Reflexions a la Paraula de Déu

Avui, vuit dies després de la Pasqua, celebrem el II Diumenge de Pasqua, un diumenge que rep molts noms. Noms, com diumenge “in albis”, per ser el diumenge "in albis depositis", és a dir, el dia en el qual els que havien estat  batejats la nit de Pasqua deixaven el vestit blanc, signe de la seva dignitat de cristians. El papa Joan Pau II, l’any 2000, va proclamar aquest diumenge com el Diumenge de la Divina Misericòrdia. I també en molts indrets del nostre país, és conegut com “Pasqüetes.” Un diumenge que, en temps de normalitat, se celebren molts aplecs al voltant d’algunes ermites.

Aquestes tres denominacions ens recorden que el temps de Pasqua és un temps per considerar el do i la dignitat que hem adquirit pel nostre bateig. Per les aigües baptismals hem estat salvats i configurats a Jesucrist, hem esdevingut fills de Déu, membres de l’Església. També és un temps per adonar-nos que el Déu que ressuscità Jesús és el Déu de l’amor, i aquest amor es manifesta en la misericòrdia i la compassió que té per a cadascú de nosaltres. I finalment les trobades i aplecs amb motiu de les pasqüetes, ens recorden la joia de la Pasqua. Una alegria que hem de compartir amb els nostres familiars i amics.

Per acabar de destacar la importància d’aquest II Diumenge de Pasqua, llegim a l’eucaristia les aparicions del Senyor ressuscitat, segons el capítol 20 de l’Evangeli de sant Joan.

Us aconsello que llegiu aquest  text com recomanava Sant Ignasi de Loiola, “como si presente me hallase”. Llegirem que aquest primer diumenge de Pasqua, Jesús és enmig nostre, esvaeix la por i ens dona la seva pau, perdona els nostres pecats, ens infon l’Esperit Sant i ens dona una missió: ser testimonis. I al cap de vuit dies, també en diumenge, com va esdevenir a Tomàs, se’ns mostrarà viu, gloriós, però conservant les ferides de la passió, ja que Ell, el ressuscitat, ha vençut la mort, però no ha oblidat les nafres i el plor del món. La solidaritat amb els crucificats roman i la misericòrdia continuarà essent part de la seva identitat.

Ara, nosaltres estem convidats a dir “Senyor meu i Déu meu”, tal com va dir Tomàs tot contemplant al Crist. I hem de retenir les darreres paraules que el Senyor pronuncià: “Feliços els qui creuran sense haver vist”. I hem de pregar perquè el Senyor, en un món racional, pragmàtic, mercantil, etc.,  ens ajudi a viure aquesta benaurança. Diumenge ”in albis”, de Divina Misericòrdia, de “pasqüetes”. I jo humilment afegeixo:  Diumenge per demanar al Senyor Viu, que revifi la fe de tots aquells que, com Tomàs, legítimament tenim dubtes. Antigament en el llenguatge col·loquial, quan algú no sabia  alguna cosa es deia que estava ”in albis”, avui diumenge “in albis”, preguem per no està “in albis” pel que fa a la nostra fe en Crist Ressuscitat.

Josep M. Jubany