transforma l’Església i el món sencer. Quan celebrem el Misteri de la Pasqua fem festa, perquè nosaltres sabem que l’amor de Déu s’ha estès a tota la humanitat per la força del seu Esperit. I l’Esperit és sempre present.

Anton Ramon Sastre