“Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre” (Sl 144, 1) cantem a l’inici del salm responsorial d’avui, que també n’és la tornada. I després, en el mateix salm, hi trobem el motiu de la lloança: “El Senyor és compassiu i benigne, / lent per al càstig, gran en l’amor” (Sl 144, 8), amor universal i concret:
“El Senyor és bo per a tothom, / estima entranyablement totes les seves criatures” (Sl 144, 9) i
“El Senyor sosté els qui estan a punt de caure; /als qui han ensopegat, ell els redreça” (Sl 144, 14).
Un Déu compassiu, misericordiós, pacient, amatent al que podem necessitar. I, a la primera lectura, a més, Zacarias ens el presenta com un rei salvador, que dominarà d’un cap a l’altre el país i anunciarà la pau als pobles, però que, malgrat la seva autoritat i domini pacificador, arriba amb una actitud humil, muntat en un ase (Za 9,9-10).
A l’evangeli, Jesús també se’ns presenta humil, usant un parell de mots que remarquen aquesta actitud:
“mansuet i humil de cor” (Mt 11, 29). El primer dels mots, que podem traduir com a ‘afable o mansuet’, és precisament el mateix que usa Jesús en la tercera benaurança del Sermó de la Muntanya:
“benaventurats els afables (els mansuets) perquè ells heretaran la terra” (Mt 5, 5). (Per cert, la traducció habitual “benaventurats els humils” no és prou precisa). I aquí cal remarcar que Jesús s’identifica amb aquests trets per definir-se. En canvi, no ho fa enlloc respecte de cap altre de les 9 situacions o actituds objecte de benaurança. Segur que Jesús viu les 9 benaurances com la seva manera personal d’assolir la felicitat i, per tant, les proclama assumint-les vitalment, però només s’ho atribueix de manera explícita amb ‘mansuet i humil de cor’. Així, en Jesús trobarem repòs,
“perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera” (Mt 11, 30). Que el Senyor ens ajudi a acollir com a infants, senzills, el que ha revelat, “que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11, 25).
Pau, a la segona lectura, ens recorda que vivim d’acord amb l’Esperit, que habita en nosaltres, no d’acord amb la carn, la realitat terrenal (Rm 8, 9). I
“gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals” (Rm 8, 11). Després, per viure, ens exhorta a fer nostre el deute de “per l’Esperit fer morir les obres de la carn” (Rm 8, 12). Així assumim la càrrega, que és lleugera, del jou suau de Jesús.
Tornem al principi i demanem al Senyor, d’actitud humil, compassiu i benigne, lent per al càstig i gran en l’amor, que ens acompanyi i ens ajudi en els estralls personals i col·lectius, socio-econòmics i sanitaris, d’aquesta pandèmia. Que aculli benèvol tots els morts. Que estimuli la lucidesa dels governants i la solidaritat i fraternitat de tots.
Jordi Cors
