N’és el temps, no hi ha dubte, però no tots en gaudim per igual. Cada any en arribar aquest temps fem una petita reflexió per situar-nos en la realitat del moment.
Sense menystenir el dret que tots tenim a fer vacances, que són el merescut descans després de tot un any de treball i sacrificis, no podem obviar que per a molts d’altres els mesos de vacances no tenen res de diferent dels altres mesos, com no sigui el greuge comparatiu de saber que a ells els està negat l’esbarjo i els viatges.
I aquí hi caben tant els malalts, com els qui han de subsistir amb una pensió mínima, com els qui no tenen feina i han de continuar fent front a les despeses familiars, com els qui treballen per sous de misèria, i molts d’altres.
Des de diferents perspectives comprovem que aquesta crisi econòmica està fent molt de mal i no sembla que ni a curt ni a mig termini la situació pugui canviar. A molts de nosaltres se’ns escapen les raons profundes d’aquesta situació i assistim impassibles, que no insensibles, a l’escalada de mesures que els governants de molts països del món, entre ells el nostre, es veuen obligats a fer.
En aquest context el frau i la corrupció són més escandalosos que mai. I mentrestant al nostre entorn moltes persones i moltes famílies en pateixen les conseqüències.
Intentem gaudir, doncs, d’aquest temps de vacances conscients que la nostra solidaritat amb els qui més pateixen per aquestes circumstàncies és avui molt i molt necessària.
Una recomanació final, la mateixa que fem sempre: en el nostre peregrinar pel món fixem-nos en les coses de les comunitats cristianes que visitem que potser podríem incorporar a les nostres celebracions.
.jpeg)
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada