120. Torno a fer meves i a proposar a tots unes paraules de sant Joan Pau II la contundència de qui potser no ha estat advertida: «Déu ha donat la terra a tot el gènere humà perquè ella sustenti a tots els seus habitants, sense excloure ningú ni privilegiar-ne cap ». En aquesta línia recordo que «la tradició cristiana no va reconèixer com absolut o intocable el dret a la propietat privada i va subratllar la funció social de qualsevol forma de propietat privada». El principi de l'ús comú dels béns creats per tots és el «primer principi de tot l'ordenament ètico-social», és un dret natural, originari i prioritari. Tots els altres drets sobre els béns necessaris per a la realització integral de les persones, inclosos el de la propietat privada i qualsevol altre, «no han de destorbar, abans al contrari, facilitar la seva realització», com afirmava sant Pau VI . El dret a la propietat privada només pot ser considerat com un dret natural secundari i derivat del principi de la destinació universal dels béns creats, i això té conseqüències molt concretes que han de reflectir-se en el funcionament de la societat. Però succeeix amb freqüència que els drets secundaris es sobreposen als prioritaris i originaris, deixant-los sense rellevància pràctica.
Benvolguda comunitat de Sant Ildefons,
Com a directora de l’escola Nausica i en nom del seu patronat us volia transmetre el nostre agraïment per la cessió d’ús de l’espai del carrer Tavern.
Hi estem duent a terme activitats molt diverses amb els cursos des de P5 a 4t de Primària, per tant, són uns 100 alumnes que gaudeixen de l’espai aprofitant al màxim el pati exterior. Per exemple, per la castanyada vam fer un esquelet que havien de dibuixar i descriure en un full. O també activitats de tutoria on hem parlat de l’amistat, el respecte i la comunicació entre d’altres.
També estem realitzant activitats que promouen la relació entre grups, bombolla sense que tinguin contacte físic. És una característica del nostre projecte educatiu l’aprenentatge entre iguals.
Encara que aquest any no puguem fer projectes amb altres classes, a cicle mitjà hem tingut una idea per tal de treballar en equip. Després de realitzar la sortida al teatre Regina on vam poder veure l’obra i superar l’Escape Room del misteri de Houdini, vam decidir que nosaltres també volíem fer-ne un. Aprofitant l’espai de Tavern, hem preparat un Escape Room i cadascuna de les classes li ha fet a l’altre.
Els de 4t van preparar-ne un que consistia a salvar la terra d’una catàstrofe natural que els de 3r havien d’impedir. Els de 3r, en canvi, han creat un viatge en el temps per als de 4t en el qual havien de superar cadascuna de les etapes de la història fins a arribar a l’actualitat. A partir d’aquesta dinàmica, hem aprofundit en diferents continguts de medi i hem compartit aprenentatges, ja que cada grup per tal de crear l’Escape room s’ha fet expert en aquella àrea i ha preparat diferents proves perquè els altres les poguessin superar.
Anna Bayó
Directora
116. Els últims en general «practiquen aquesta solidaritat tan especial que hi ha entre els qui pateixen, entre els pobres, i que la nostra civilització sembla haver oblidat, o si més no té moltes ganes d'oblidar. Solidaritat és una paraula que no cau bé sempre, jo diria que algunes vegades l'hem transformat en una mala paraula, no es pot dir; però és una paraula que expressa molt més que alguns actes de generositat esporàdics. És pensar i actuar en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tots sobre l'apropiació dels béns per part d'alguns. També és lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, la desigualtat, la manca de treball, de terra i d'habitatge, la negació dels drets socials i laborals. És enfrontar els destructors efectes de l'Imperi del diners [...] La solidaritat, entesa en el seu sentit més profund, és una manera de fer història i això és el que fan els moviments populars ».
Aquest diumenge és la festa de la «Sagrada Família», podríem preguntar-nos què és allò nuclear que fa «sagrada» la família de Jesús, i què fa sagrada qualsevol família. Criteri humà - «civil» (com deia el R.M. Nogués a la festa de Crist Rei: «donar pa al que té fam, etc.») - o religiós? La primera lectura ens invita a considerar criteris humans, aplicables a qualsevol tipus de família de qualsevol tradició religiosa, o sense religió. «Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui» (Sir 3).
El text de l’evangeli sembla que ens invitaria a pensar en criteris més típicament «religiosos», com ara el culte, el compliment de la Llei, en coherència amb allò que sincerament creiem segons la nostra consciència.
Penso que allò que fa sagrada una família són els dos tipus de criteri, però -alerta!- discernint amb l’Esperit de Jesús diverses coses: Primer: que allò important de qualsevol «pràctica religiosa», no és la pràctica en si mateixa, sinó la sinceritat del cor que la fa, la cerca i el desig sincer de Déu, de la seva bondat i de la seva llum, en coherència entre el que fem i el que creiem. Això porta una paradoxa (inquietant per a una mirada tradicional): que la decisió de realitzar altres pràctiques religioses diferents (segons altres creences), o de no realitzar cap pràctica religiosa, o a l’extrem -i ara no ho puc explicar més – fins i tot de realitzar una pràctica «antireligiosa», pot esdevenir i esdevé als ulls de Déu una forma de culte, de veritable «pràctica religiosa», de cerca de la Vida que Ell és, segons la consciència i l’origen d’aquesta decisió.
Segon: que allò més important, pel qual una «família» esdevé «sagrada», és un criteri humà, «civil»: la seva capacitat d’estimar, de comunicar, d’acollir i de compartir.
Tercer: que això es pot donar, i es dona moltes vegades, fora de la tradicional família cristiana (on, tristament, moltes vegades no es dona). Famílies amb parelles divorciades o separades, parelles estables d’homosexuals o lesbianes, o trans, etc. També en aquests casos moltes vegades hi és present l’amor, la comunicació, i la cura mútua. Pau Donés, en la seva última entrevista amb Jordi Èvole, quinze dies abans de morir, deia de la parella i la família, si fa no fa, això: «la parella es el cementiri de l’amor». Però deia també que el millor de la vida es la família, (en raó de la seva experiència viscuda), i incloïa a tots els seus membres: pares, fills, germans...,i també la seva ex-parella!.
La comunicació, la cura i el respecte mutu, l’afecte, i saber i sentir que podien confiar els uns en els altres, que es tindrien sempre a prop, fent-se costat, era el que més l’omplia. Quin tresor! I no és una família «típicament religiosa»! Però segur que als ulls de Déu, també és «sagrada».
Diumenge dia 27 de desembre de 2020:
Diumenge dins l'Octava de Nadal. Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep que preval davant la festivitat de Sant Joan, apòstol i evangelista. Jornada per la Família i la Vida
Del dilluns dia 28 al dijous dia 31 de desembre de 2020:
Són dies dins l'Octava de Nadal
Dilluns dia 28 de desembre de 2020:
Festivitat litúrgica dels Sants Innocents, màrtirs a Betlem i
rodalia
Dimarts dia 29 de desembre de 2020:
Commemoració litúrgica de Sant Tomàs Becket (1118 - 1170), bisbe
de Canterbury i màrtir
Dijous dia 31 de desembre de 2020:
Commemoració litúrgica de Sant Silvestre I, papa (romà, 314 - 335)
i màrtir
Divendres dia 1 de gener de 2021:
Octava de Nadal. Solemnitat litúrgica de Santa Maria, Mare de Déu.
Imposició de nom de Jesús, també Emmanuel o Manuel (Manel). Jornada Mundial
(pontifícia) per la Pau
Dissabte dia 2 de gener de 2021:
Commemoració litúrgica de Sant Basili el Gran (330 - 379), bisbe
de Cesarea de la Capadòcia i Sant Gregori Nazianzè (330 - 390), bisbe de Constantinoble,
doctors de l'Església
Proper diumenge dia 3 de gener de 2021:
Diumenge segon després de Nadal
109. Alguns neixen en famílies de bona posició econòmica, reben bona educació, creixen ben alimentats, o posseeixen naturalment capacitats destacades. Ells segurament no necessitaran un Estat actiu i només reclamaran llibertat. Però evidentment no cap la mateixa regla per a una persona amb discapacitat, per a algú que va néixer en una llar extremadament pobre, per a algú que va créixer amb una educació de baixa qualitat i amb escasses possibilitats de curar adequadament les seves malalties. Si la societat es regeix primàriament pels criteris de la llibertat de mercat i de l'eficiència, no hi ha lloc per a ells, i la fraternitat serà una expressió romàntica més.
105. L'individualisme no ens fa més lliures, més iguals, més germans. La mera suma dels interessos individuals no és capaç de generar un món millor per a tota la humanitat. Ni tan sols pot preservar-nos de tants mals que cada vegada es tornen més globals. Però l'individualisme radical és el virus més difícil de vèncer. Enganya. Ens fa creure que tot consisteix a donar curs a les pròpies ambicions, com si acumulant ambicions i seguretats individuals poguéssim construir el bé comú.
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha
beneït en Crist
amb tota mena
de benediccions espirituals dalt al cel.
Ens escollí
en ell abans de crear el món,
perquè fóssim
sants, irreprensibles als seus ulls
Per
amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist
Amics, amigues, quan falten pocs dies per la celebració del Nadal
de Nostre Senyor Jesucrist, en aquest any de gràcia del 2020, em plau
felicitar-vos i amb molta gosadia em faig meva aquesta benedicció de sant Pau als
cristians d’Efes.
Enguany, la celebració del Nadal serà molt diferent de les d’altres anys. Potser el més significatiu seran les absències. Absències de familiars en els tradicionals àpats de Nadal, absències en les misses del dia de Nadal i, també absències, en algunes llars de les persones estimades que ens han deixat per anar a la casa del Pare en aquest any que acaba (estem segurs que els nostres éssers estimats, morts, contemplen presencialment el Fill de Maria). Si bé les absències són motiu de tristesa, també és cert que aquest Nadal del 2020 Jesús serà molt present en les nostres vides. Ell no estarà absent. Ell sempre és sempre present en les nostres vides i aquests dies de Nadal ho recordem d’una forma especial. El recordem present en una cova acaronat pels braços amorosos de Maria i Josep. El recordem present en cadascun dels homes i dones que sofreixen. El recordem present en la nostra pregària. El recordem present en la participació de les nostre eucaristies.
El recordem, el sabem present, i és ell qui ens diu: no tingueu por, no us desanimeu, jo sóc l’Emmanuel, Déu amb vosaltres, Jo no us deixaré mai.
Aquest Jesús, que va néixer fa gairebé 2020 anys, sap de les nostres inquietuds, de les nostres esperances, de les nostres alegries i tristeses. Aquests dies de Nadal ho llegim als evangelis, Ell va néixer en una cova perquè no tenia lloc a l’hostal, Ell va ser perseguit pel cruel Herodes; en els dies del seu naixement es va decretar una sagnat persecució dels menors de dos anys; Ell va patir exili a Egipte. És aquest Jesús que sap del nostre dolor, que ens acompanya en aquest dies de pandèmia, d’empobriment, que dona la mà amb solidaritat als qui són a la presó, als immigrants, als sense sostre.
Amics, amigues, no ho oblidem, és Nadal i malgrat tot, o millor dit per tot el que vivim, aquest any, més que mai, hem donar gràcies per tot el que celebrem. Com diu el salm 46: Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. No temem res quan se somou la terra, quan les muntanyes trontollen dins els mars, quan bramulen i escumegen les aigües abismals i al seu embat s'estremeixen les muntanyes.
Sant Pau a l’inici de la carta als cristians d’Efes, beneeix Déu perquè per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. Som fills de Déu, formem part de la seva família i enguany, com en tots els anys anteriors, no faltarà a les nostres cases, a Ell recordarem en els nostres pessebres, en les nostres nadales, en el rostre de la canalla petita. I principalment és farà present en les nostres pregàries. I tot contemplant el bou i la mula, Josep i Maria i, sobretot, el pessebre amb el nen, nosaltres afeixugats pels nostres neguits, com un pastor qualsevol, diguem-li gràcies pel vostre naixement i pel vostre amor. I en Ell hi trobarem representats tots els qui enyorem aquest Nadal.
Bon Nadal
Josep m Jubany , rector
100. Tampoc estic proposant un universalisme autoritari i abstracte, establert o planificat per alguns i presentat com un suposat somni amb vista a homogeneïtzar, dominar i espoliar. Hi ha un model de globalització que «conscientment apunta a la uniformitat unidimensional i busca eliminar totes les diferències i tradicions en una recerca superficial de la unitat. [...] Si una globalització pretén igualar a tots, com si fos una esfera, aquesta globalització destrueix la riquesa i la particularitat de cada persona i de cada poble ». Aquest fals somni universalista acaba traient al món el seu variat colorit, la seva bellesa i en definitiva la seva humanitat. Perquè «el futur no és monocromàtic, sinó que és possible si ens animem a mirar-lo en la varietat i en la diversitat del que cada un pot aportar. Quant necessita aprendre la nostra família humana a viure junts en harmonia i pau sense necessitat que haguem de ser tots igualets ».
El projecte de Déu
En el segon llibre de Samuel, Natan digué al rei: “Ves, fes tot el que es proposi el teu cor: tens amb tu el Senyor”. Pensem en el projecte de Déu: la seva paraula entra en el nostre cor si l’obrim per deixar que el seu Esperit hi habiti i, aleshores, fem el que el nostre cor ens digui seguint el camí que ens marca Jesús, en l’espai que transitem cadascú de nosaltres cada dia, prenent consciència dels problemes derivats de les guerres, dels desastres naturals. Sí, com no, també de la pandèmia, del nefast Covid-19 que pateix tot el món. Posem-hi els mitjans que estiguin a les nostres mans per fer més suportable la vida a les persones que es troben soles, als qui la societat exclou.
El monjo Bernabé Dalmau ens recordava a Catalunya Religió que el Vaticà II ens havia ensenyat que “el deure de justícia i de caritat es compleix més i més pel fet que cadascú, contribuint al bé comú segons les pròpies capacitats i les necessitats dels altres, promou també, i afavoreix les institucions públiques o privades, que serveixen per a transformar i millorar les condicions de vida dels homes”. I també que “N’hi ha que, tot i professar opinions obertes i generoses, en realitat viuen com si no es preocupessin gens de les necessitats de la societat. Més encara molts, a diversos llocs, no fan cap cas de les lleis i les prescripcions socials. A no pocs, amb diversos fraus i enganys, no els fa res d’eludir les contribucions justes o altres drets que deuen a la societat”.
No deixem que la incertesa i la por s’infiltrin a les nostres llars, cuidem-nos. Fem totes les coses bones que ens proposi el nostre cor. Si no ens podem reunir amb els nostres éssers estimats, amb els nostres amics, fem servir els mitjans virtuals a distància que la tecnologia posa a les nostres mans. Podem veure’ns i parlar, podem assistir a conferències i a concerts, a obres de teatre, a la Conventual de Montserrat. Podem llegir llibres, i més i més.... Aprofitem-ho.
Felicitem-nos el Nadal, no tinguem por. Fem tot el que es proposi el nostre cor, posem els nostres cors amb la mateixa predisposició que ho va fer Maria quan sentí les paraules de l’àngel: “No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”. I es donà plenament.
Pere Rius
Diumenge dia 20:
Diumenge IV d'Advent
Dilluns dia 21:
Commemoració litúrgica de Sant Pere Canisi (1521 -1597), prevere
jesuïta i doctor de l'Església, nat a Nimega (Països Baixos)
Dimecres dia 23:
Commemoració litúrgica de Sant Joan de Kety (1390 - 1473), prevere
de Cracòvia (Polònia)
Dijous dia 24:
Després de l'hora menor (nona) s'acaba el temps d'Advent i comença
el temps de Nadal amb les celebracions de la vigília del Nadal del Senyor
Divendres dia 25:
Solemnitat litúrgica del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, a
Betlem de Judà (6 aC).
Des del divendres dia 25 al dijous dia 31 de desembre: són dies
dins l'octava de Nadal
Dissabte dia 26:
Festivitat litúrgica de Sant Esteve, diaca i primer màrtir (+ 35)
a Jerusalem
Proper diumenge dia 27:
Diumenge dins l'octava de Nadal
Festivitat litúrgica de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep
que preval davant la festivitat de Sant Joan, apòstol i evangelista
Jornada per la família i la vida
98. Vull recordar a aquests "exiliats ocults" que són tractats com a cossos estranys a la societat . Moltes persones amb discapacitat «senten que existeixen sense pertànyer i sense participar». Hi ha encara molt «que els impedeix tenir una ciutadania plena». L'objectiu no és només cuidar-los, sinó «que participin activament en la comunitat civil i eclesial. És un camí exigent i també fatigós, que contribuirà cada vegada més a la formació de consciències capaces de reconèixer a cada individu com una persona única i irrepetible ». Igualment penso en «la gent gran, que, també per la seva discapacitat, de vegades se senten com una càrrega». No obstant això, tots poden donar «una contribució singular a el bé comú a través de la seva biografia original». Em permeto insistir: «Tingueu el valor de donar veu als que són discriminats per la seva discapacitat, perquè desgraciadament en algunes nacions, encara avui, es dubta en reconèixer-los com a persones de la mateixa dignitat».
Tot el que es reculli s'entregarà a SOLIDANÇA.
92. L'altura espiritual d'una vida humana està marcada per l'amor, que és «el criteri per a la decisió definitiva sobre la valoració positiva o negativa d'una vida humana». Tanmateix, hi ha creients que pensen que la seva grandesa està en la imposició de les seves ideologies als altres, o la defensa violenta de la veritat, o en grans demostracions de fortalesa. Tots els creients necessitem reconèixer això: el primer és l'amor, el que mai ha d'estar en risc és l'amor, el major perill és no estimar (cf. 1 Co 13,1-13).
Els propers dimecres 16, a les 12 del migdia, i divendres 18, a les 8 del vespre, tindrà lloc la celebració comunitària del Perdó. Aquests apunts poden servir-nos per fer un examen de consciència.
1. De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.
a. Durant
aquest temps d’Advent hem intensificat la nostra pregària?
b. Hem
exercit misericòrdia envers els més necessitats? Hem visitat a persones
malaltes? Hem procurat ser persona de diàleg, de pau?
c. Advent,
és el temps de revifar l’esperança. ¿Malgrat les circumstàncies que vivim, demano
al Senyor que no em deixi emportar pel pessimisme?
2. Joan duia un vestit de pèl de camell i
portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana.
a. Procuro
portar una vida austera?
b. En el
menjar, beure, m’excedeixo posant en risc la meva salut?
c. Dono
exemple als meus fills i, néts, familiars per la senzillesa en la meva vida, en
el vestir, en les depeses per a l’oci?
3. Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar
de Joan a les multituds: Què heu sortit a contemplar al desert? Una canya sacsejada
pel vent?
a. Procuro
ser coherent amb les meves conviccions i creences?
b. Sé escoltar les opinions dels altres,
sospesar-les i discernir el que tenen de bo o de dolent? ¿o sóc persona incapaç d’acollir, escoltar qualsevol idea que
no coincideixi amb la meva forma de pensar?
c. Imposo
les meves idees als altres? Sóc incapaç
de relacionar-me amb persones que pensin
diferent de mi
4. Joan, que era a la presó, va saber les obres
que feia el Messies i envià els seus deixebles
a. En la meva
forma d’actuar, de parlar, en el comportament envers els altres, dono testimoni
de la meva fe en Jesucrist?
b. Procuro
que els meus fills, néts, siguin educats en la fe cristiana?
c. Sóc
egocèntric? O sé reconèixer les qualitats d’altres?
5. Joan els respongué: -Jo batejo només amb
aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, ell us batejarà
amb l’Esperit Sant
a. Llegim
i preguem amb l’evangeli per conèixer i estimar més a Jesucrist? O ens
conformem amb el que vàrem aprendre de menuts?
b. Joan mostrà
l’aigua com a signe de vida. ¿Som
conscients que l’aigua i tota la naturalesa precisen d’un bon ús? En les meves
actuacions practico els bons hàbits
ecològics?
c. Joan
batejava amb aigua, Jesús amb l’Esperit Sant. ¿Em deixo conduir per l’Esperit
Sant, o només pels meus instints? Pel
baptisme tots som temples de l’Esperit Sant. Respecto el cos dels altres? Faig ús
de la pornografia?
6. Herodes , deia de Joan, jo el vaig fer decapitar.
a. Joan va
ser víctima d’un rei corrupte . En les meves relacions laborals, fiscals,
comercials em comporto honestament ?
b. En el
moment d’emetre el meu vot, en les eleccions polítiques, tinc en compte el bé
comú, la justícia social i la promoció dels pobres?
c. Defenso
públicament el que amb sinceritat crec que és la veritat?
Una veu que crida en el desert
Tercera setmana d’Advent. Ens apropem a les festes de Nadal. Com cada any. L’Església ens recorda, amb la pedagogia que cal, el cicle de la vida de Jesús en les fites principals. Una d’aquestes fites és el seu naixement.
Parem-nos a pensar una mica. Tots estem preocupats perquè seran unes festes de Nadal diferents. La pandèmia i el Covid-19 ens ho han complicat tot i ens fan estar tristos. Tanmateix, el Nadal cristià serà el mateix des del record i la contemplació del misteri de Déu amb nosaltres.
Els textos bíblics d’avui diuen moltes coses. L’Evangeli de Joan és clar quan el Baptista respon a la interpel·lació dels sacerdots i levites, “Jo no sóc el Messies.” Cert, no ho és, però l’anuncia preparant-los amb la predicació i el baptisme de conversió. Joan crida en el desert i té seguidors, però també té detractors que no fan cas de la seva crida. Nosaltres, avui, també hauríem de cridar en el desert dels nostres ambients, on per la poca convicció i testimoniatge personal, comunitari i institucional, no som prou creïbles. Potser hauríem de revisar el grau de compromís que hauria d’avalar el nostre testimoniatge.
La pandèmia ens hauria d’ajudar a reflexionar i a canviar de vida. Així, al costat de les dones i homes no creients, donaríem testimoniatge. No estem gaire convençuts i quan parlem del retorn a la normalitat estem pensant en tornar a fer el mateix que hem fet sempre, com ens deia Ramon M. Nogués enla reflexió que ha compartit recentment amb la Comunitat.
Quants desvalguts, quants cors adolorits, quants captius necessiten bones noves tal com anuncia el profeta Isaïes. Tots tenim molta necessitat de ser atesos en el nostre adoloriment i pèrdua de llibertat. I certament aquesta pandèmia ens ha fet sentir desvalguts. Molts han perdut la vida, la feina, la possibilitat de subsistir. Des d’aquest desert que ens toca viure, procurem donar testimoni ara. I, sobretot, atenem els més febles ja que és a ells a qui sempre toca el rebre.
Sant Pau ens exhorta a viure contents, no amb una alegria superficial, sinó fent front a la realitat, pregant i actuant, guardant-nos del mal. Si ho fem així, el nostre testimoni serà clar i obrirà camins en el desert contemporani del nostre món ric.
Ignasi
Garcia i Clavel
Diumenge dia 13:
Diumenge III d'Advent, anomenat també "Dominica
Gaudete", que preval davant la commemoració litúrgica de Santa Llúcia (segle
III-IV), verge i màrtir a Siracusa
Dilluns dia
14:
Commemoració
litúrgica de Sant Joan de la Creu (+1591), prevere carmelità (reformador de
l'orde) i doctor de l'Església
Des del dijous dia 17 fins al dijous dia 24 de desembre,
inclusivament:
són els dies de les fèries privilegiades d'Advent
Proper diumenge dia 20:
Diumenge IV d'Advent
Cristianisme al Segle XXI us convida a participar en una nova sessió telemàtica dels Debats a Sant Ildefons.
Aquesta vegada ens parlaran de “El sínode de l’Amazònia i els seus reptes”. Per desenvolupar d’aquest tema comptarem amb la presència de Víctor Codina, jesuïta, que ha viscut durant 36 anys a Bolívia on ha estat professor de la Universitat de Cochabamba. Amb la seva experiència de ben segur que ens pots ajudar a entendre la problemàtica que ha rodejat la celebració del sínode. Donades les dificultats derivades de les restriccions imposades a causa de la pandèmia aquesta sessió la podreu seguir telemàticament aquest dissabte, 12 de desembre a les 11,15 del matí. Per connectar-vos utilitzeu l’enllaç següent: https://us02web.zoom.us/j/8331135320388. Des de la intimitat de cada cor, l'amor crea lligams i amplia l'existència quan treu a la persona de si mateixa cap a l'altre. Fets per l'amor, hi ha en cada un de nosaltres «una llei d'èxtasi: sortir de si mateix per trobar en un altre un creixement del seu ésser». Per això «en qualsevol cas l'home ha de dur a terme aquesta empresa: sortir de si mateix».
Ens trobarem deu dies abans de la celebració de la Nit de Nadal. Quan es redacta aquesta nota ignorem com podrem celebrar aquest any les festes de Nadal, tant familiarment com en l’àmbit eclesial. El que sí sabem és que el Nadal del 2020 serà diferent al d’altres anys.
És bo recordar les exhortacions que Sant Pau feia fa gairebé 2000 anys a la comunitat de la ciutat de Filips: “Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.”
L’apòstol dels gentils ens recorda que Déu és a prop i que en tota ocasió hem d’acudir a la pregària. Ara, més que mai, cal que personalment i conjuntament demanem al Senyor que ens acompanyi en aquests moments de dissort. Estem segurs que quan preguem Ell hi és present. I la seva presència ens conforta, ens dona ànims i sobretot revifa la nostra esperança.
Vivim amb esperança. Per Nadal celebrarem que l’Emmanuel, Déu és amb nosaltres, és enmig nostre. Demanem-li doncs que sigui Ell el qui il·lumini la nostra vida i guiï els nostres passos, com va fer en Maria de Natzaret. La Mare de Déu ens esperona, ella va pregar, va cantar el Magnificat, va acompanyar a Elisabet en el seu embaràs i ho va fer en un poble pobre, ocupat i humiliat pels romans. També nosaltres, com ella, i perquè sabem que Jesús ens és portador de vida, podem i hem de pregar en temps de pandèmia.
La pregària, com en la d’altres edicions, estarà preparada per un grup de persones a les quals donem les gràcies. El ritme i les cançons seran a l’estil de Taizé.
86. De vegades em sorprèn que, amb semblants motivacions, a l'Església li hagi portat tant de temps condemnar contundentment l'esclavitud i diverses formes de violència. Avui, amb el desenvolupament de l'espiritualitat i de la teologia, no tenim excuses. No obstant això, encara hi ha qui semblen sentir-se encoratjats o si més no autoritzats per la seva fe per sostenir diverses formes de nacionalismes tancats i violents, actituds xenòfobes, menyspreus i fins i tot maltractaments cap als que són diferents. La fe, amb l'humanisme que tanca, ha de mantenir viu un sentit crític davant d'aquestes tendències, i ajudar a reaccionar ràpidament quan comencen a insinuar-se. Per això és important que la catequesi i la predicació incloguin de manera més directa i clara el sentit social de l'existència, la dimensió fraterna de l'espiritualitat, la convicció sobre la inalienable dignitat de cada persona i les motivacions per estimar i acollir tothom.
77. Cada dia se'ns ofereix una nova oportunitat, una etapa nova. No hem d'esperar tot dels que ens governen, seria infantil. Gaudim d'un espai de corresponsabilitat capaç d'iniciar i generar nous processos i transformacions. Siguem part activa en la rehabilitació i l'auxili de les societats ferides. Avui estem davant la gran oportunitat de manifestar la nostra essència fraterna, de ser altres bons samaritans que carreguin sobre si el dolor dels fracassos, en comptes d'accentuar odis i ressentiments. Com el viatger ocasional de la nostra història, només falta el desig gratuït, pur i simple de voler ser poble, de ser constants i incansables en la tasca d'incloure, d'integrar, d'aixecar el caigut; encara que moltes vegades ens veiem immersos i condemnats a repetir la lògica dels violents, dels quals només s’ ambicionen a si mateixos, difusors de la confusió i la mentida. Que altres segueixin pensant en la política o en l'economia per als seus jocs de poder. Alimentem allò que és bo i posem-nos al servei del bé.
Seguim a l'Advent el camí de preparació per consolidar el Nadal, l'evangeli de sant Marc comença amb la predicació de Joan Baptista, per reconèixer el messies.
Per això Joan no dóna importància al seu bany ritual de conversió al Jordà i assenyala la necessitat del bateig amb l'Esperit Sant. Sap que Jesús és l'anyell de Déu que lleva el pecat del món i només podrem conèixer la seva veritable naturalesa, si compartim el seu esperit. Escolteu una veu que crida... Obriu en el cel una ruta al Senyor. Aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu, s'alçaran i s'abaixaran les muntanyes i els turons, i la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del senyor i la veurà tothom alhora. La boca del senyor ho ha dit. Puja al capdamunt d’una muntanya ben alta, missatger que anuncia a Sió la bona nova, tu que portes bones noves a Jerusalem, no tinguis por, digues a les viles: aquí teniu el vostre Déu. El nostre Senyor arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l'acompanya el fruit de la victòria. En aquest evangeli veiem el camí de l'encarnació de Jesús en Maria que ens ajudarà a fer el camí d'Advent amb més coherència i vinculats pel seu acompanyament. Les petites renuncies a les quals ens obliga la pandèmia que estem vivint, viscudes amb esperança, ens donaran ànims per esperar la vinguda de Jesús amb més il·lusió i més ganes.Diumenge dia 6:
Diumenge II d'Advent
Dilluns
dia 7:
Commemoració litúrgica de Sant Ambròs (+ 397), bisbe de Milà i
doctor de l'Església
Dimarts dia 8:
Solemnitat
litúrgica de la Concepció Immaculada de Santa Maria Verge, anomenada també La
Puríssima
Proper
diumenge, dia 13:
Diumenge III d'Advent, anomenat també "Dominica Gaudete", que preval
davant la commemoració litúrgica de Santa Llúcia (segle III-IV), verge i màrtir
a Siracusa
Clicant aquí s'enllança amb l'entrevista.
