I Jornada mundial dels avis i de la gent gran

Aquest passat diumenge dia 25, l'Església ha celebrat la festa de sant Jaume apòstol, vigília de la festa  de sant Joaquim i santa  Anna,  i també, per iniciativa del Papa Francesc, la primera Jornada mundial dels avis i de la gent gran.

Us soc sincer, quan em vaig assabentar que el bisbe de Roma promovia una Jornada amb aquesta intenció, no em va acabar de convèncer, ja que em va recordar aquells homenatges que organitzava la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”, o el “Monte de Piedad”, on s’exhibia els avis recitant poesies que lloaven la gent gran i a canvi l’entitat bancària els posava quatre diners a la llibreta d'estalvi L’endemà, però continuaven vivint en la misèria.

Tanmateix, com es diu,  és propi de savis canviar d'opinió. Me l'he llegit i el missatge que Francesc ha publicat amb motiu d'aquesta jornada m’ha agradat . Un missatge on no hi ha paternalisme,  sinó que més aviat és una invitació a que els que ja som grans no abdiquem de la vida, mantinguem l'esperança i sapiguem trobar el nostre lloc en la societat. (El trobareu fotocopiat al costat de les bústies).

Avui, doncs,  és un dia apropiat perquè siguem conscients de la precarietat en què viuen molts dels nostres avis i àvies. Segons estadístiques de l'Ajuntament de Barcelona, cada vegada són més les persones grans que viuen soles, i amb greus problemes de subsistència. I a la soledat i  a l’economia precària  de vegades, cal afegir-hi, la vergonya que representa veure's en la vellesa en una situació de vulnerabilitat.  Una situació totalment nova per a molts.

En una societat on les proclames i tota la publicitat van dirigides a la gent jove, on un dels missatges més potents és que ens convencem que no som vells, i que una de les ridiculeses més comunes és amagar-se els anys que es tenen, o enganyar-se, dient que se’n tenen menys; és encoratjador, llegir en el Missatge del Papa, que no oblidem que el Senyor, "no margina a la gent gran, al contrari està sempre a prop nostre -sempre- amb noves invitacions, amb noves paraules, amb el seu consol, però sempre està a prop nostre. Vosaltres sabeu que el Senyor és etern i que mai no es jubila. Mai".
Amb motiu d'aquesta Jornada, cal reconèixer el gran testimoni que ens han donat moltes persones grans durant aquest any i mig de pandèmia. Els que llegiu el Full des d'una residència de gent gran, ho sabeu per experiència. La pandèmia ha estat molt cruel amb els ancians i ancianes, que s’han hagut de passar llargues temporades sense poder rebre la visita de familiars; sovint aïllats en les seves habitacions. Amb l'ai al cos perquè companys o companyes morien per culpa de la Covid-19.

El Papa en el seu missatge diu : "El profeta Joel va pronunciar en una ocasió aquesta promesa: «Els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves, visions» (3,1). El futur del món resideix en aquesta aliança entre els joves i la gent gran. Qui, si no els joves, pot prendre els somnis de la gent gran i dur-los a terme? Però per això és necessari seguir somniant: en els nostres somnis de justícia, de pau i de solidaritat hi ha la possibilitat que els nostres joves tinguin noves visions, i junts puguem construir el futur. En el llibre del Cohelet hi ha la cèlebre expressió: Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Doncs bé, acollim amb estimació i esperança  la vellesa, com deia el títol d'un cèlebre llibre d'espiritualitat dels anys 1970, visquem “la joia d'envellir”. Amb realisme, acceptem  les limitacions, però conscients que les persones s'estimen pel que són, no per la seva eficiència.

 

 Josep M. Jubany