Estem encara dintre del temps pasqual i totes les lectures d’avui ens vénen a indicar quin ha de ser el veritable sentit que hem de donar a la nostra vida:
-Estar atents a les crides que el Senyor ens fa a través de la vida.
-Estimar de veritat els germans.
-Viure units al “Cep veritable” per donar fruits.
Crec que si treballem en aquest sentit anirem alimentant la nostra vida interior i ajudarem a fer-ho al nostre món tan necessitat avui.
A Sant Pau la trobada amb Déu el fa canviar totalment i es converteix de perseguidor en propagador del missatge.
“El Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús”
També se’ns presenta les dificultats que hi va haver per acceptar d’ell la nova imatge; per tant, no podem aspirar que en l’Església d’avui no hi hagi diferències i dificultats, ens cal estar oberts en cada moment al que Déu ens demana i a les necessitats dels germans.
El missatge de la segona lectura ve a donar resposta a com podem aconseguir aquesta pau.
“...que el vostre amor no sigui només de paraules sinó de fets i veritat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres”
L’estima del seguidor de Crist no pot quedar-se en paraules, s’ha de traduir en obres concretes; és aquí i ara que hem d’estar atents a tot allò que la vida ens marca.
I com a colofó per donar fruit se’ns presenta la imatge del cep i la sarment. Si estem units al cep que dóna vida, donarem fruit, però ens cal saber de dintre que necessitem d’aquesta unió perquè els fruits siguin de justícia i d’estima.
“Qui està en mi, dóna molt de fruit”
Júlia Tejerina
.jpeg)
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada