Catequesi d’Advent-Nadal

El passat dimarts 28 de novembre va tenir lloc als locals de la parròquia la primera sessió de la catequesi d'Advent i Nadal d’enguany. Es van reunir més de 20 persones per escoltar les reflexions d'Anton Ramon Sastre que és qui dirigeix aquestes trobades.

Les idees principals van seguir tres eixos: el nostre temps és un moment per estar alerta i l'hem de construir entre tots; l’Advent com a espai simbòlic de l’existència humana, en el qual hem de renovar la confiança en Jesús i en la seva paraula; i el fet que el logos (la paraula, el pensament) es va fer carn (com a símbol de senzillesa).

La propera sessió serà aquest dimarts 12 a les 7 del vespre i tractarà sobre el paper de Maria com a mare de l'Emmanuel. La darrera reunió serà el dimarts 19 a la mateixa hora i també als locals de la parròquia.

Aquesta 2ª sessió tindrà el següent esquema:

La paraula parzénos es tradueix per “verge”: totes les paraules, sobre tot, quan es tracta de l’ús que se’n fa d’elles en llengües antigues, s’han d’interpretar en el seu context. Quan parlem del “naixement virginal de Jesús” no podem reduir la virginitat només a l’absència de relacions sexuals de Maria abans d’esposar Josep.

A)  A-) En el grec antic:

a.   a. En general: La paraula significa “noia jove i madura”. En molts textos primitius l’accent no recau sobre la integritat física, sinó que es fa referència a la bellesa d’una noia jove, a la seva fortalesa mental, a la seva immutabilitat, autosuficiència i a la seva superioritat espontània, independent i harmoniosa.

b.   b. En sentit religiós, com a mare d’un infant diví:

i.     És verge perquè no ha tingut relacions sexuals

ii.     És verge només fins al moment de la concepció

iii.     És verge perquè encara és jove

B)  B-) A l’Antic Testament i al judaisme la paraula hebrea de verge és “alma” (”noia”)

a.  a. Text bàsic: Isaïas7, 1-14. Es tracte d’una narració en el que el profeta vol asserenar el rei de Judà, perquè no es fiï dels assiris. Només Yahvé lliurarà Jerusalem dels assetjadors. En aquest context de vida o mort, el senyal de salvació serà aquest: “... el Senyor mateix us donarà un senyal: Heus aquí que la noia (verge) està encinta i dóna a llum un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel” (“Déu amb nosaltres”).  

b.   b. Es diu “verge” al poble d’Israel: Jeremies 18, 13-15. El poble ha comés un crim horrible perquè “ha oblidat Déu” i “ha deixat els seus camins” i es contamina amb la idolatria... ha perdut la “virginitat” (= la puresa).

c.   c. El que importa: El fill de la “dona jove” (“alma”) serà el salvador enviat per Déu i tindrà l’Esperit de Déu (Is. 11,2).

C)   C-) Les narracions (Mt 1, 17-25 i Lc 1, 26-38. 2, 1-21):

a.   a. L’afirmació de la virginitat de Maria, abans i després del naixement de Jesús, no té fonament cert en el text. De fet aquesta afirmació no es produí fins després de 350 a.C., perquè així es volia explicar la manca de pecat original en Jesús. La festa de la Inmaculada Concepció (a. 1708) va ser instituïda a manera de còpia del naixement de Crist.

b.   b. Textos a considerar:

i.     L’acció de l’Esperit à Gn 1,2 (el miracle d’una nova creació). Quan, en el Gènesi, es menciona l’Esperit de Déu es diu que “aleteja” sobre una matèria informe (aigua?) i a partir d’aquesta introducció s’esdevé el miracle de la creació. El naixement de Jesús significa també un acte creatiu de Déu per mitjà del seu Esperit (principi actiu), que indica un nou inici de la humanitat.

ii.     Purificats de tota apostasia  a Apoc 14, 3b-5: una multitud (144 mil) han estat rescatats de la terra, són “verges” i irreprensibles.

iii.     La comunitat cristiana esposa i verge casta de Crist (2 Cor 11,2), que l’Apòstol custodia: En aquest text, la “virginitat” és la imatge de la pertinença exclusiva de la comunitat a la persona del Crist.

iv.     La mare i germans de Jesús (Lc 8, 21 i Lc 11, 27-28) A Jesús, quan li invoquen la “família”, li surt el pensament obsessiu de que la seva missió és la implementació del “Regne de Déu”, la gran família que constitueixen aquells que escolten la Paraula i la posen en pràctica.

 

Anton Ramon Sastre