27 d’abril 2025

Reflexions a la Paraula de Déu


En l’Evangeli d’aquest segon diumenge de Pasqua, Jesús saluda els deixebles, que estaven tancats i esporuguits, amb les paraules: Pau a vosaltres! Jesús, enmig nostre, ens dona la seva pau i anima els apòstols a acollir-la. És també una invitació a lluitar-hi. Quan treballem per la pau estem reconeixent Jesús com a Senyor: estem fent allò que ens porta a viure en plenitud.

Els Fets ens diuen que “els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble i per això cada vegada se'ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor”. Aquesta lectura ens parla de miracles. Joan, en diu senyals: veient el que feia Jesús, la gent creia.

Tomàs no hi era la primera vegada que va aparèixer Jesús, i diu que necessita veure’l, tocar les seves nafres, per creure que és viu… és la resistència que tenim tots a creure'ns a fons que Ell és el Senyor, que ens estima fins al final i a qui ho necessita, que trobarem sentit a la vida.

Nosaltres també necessitem senyals per creure, som molt empírics, volem comprendre també amb els sentits, i de fet els signes ja hi són. Obrim els ulls als gestos de l'estimació de Déu en el món: a les transformacions de cor, als canvis d'actitud, a la donació als altres, a la cura, als gestos de tendresa…

Són els miracles quotidians, els senyals de Déu en el nostre dia a dia. Quins senyals ens ajuden a creure avui? Sabem veure’ls?

Bruno Parellada