Moltes coses hem après, però n’hi ha dues que destaquen; la primera és la consciència que som vulnerables fins a uns límits insospitats; la segona, és que tenim uns magnífics equips d’investigació a escala mundial que, en un temps rècord, han estat capaços de crear unes vacunes en extrem eficaces que ens han permès arribar al moment actual amb un risc molt disminuït de la morbiditat i de la mortalitat de la covid-19, fins i tot, malgrat la versatilitat de les seves soques. Evidentment que no podem cantar victòria, però els passos que s’han donat són gegantins.
El confinament a què
hem estat sotmesos ha modificat moltes coses; entre altres, hi ha hagut una separació
forçosa de les famílies per por del contagi i la instauració el treball telemàtic
des de casa; aquests en són dos dels exemples més evidents.
I en què ens ha
afectat com a comunitat eclesial?
El tancament de les
esglésies, primer, i la limitació de l’aforament, després, ens han habituat a
seguir la missa per televisió sense poder rebre físicament la comunió, per més
que teníem el convenciment que espiritualment la rebíem igual.
Havent estat eliminades
totes les restriccions, llevat de la mascareta en els espais senyalats, dona la
impressió que ja s’ha acabat tot, que hem tornat a la normalitat. Potser sí o
potser no, si hem de fer cas als pronòstics dels epidemiòlegs, però el que és
evident és que ara vivim un moment dolç que ens permet recuperar moltes coses
que havíem perdut; i, sens dubte, una de les més importants és el goig de poder
tornar a l’església per celebrar l’eucaristia presencialment amb comunió
inclosa.
Josep Maria Lari
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada