Fa 2 dies
El més llegit del mes
16 de gener 2010
Reflexions a la Paraula de Déu
Ens movem encara en un clima d’Epifania. Entrem, per altra part, a la normalitat dels diumenges de durant l’any, “temps de durant l’any” indica la rúbrica litúrgica. Temps de la vida habitual, normal. I enmig de la rutina del fer i desfer, del viure de cada dia, Déu es manifesta i se’ns revela. Vet aquí la gran lliçó d’aquest temps corrent: en la quotidianitat de la vida humana Déu hi és i ens surt al pas. Misteri total de l’encarnació del Fill de Déu que lluny de limitar-se als grans fets -Nadal, Passió i Mort i Resurrecció- ens desborda i inunda tota la nostra existència. Perquè tot a la vida humana és manifestació de la glòria de Déu que ens salva.
"En aquell temps es celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats." Uns anys més tard, ja a les seves velleses, l’evangelista Joan recordarà el fet. Com Maria, ell també guardarà aquella entranyable vivència en el seu cor, i en aquell aplec festiu hi veurà el rostre de l’Església que començarà a caminar, poble reunit i banquet de joia.
El desenllaç del convit es produeix quan Maria s’adona que s’acaba el vi, "no tenen vi", diu a Jesús. Quina traducció podríem fer avui d’aquesta interpel·lació? Què hi ha darrera d’aquesta pregunta? De què estem mancats avui, quines són les carències de la nostra societat, quines són les aportacions que cadascú de nosaltres podem fer per millorar les situacions angoixants. "Llavors Maria diu als que servien: feu tot el que Ell us digui". Jesús demanarà la col·laboració dels homes per fer el miracle, les piques plenes d’aigua que porten a la presència de Jesús quedaran convertides en vi, no fa el miracle a partir del no res, el fa a partir de l’aportació nostra, em sembla que la lliçó és molt clara. Les paraules que diu Maria són les úniques que l’Evangeli ha conservat dirigides als mortals, i tenen valor de consigna per als deixebles, l’ideal suprem de les quals és seguir Jesús i fer sempre el que Ell ens diu.
Acollir Jesús és participar del vi millor, és una invitació que ens ha d’esperonar per sortir de les nostres mediocritats.
Lluís Saumell
"En aquell temps es celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats." Uns anys més tard, ja a les seves velleses, l’evangelista Joan recordarà el fet. Com Maria, ell també guardarà aquella entranyable vivència en el seu cor, i en aquell aplec festiu hi veurà el rostre de l’Església que començarà a caminar, poble reunit i banquet de joia.
El desenllaç del convit es produeix quan Maria s’adona que s’acaba el vi, "no tenen vi", diu a Jesús. Quina traducció podríem fer avui d’aquesta interpel·lació? Què hi ha darrera d’aquesta pregunta? De què estem mancats avui, quines són les carències de la nostra societat, quines són les aportacions que cadascú de nosaltres podem fer per millorar les situacions angoixants. "Llavors Maria diu als que servien: feu tot el que Ell us digui". Jesús demanarà la col·laboració dels homes per fer el miracle, les piques plenes d’aigua que porten a la presència de Jesús quedaran convertides en vi, no fa el miracle a partir del no res, el fa a partir de l’aportació nostra, em sembla que la lliçó és molt clara. Les paraules que diu Maria són les úniques que l’Evangeli ha conservat dirigides als mortals, i tenen valor de consigna per als deixebles, l’ideal suprem de les quals és seguir Jesús i fer sempre el que Ell ens diu.
Acollir Jesús és participar del vi millor, és una invitació que ens ha d’esperonar per sortir de les nostres mediocritats.
Lluís Saumell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Com diu Mn.Lluís Saumell Jesús demana la col·laboració dels homes per fer el miracle. També va demanar la col·laboració en un altre miracle, el de la multipliació del pa i els peixos. Els cristians representem la unió amb Crist, la comunió amb Jesús, mitjançant el pa i el vi, "fruit de la terra i del treball dels homes", és a dir acollint allò que Déu ens dóna i posant el nostre esforç, aplicant-hi el nostres talenst, els nostres dons.
Veure els miracles com elements epifànics, mostres de la força de Déu, com a signes del poder de Déu, de l'energia de l'Esperit Sant, em resulten més propers que no pas si haguessin estat actes de màgia.
Publica un comentari a l'entrada