35. Però oblidem ràpidament les lliçons de la història, «mestra de vida» . Passada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria la de caure encara més en una febre consumista i en noves formes de autopreservació egoista. Tant de bo que a la fi ja no hi siguin "els altres", sinó només un "nosaltres". Tant de bo no es tracti d'un altre episodi sever de la història de què no hàgim estat capaços d'aprendre. Tant de bo no ens oblidem de la gent gran que van morir per falta de respiradors, en part com a resultat de sistemes de salut desmantellats any rere any. Tant de bo que tant dolor no sigui inútil, que donem un salt cap a una forma nova de vida i descobrim definitivament que ens necessitem i ens devem els uns als altres, perquè la humanitat reneixi amb tots els rostres, totes les mans i totes les veus , més enllà de les fronteres que hem creat.
.jpeg)
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada