Reflexions a la Paraula de Déu

"Escolta Israel ... estima el Senyor, el teu Déu ...Estima els altres com a tu mateix”

La lliçó de les lectures d’avui és que hem d’escoltar i estimar.

Ens ho diu el Llibre del Deuteronomi: ”Escolta Israel el Senyor és l’Únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces”.

Ens ho ensenya, així mateix, encara que no fa servir aquestes paraules, la Carta als cristians hebreus, quan diu que “Jesús té el poder de salvar definitivament els qui per Ell s’acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d’ells”... Ell no necessita, com els altres grans sacerdots, oferir sacrificis cada dia, primer pels propis pecats, després pels pecats del poble; el sacrifici el va fer una sola vegada per sempre, oferint-se Ell mateix. I jo em pregunto, com podia oferir-se Jesús, sinó és escoltant i estimant?

I a l’evangeli, sant Marc, ens explica com un dels mestres de la llei, per tant una persona entesa en normes, s’acosta a Jesús i li fa una pregunta: “quin és el primer dels manaments?”. Fent aquest pregunta, precisament un entès en lleis, avui dia, els mitjans de comunicació i segurament també nosaltres, diríem que pretenia fer-lo caure en contradicció. Jesús, però, el va entendre, en el sentit que quan es dicten moltes lleis i normes, es crea confusió i no se sap que és allò fonamental per orientar la vida, (cosa que sembla que és el que està passant en el món avui). Li va respondre recordant-li el que diu el Llibre del Deuteronomi, oració jueva: ”Escolta Israel el Senyor és l’Únic. Estima el Senyor, el teu Deu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces” I, sense que li ho hagués preguntat, Jesús va prosseguir: “El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix”.

Per Jesús, estimar és la força que mou i fa créixer la vida, allibera de la soledat i la separació per fer-nos entrar en la comunió amb Déu i amb els altres. Per estimar els altres com a mi mateix, és necessari un veritable aprenentatge que segur que és possible si seguim el mestratge de Jesús: ens cal escoltar l’altre, tractar de comprendre què passa en el seu interior; sense una escolta sincera dels sofriments, necessitats i aspiracions, no és possible estimar; ens cal donar, no hi ha estimació si no hi ha entrega generosa, donació desinteressada, estimar és el contrari d’acaparar, apropiar, utilitzar, aprofitar; ens cal perdonar.

Aquest, estimar, escoltar, donar i perdonar significa acollir i afirmar els drets de les persones vulnerables, immigrades, sense llar, sense feina; renunciar a coses, arriscar el nostre benestar per contribuir a una millora social; donar el nostre temps al servei de les persones soles i oblidades; defensar i promoure la no-violència, per tal d’aturar els conflictes i les guerres. Si volem ser autèntics cristians, seguidors de Jesús, l’ensenyament de les lectures d’avui ha de passar per davant d’allò que preval en el nostre entorn i no podem caure en el que Karl Rahner anomenava “un egoisme vividor que sap comportar-se decentment.”

Maite Cura Grané