SANT ILDEFONS

Tot seguit es reprodueix traduït l'article d'Oriol Domingo publicat a "La Vanguardia" el diumenge 29 de novembre. La carta sencera es pot llegir clicant aquí.

Henri Boulad, el jesuïta egipci més destacat en els àmbits eclesial i intel·lectual, llança un SOS per a l'Església d'avui en una carta adreçada a Benet XVI. La missiva ha estat transmesa a través de la Nunciatura al Caire. El text circula en mitjans eclesials de tot el món.

L'epístola comença amb aquestes paraules: "Beatíssim Pare. M'atreveixo a dirigir-me directament a vostè ja que el meu cor sagna en veure l'abisme al que va caient la nostra Església ".

Boulad és un respectat referent en una zona crucial de l'Església. Boulad deixa constància que la seva anàlisi "té el seu fonament en un coneixement real de l'Església universal i de la seva situació avui en dia". Aquest coneixement és fruit de la àmplia experiència pastoral i teològica l'autor d'aquesta carta al Papa.

Henri Boulad (1931) és una personalitat indiscutible que viu en una zona crucial per a l'Església catòlica, l'ecumenisme i la política internacional. És jesuïta egipci-libanès de ritu melquita. És rector del Col·legi dels Jesuïtes del Caire. Ha ocupat càrrecs de responsabilitat a la Companyia de Jesús, facultats de teologia i Càritas a l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Coneix la jerarquia catòlica egípcia a la qual ha tractat com a president dels superiors religiosos d'Instituts a Egipte. També coneix rellevants bisbes i teòlegs catòlics d'Europa. Ha visitat uns cinquanta països en els quatre continents. Ha publicat uns trenta llibres.

Causes d'una caiguda. Boulad es limita a apuntar deu de les causes d'aquesta caiguda de l'Església:

1. Pràctica religiosa en decadència.
2. Seminaris i noviciats buits i vocacions en caiguda lliure.
3. Molts sacerdots abandonen el sacerdoci. Entre els que encara queden, a Europa i al Tercer Món, hi ha qui viuen en concubinat.
4. El llenguatge de l'Església és antiquat, anacrònic, avorrit, repetitiu, moralitzant, inadaptat a l'època actual.
5. Cal inventar un nou llenguatge que torni a expressar la fe de manera significativa per l'home d'avui. Només serà possible si hi ha una renovació profunda de la teologia i la catequesi,
6. Un gran nombre de cristians es torna cap a les religions d'Àsia, les sectes, New Age, l'ocultisme.
7. En moral, els exhortacions del Magisteri repetides fins a la sacietat sobre el matrimoni, la contracepció, l'avortament, l'eutanàsia, l'homosexualitat, el matrimoni dels sacerdots, els divorciats que es tornen a casar només engendren tedi i indiferència. Es necessita una línia que sigui més evangèlica.
8. L'Església catòlica, que ha estat mestra d'Europa durant segles, sembla oblidar la maduresa d'aquesta Europa.
9. Les nacions més catòliques d'abans (França, filla gran de l'Església, o el Canadà francès ultra catòlic) han donat un gir de 180 graus i entren en l'ateisme, l'anticlericalisme, la indiferència.
10. El diàleg amb les altres Esglésies i les altres religions acusa un retrocés inquietant.
"L'Església catòlica no és el Vaticà". La postura de Boulad és coherent amb la que manté des de fa anys. Es reflecteix així en "31 jesuïtes es confesen", llibre d'entrevistes realitzat el 2003 per dos catalans: el jesuïta Josep Maria Benítez i el filòsof Valentí Gómez-Oliver.

"És urgent comprendre -segons Boulad- que el cap de l'Església universal no és el Papa sinó Jesucrist. És urgent comprendre que l'Esglèsia catòlica no és el Vaticà. És urgent adonar-se que l'Església és per essència múltiple, multiforme, plural i pluralista, i no únicament llatina i romana. És urgent restablir a l'Església un clima de confiança i diàleg, i deixar de procedir mitjançant condemnes. És urgent aconseguir que els drets de l'home proclamats i atemps i fora de temps per l'Església siguin viscuts i practicats per ella."

Un sínode general per una triple reforme urgent. Boulad reclama un sínode a l'Església universal amb participació de totes les confessions cristianes. Sosté que "l'Església d'avui necessita una urgent triple reforma."

1. Una reforma teològica i catequètica. Aquesta repensaria la fe i la formularia
d'una manera coherent en el món contemporani. Una fe que no signifiqui res i que no doni sentit a l'existència no és més que un ornament i una superestructura inútil que cau pel seu propi pes.
2. Una reforma espiritual. L'objectiu és vivificar la mística i repensar els sagraments per donar-los una dimensió existencial i articular-los amb la vida. L'Església és avui dia massa formal i formalista. Dóna la impressió que la institució i una certa façana externa asfíxia al carisma.
3. Una reforma pastoral. Es tracta de repensar íntegrament les estructures heretades del passat.