20 d’abril 2025

Reflexions a la Paraula de Déu


Fe. Comencem pel credo de Pere, el de la lectura dels fets dels apòstols: Jesús, ungit per l’Esperit Sant (això vol dir sense olis, sense cerimònies, sense cap mena de litúrgia), va passar per la vida fent el bé i guarint. Perquè Déu era amb ell, diu Pere. Aquí ens hem de preguntar si Déu és amb nosaltres. Ho respondrem més endavant. Els deixebles van veure actuar Jesús, el van veure fer (i els va fer fer), i Pere en dona testimoni. De la mateixa manera que dona testimoni de la seva mort i de la posterior resurrecció. Fe.

Anem al sepulcre buit. Maria Magdalena era la persona més pròxima a Jesús. La dona que més l’estimava, i a la qual ell també se sentia més confiadament pròxim. Per això ella és la primera en anar al sepulcre, i per això és la primera a comunicar el sepulcre buit. D’aquí a creure en la resurrecció cal fer un triple salt amb tirabuixó inclòs. I és que, els evangelis de Joan i de Lluc diuen el que diuen: que si la mortalla plegada, que si un jove vestit de blanc... tot el que sabem és que al cap de poc temps Pere llança el seu credo i l’onada es fa imparable. Fe.

El relat dels deixebles d’Emaús ens dona la resposta. Val la pena veure el relat a través del quadre de Caravaggio La cena d’Emaús. En el quadre hi ha quatre figures: els dos deixebles, el taverner i Jesús, que dona explicacions i parteix el pa. Els dos deixebles tenen la cara il·luminada. No pas el taverner. Els deixebles del camí d’Emaús han conviscut i han fet el camí amb ell durant dues hores llargues. El taverner prou feina té servint els clients. Ell pensa, com pensem nosaltres, “A mi què m’expliques, Pere?; a mi què m’expliqueu, Maria Magdalena, Joan i Lluc?. I tu, Jesús de Natzaret, tu, a mi, què m’expliques? No veus que tinc massa feina?” sembla que digui el taverner, mentre l’observa amb la mirada franca. El taverner de Caravaggio som nosaltres, aquells que tenim la sort d’haver vist el sepulcre buit, els que hem tingut la sort de tenir accés al credo de Pere, de fer companyia a Maria Magdalena i escoltar el relat il·luminat dels deixebles d’Emaús. I tot i així, tenim massa feina.

Tanmateix, nosaltres sabem que ser cristià no consisteix a saber moltes coses, sinó a allargar la presència de Jesús de Natzaret al món a través d’allò que fem. Perquè. si ho fem, Ell, Déu Nostre Senyor mateix, és amb nosaltres. Partint el pa, fent la bugada, acabant un report, operant un malalt o netejant el cul d’un vell incapacitat. En Ell, un dia, el nostre sepulcre acabarà tan buit com el seu. Això, o una cosa semblant, deu ser la resurrecció. Fe.

Família Vives Requena

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)