Reflexions a la Paraula de Déu

No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses

Redacto aquest escrit després de llegir el diari. No cal que faci una relació de les notícies que hi trobem. Malauradament, els esdeveniments que passen en el nostre món no són per tirar coets; molts d'ells tenen com a rerefons la corrupció, l'afany desmesurat per obtenir diners. Si avui els noticiaris publiquessin com a titular, la notícia "d'un administrador infidel" i ens expliquessin el que el Senyor ens diu a l'evangeli d'aquest diumenge, no ens estranyaríem gens. Els personatges que surten en aquesta narració tipifiquen molt bé fets i persones dels nostres dies.

Jesús en la paràbola que llegim aquest diumenge fa una denúncia molt potent d'aquest món nostre. Manllevant paraules del poeta, ens diu "els meus seguidors no són d'eixe món". El relat de l'administrador infidel és una descripció molt fidedigne de la nostra realitat.

Fixeu-vos, un administrador, lladre, que no dubta en corrompre els creditors del seu amo perquè ells l'endollin amb qualsevol càrrec que li permeti continuar tenint "un bon ritme de vida" ,(que no hagi de cavar, ni captar) Uns creditors, que s'aprofiten de la perversitat d'aquest administrador, per obtenir guanys, tot estafant a aquell amb qui havien fet negocis. Seguint les diferents escenes de la paràbola ens adonem que no n’hi ha un pam de net. Tot és infidelitat, corrupció, mentida, ambició, etc. Acabada de llegir la paràbola, espontàniament ens suggereix una pregunta:  Aquest és el món en què volem viure? Els seguidors de Jesús hem de respondre de forma profètica, amb fets i paraules: NO. És cert que aquestes conductes són generalitzades en els nostres dies, però que ho faci tothom no significa que estigui bé. Els creients estem obligats, per fidelitat a l'Evangeli; a anar contra corrent. La gran qüestió que ens presenta Jesús és "No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses". Difícil dilema, ja que la gran temptació, que tenim tots és trobar arguments, que justifiquin poder servir a Déu, sense renunciar al nostre desig de tenir més, per poder viure bé.

I Jesús, també ens adverteix que no hi ha una moral privada i una altra de pública, hem de ser fidels sempre, cal que tots els que tenim responsabilitats que van més enllà de l'àmbit privat no oblidem aquestes observacions. "l’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l'home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d'un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen?"

 

          Josep M. Jubany