Fa 1 dia
El més llegit del mes
09 d’octubre 2016
Reflexions a la Paraula de Déu
Avui el primer text que hem escoltat ens parla de com Naaman, general de l'exèrcit del Rei Aram de Síria, un personatge estranger i poderós, va a veure Eliseu, profeta d'Israel, per demanar-li que el curi de la seva malaltia, la lepra, i ell li mana que faci una cosa ben senzilla: que baixi al riu Jordà i es banyi set vegades. Aquest general, acostumat a manar, obeeix i queda curat: en el text veiem reflectit el seu agraïment i la seva conversió "És que d'ara en endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor". Naaman ha gaudit de la misericòrdia de Déu a través d'Eliseu.
En el relat del miracle de Jesús segons Lluc, els leprosos coneixen a Jesús, han sentit parlar d'Ell i de les seves obres i el criden pel seu nom "Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres". I de la mateixa manera que Naaman va obeir Eliseu, els leprosos de l'Evangeli fan el que Jesús els ordena, també una cosa ben senzilla "Aneu a presentar-vos als sacerdots" i pel camí queden purificats. Dels deu només un torna enrere per agrair el miracle i Jesús li diu "Aixeca't i ves-te'n, la teva fe t'ha salvat"
Petició, miracle, fe i agraïment apareixen als dos relats.
Del primer text fins avui ha passat molt de temps; Eliseu va viure al s. IX abans de Crist, i la humanitat segueix amb els mateixos problemes: malalties, marginació...
I nosaltres com els protagonistes dels dos relats demanem a Déu la solució dels nostres problemes i esperem el miracle.
Que sapiguem veure el miracle i la bondat de Déu en els companys del camí de la vida, que ens estimen, ensenyen, aconsellen, riuen i ploren amb nosaltres. Tot el que som ho devem als altres.
També la natura que ens envolta ens parla de la grandesa de Déu que ens estima.
Que sapiguem com Naaman i el leprós anònim, correspondre amb fe i agraïment per tots els dons que Déu ens ha donat i com Dietrich Bonhoeffer, que des del camp de concentració de Flossenbürg poc abans del seu assassinat, ens deixà testimoni de fe i esperança.
"Protegits meravellosament per forces benèfiques,
esperem confiats el que vindrà.
Déu és amb nosaltres matí i vespre
i realment en cada nou dia."
Rosa Maria Olivella
En el relat del miracle de Jesús segons Lluc, els leprosos coneixen a Jesús, han sentit parlar d'Ell i de les seves obres i el criden pel seu nom "Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres". I de la mateixa manera que Naaman va obeir Eliseu, els leprosos de l'Evangeli fan el que Jesús els ordena, també una cosa ben senzilla "Aneu a presentar-vos als sacerdots" i pel camí queden purificats. Dels deu només un torna enrere per agrair el miracle i Jesús li diu "Aixeca't i ves-te'n, la teva fe t'ha salvat"
Petició, miracle, fe i agraïment apareixen als dos relats.
Del primer text fins avui ha passat molt de temps; Eliseu va viure al s. IX abans de Crist, i la humanitat segueix amb els mateixos problemes: malalties, marginació...
I nosaltres com els protagonistes dels dos relats demanem a Déu la solució dels nostres problemes i esperem el miracle.
Que sapiguem veure el miracle i la bondat de Déu en els companys del camí de la vida, que ens estimen, ensenyen, aconsellen, riuen i ploren amb nosaltres. Tot el que som ho devem als altres.
També la natura que ens envolta ens parla de la grandesa de Déu que ens estima.
Que sapiguem com Naaman i el leprós anònim, correspondre amb fe i agraïment per tots els dons que Déu ens ha donat i com Dietrich Bonhoeffer, que des del camp de concentració de Flossenbürg poc abans del seu assassinat, ens deixà testimoni de fe i esperança.
"Protegits meravellosament per forces benèfiques,
esperem confiats el que vindrà.
Déu és amb nosaltres matí i vespre
i realment en cada nou dia."
Rosa Maria Olivella
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bo el comentari. M'ha agradat molt. Certament, estic amb tu Rosa Maria, Deu està en tots els que ens envolten i ens acompanyen en el camí de la vida i si no el sabem veure és que som cecs i necessitem una pròtesi que moltes vegades rebutgem.
Gracies pel comentari.
Maite Cura
Publica un comentari a l'entrada