Fa 2 dies
27 de juny 2020
Reflexions a la Paraula de Déu
Jesús abans d’enviar als deixebles a missió els instrueix; la instrucció té quatre punts.
El primer és una dita molt exigent: “Qui estima al pare o la mare més que a mi, no és digne de mi”. És menyspreu al pare o a la mare? De cap manera. És tracta d’una crítica a la societat patriarcal/matriarcal que imposa les seves normes econòmiques sometent la llibertat personal de la gent. Jesús subratlla que la fidelitat dels seus deixebles ha d’estar per damunt de la familia.
El segon és més categòric: “Qui no pren la seva creu i segueix darrera meu, no és digne de mi”. Certament, els deixebles haurien d’haver vist a molts conciutadans seus portant creus de càstig, d’ humilliació i burla. Quin ressó haurian de tenir en ells aquestes paraules de Jesús? La creu però, no és només un objecte, és l’expressió d’un amor total, desinteressat fins a l’extrem. Pren la creu qui decideix lliurar la seva vida per amor igual que ho va fer Jesús. Som deixebles seus en la messura que anem darrera seu amb totes les conseqüències, comprenent i estimant sense retrets ni judicis.
El tercer diu així: “Qui hagi trobat la seva vida, la perdrà; però qui hagi perdut la seva vida per causa meva, la trobarà”. En aquesta dita paradoxal el verb “trobar” té molts matissos. És guanyar, obtenir, orientar la pròpia vida cap al guany i l’èxit personal establint una escala de valors i prioritats, i això no és una pèrdua sinó inversió de la vida per una causa millor. És com trobar la perla preciosa i el tresor amagat.
El quart ens parla de l’acolliment: “Qui us acolli, m’acull a mi...” Aquí Jesús posa l’èmfasi en l’acolliment de la seva persona i ho fa extensiu al Pare que l’ha enviat. Tot seguit, esmenta l’acolliment a les persones més febles, als profetes que normalment són perseguits, i sobretot se centra en els petits, els que han renunciat a tot tipus de poder, actuant sense pretencions particulars i es posen al servei dels altres. Acollir als petits dona credibilitat a les nostres paraules. Qui els dona de beure és que s’ha fet solidari amb els seus dolors i mancaments, s’ha alliberat d’esteriotips, de prejudicis i discriminacions. En conseqüència obtindrà la recompensa de tenir un cor sense fronteres, experimentarà el goig interior de la igualtat i la fraternitat, i això és fer present el reinat de Déu entre nosaltres.
Esther Bochita
El primer és una dita molt exigent: “Qui estima al pare o la mare més que a mi, no és digne de mi”. És menyspreu al pare o a la mare? De cap manera. És tracta d’una crítica a la societat patriarcal/matriarcal que imposa les seves normes econòmiques sometent la llibertat personal de la gent. Jesús subratlla que la fidelitat dels seus deixebles ha d’estar per damunt de la familia.
El segon és més categòric: “Qui no pren la seva creu i segueix darrera meu, no és digne de mi”. Certament, els deixebles haurien d’haver vist a molts conciutadans seus portant creus de càstig, d’ humilliació i burla. Quin ressó haurian de tenir en ells aquestes paraules de Jesús? La creu però, no és només un objecte, és l’expressió d’un amor total, desinteressat fins a l’extrem. Pren la creu qui decideix lliurar la seva vida per amor igual que ho va fer Jesús. Som deixebles seus en la messura que anem darrera seu amb totes les conseqüències, comprenent i estimant sense retrets ni judicis.
El tercer diu així: “Qui hagi trobat la seva vida, la perdrà; però qui hagi perdut la seva vida per causa meva, la trobarà”. En aquesta dita paradoxal el verb “trobar” té molts matissos. És guanyar, obtenir, orientar la pròpia vida cap al guany i l’èxit personal establint una escala de valors i prioritats, i això no és una pèrdua sinó inversió de la vida per una causa millor. És com trobar la perla preciosa i el tresor amagat.
El quart ens parla de l’acolliment: “Qui us acolli, m’acull a mi...” Aquí Jesús posa l’èmfasi en l’acolliment de la seva persona i ho fa extensiu al Pare que l’ha enviat. Tot seguit, esmenta l’acolliment a les persones més febles, als profetes que normalment són perseguits, i sobretot se centra en els petits, els que han renunciat a tot tipus de poder, actuant sense pretencions particulars i es posen al servei dels altres. Acollir als petits dona credibilitat a les nostres paraules. Qui els dona de beure és que s’ha fet solidari amb els seus dolors i mancaments, s’ha alliberat d’esteriotips, de prejudicis i discriminacions. En conseqüència obtindrà la recompensa de tenir un cor sense fronteres, experimentarà el goig interior de la igualtat i la fraternitat, i això és fer present el reinat de Déu entre nosaltres.
Esther Bochita
Litúrgia de la setmana
Diumenge dia 28 de juny:
Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari
Dilluns dia 29 de juny:
Solemnitat litúrgica de sant Pere (o Quefes), de Betsaida i sant Pau (o Pol) de Tars, apòstols, puntals de l'Església (s. I)
Col·lecta pontifícia de l'Òbol de sant Pere
Divendres dia 3 de juliol:
Festivitat litúrgica de sant Tomàs, anomenat Dídim (el Bessó), apòstol
Dissabte dia 4 de juliol:
commemoració litúrgica de santa Isabel de Portugal (1271-1336), princesa catalano-aragonesa, néta de Jaume I
Proper diumenge dia 5 de juliol:
Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari
Jornada de responsabilitat en el Trànsit
Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari
Dilluns dia 29 de juny:
Solemnitat litúrgica de sant Pere (o Quefes), de Betsaida i sant Pau (o Pol) de Tars, apòstols, puntals de l'Església (s. I)
Col·lecta pontifícia de l'Òbol de sant Pere
Divendres dia 3 de juliol:
Festivitat litúrgica de sant Tomàs, anomenat Dídim (el Bessó), apòstol
Dissabte dia 4 de juliol:
commemoració litúrgica de santa Isabel de Portugal (1271-1336), princesa catalano-aragonesa, néta de Jaume I
Proper diumenge dia 5 de juliol:
Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari
Jornada de responsabilitat en el Trànsit
21 de juny 2020
20 de juny 2020
Reflexions a la Paraula de Déu
No tingueu por
M’havia dit a mi mateix que no escriuria sobre el COVID19, que tot el que ens està passant és tan potent que no calien més paraules o reflexions, però la reflexió sobre els textos d’aquest diumenge preestival m’hi porten definitivament.
Tot el temps de confinament he viscut amb una sensació doble de seguretat i risc, encara que sembli contradictori: d’una banda, aquest risc inconcret però temible d’una malaltia desconeguda amb múltiples conseqüències i amb expectatives impossibles que es filtrava per tots els possibles racons i contra la qual no teníem cap protecció efectiva i, d’altra banda, la seguretat de ser a casa, amb la família, en un entorn conegut en el que cada dia, cada acció tenien sentit, cada moment podia tenir valor i ho agraíem.
En la mesura que més persones conegudes emmalaltien i s’expandia la pandèmia, aquesta dualitat s’anava diluint progressivament en una sensació de continuïtat: l’una sense l’altra no tenien sentit. En la mesura en que el risc augmentava, el contrast amb la seguretat i la confiança també anava augmentant. Només conjuntament podíem notar plenament el risc i la por, la seguretat i la confiança. Els fets de cada dia només tenien sentit sota la doble òptica: la por i l’esperança.
Per això, l’Evangeli de Mateu d’avui em confirma aquesta impressió de la pandèmia : d’una banda, viure té el seu risc, amb pandèmia o sense ella. Però no podem viure amb por, una por que ens tenalli i immobilitzi. No la podem ignorar perquè la por ens fa prudents i no temeraris. Només mirant de vèncer-la serem capaços de buscar la plenitud sabent que el risc i la confiança van junts, que no tenen sentit per separat.
A més tenim una bona ajuda. Tal com diu l’Evangeli, ‘Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por’. Déu ens coneix, sap de les nostres pors i limitacions, del nostre patiment. I no ens deixa, malgrat que de vegades pensem que el mal va sol i sense límits en el nostre món. També la primera lectura del Llibre de Jeremies ens parla de Déu que ens acompanya i salva ‘Ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal’.
Així doncs, tinguem respecte i confiança: la por és sovint inevitable però també l’esperança i la determinació que ens ajuden a vèncer els obstacles i a viure amb plenitud.
Lluís Rissech
M’havia dit a mi mateix que no escriuria sobre el COVID19, que tot el que ens està passant és tan potent que no calien més paraules o reflexions, però la reflexió sobre els textos d’aquest diumenge preestival m’hi porten definitivament.
Tot el temps de confinament he viscut amb una sensació doble de seguretat i risc, encara que sembli contradictori: d’una banda, aquest risc inconcret però temible d’una malaltia desconeguda amb múltiples conseqüències i amb expectatives impossibles que es filtrava per tots els possibles racons i contra la qual no teníem cap protecció efectiva i, d’altra banda, la seguretat de ser a casa, amb la família, en un entorn conegut en el que cada dia, cada acció tenien sentit, cada moment podia tenir valor i ho agraíem.
En la mesura que més persones conegudes emmalaltien i s’expandia la pandèmia, aquesta dualitat s’anava diluint progressivament en una sensació de continuïtat: l’una sense l’altra no tenien sentit. En la mesura en que el risc augmentava, el contrast amb la seguretat i la confiança també anava augmentant. Només conjuntament podíem notar plenament el risc i la por, la seguretat i la confiança. Els fets de cada dia només tenien sentit sota la doble òptica: la por i l’esperança.
Per això, l’Evangeli de Mateu d’avui em confirma aquesta impressió de la pandèmia : d’una banda, viure té el seu risc, amb pandèmia o sense ella. Però no podem viure amb por, una por que ens tenalli i immobilitzi. No la podem ignorar perquè la por ens fa prudents i no temeraris. Només mirant de vèncer-la serem capaços de buscar la plenitud sabent que el risc i la confiança van junts, que no tenen sentit per separat.
A més tenim una bona ajuda. Tal com diu l’Evangeli, ‘Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por’. Déu ens coneix, sap de les nostres pors i limitacions, del nostre patiment. I no ens deixa, malgrat que de vegades pensem que el mal va sol i sense límits en el nostre món. També la primera lectura del Llibre de Jeremies ens parla de Déu que ens acompanya i salva ‘Ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal’.
Així doncs, tinguem respecte i confiança: la por és sovint inevitable però també l’esperança i la determinació que ens ajuden a vèncer els obstacles i a viure amb plenitud.
Lluís Rissech
Litúrgia de la setmana
Diumenge dia 21:
Diumenge XII de durant l'any o del Temps Ordinari
Dilluns dia 22:
commemoració litúrgica de sant Paulí de Nola (Bordeus 355 - Nola 431), bisbe, ordenat prevere a Barcelona
Dimecres dia 24:
Solemnitat litúrgica del Naixement de sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del Senyor. És festa laboral
Proper diumenge dia 28:
Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari
Diumenge XII de durant l'any o del Temps Ordinari
Dilluns dia 22:
commemoració litúrgica de sant Paulí de Nola (Bordeus 355 - Nola 431), bisbe, ordenat prevere a Barcelona
Dimecres dia 24:
Solemnitat litúrgica del Naixement de sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del Senyor. És festa laboral
Proper diumenge dia 28:
Diumenge XIII de durant l'any o del Temps Ordinari
14 de juny 2020
13 de juny 2020
Reflexions a la Paraula de Déu
Demanem el pa de l’Eucaristia
Pels creients la pregària més important és la del Parenostre. És la pregària que el mateix Senyor ens va ensenyar. Una de les seves peticions és: El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui. El significat de la petició: Aquest pa de cada dia té diferents accepcions, i totes són valides. En primer lloc demanem el pa de la subsistència, el pa que representa l’aliment necessari per viure, el demanem per a nosaltres i també perquè no manqui l’aliment a aquells que no tenen amb què comprar-lo.
També demanem, tot dient: que ens els el doni “en el dia d’avui”. Amb això volem expressar que aquí a la terra ja puguem començar a gustar el pa del convit celestial, així ha estat interpretada per alguns estudiosos l’expressió grega “epiousius” que només es troba en el parenostre i que alguns han traduït com: “el pa del demà doneu-nos-el avui”. Preguem, doncs, perquè el pa que ens ha estat promès per quan estiguem en la plena visió de Déu, el puguem tastar ara, aquí.
I encara, aquesta petició, té una altre accepció: El pa de l’Eucaristia; que no ens manqui, i encara més, que tinguem “fam” d’aquest pa. És el pa de la vida, el pa de la caritat, i sobretot és el Pa de la carn de Jesús.
Hem passat moltes setmanes confinats, i encara alguns ho estan. Durant aquests dies molta persones, literalment, s’han arruïnat, s’han quedat sense feina, han acabat els estalvis. Ens diuen des dels serveis socials i Càritas, que famílies que mai haurien pensat anar a buscar menjar, ara es veuen obligades a anar als menjadors socials, o als llocs de repartiment de menjar.
Durant aquestes setmanes hem patit la solitud, el distanciament amb les persones que estimem, l’enyorança de la vida quotidiana. Alguns ho han passat malalts, a d’altres se’ls han mort familiars o amics estimats, amb la tristesa que suposa no poder fer cap cerimònia de comiat. Els creients ens hem sentit estimats per Déu. Hem demanat amb molta força que el seu amor no ens deixi mai, aquell amor que gaudirem amb plenitud el dia demà.
Aquest dies, hem fet dejuni eucarístic, dejuni obligat, hem seguit els actes litúrgics per TV, per l’ordinador, però no hem pogut combregar. Potser mai fins ara, havíem enyorat tant les nostres celebracions dominicals. Mai com fins ara ens hem sentit tant desvalguts ja que no ens alimentàvem amb el Cos i la Sang de Crist.
Aquest diumenge celebrem la festa del Cos i la Sang de Crist. L’Església ens convida a contemplar el misteri d’amor que és la Carn i la Sang de Crist, tot recordant les paraules de Jesús: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare”.
I també aquest diumenge de Corpus se celebra la col·lecta de Càritas. Tot té un mateix sentit, el pa que demanem en el Parenostre és el pa dels pobres, és el pa de l’amor de la plenitud de Déu i és el pa de l’Eucaristia. A vegades ens costa trobar la relació en les diverses accepcions de la petició del pa en el parenostre. Potser en aquests temps d’excepcionalitat hem pogut adonar-nos que sense caritat, no podem rebre l’amor de Déu, també que sense caritat no podem assaborir tot els significat de l’eucaristia.
Josep m Jubany
Pels creients la pregària més important és la del Parenostre. És la pregària que el mateix Senyor ens va ensenyar. Una de les seves peticions és: El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui. El significat de la petició: Aquest pa de cada dia té diferents accepcions, i totes són valides. En primer lloc demanem el pa de la subsistència, el pa que representa l’aliment necessari per viure, el demanem per a nosaltres i també perquè no manqui l’aliment a aquells que no tenen amb què comprar-lo.
També demanem, tot dient: que ens els el doni “en el dia d’avui”. Amb això volem expressar que aquí a la terra ja puguem començar a gustar el pa del convit celestial, així ha estat interpretada per alguns estudiosos l’expressió grega “epiousius” que només es troba en el parenostre i que alguns han traduït com: “el pa del demà doneu-nos-el avui”. Preguem, doncs, perquè el pa que ens ha estat promès per quan estiguem en la plena visió de Déu, el puguem tastar ara, aquí.
I encara, aquesta petició, té una altre accepció: El pa de l’Eucaristia; que no ens manqui, i encara més, que tinguem “fam” d’aquest pa. És el pa de la vida, el pa de la caritat, i sobretot és el Pa de la carn de Jesús.
Hem passat moltes setmanes confinats, i encara alguns ho estan. Durant aquests dies molta persones, literalment, s’han arruïnat, s’han quedat sense feina, han acabat els estalvis. Ens diuen des dels serveis socials i Càritas, que famílies que mai haurien pensat anar a buscar menjar, ara es veuen obligades a anar als menjadors socials, o als llocs de repartiment de menjar.
Durant aquestes setmanes hem patit la solitud, el distanciament amb les persones que estimem, l’enyorança de la vida quotidiana. Alguns ho han passat malalts, a d’altres se’ls han mort familiars o amics estimats, amb la tristesa que suposa no poder fer cap cerimònia de comiat. Els creients ens hem sentit estimats per Déu. Hem demanat amb molta força que el seu amor no ens deixi mai, aquell amor que gaudirem amb plenitud el dia demà.
Aquest dies, hem fet dejuni eucarístic, dejuni obligat, hem seguit els actes litúrgics per TV, per l’ordinador, però no hem pogut combregar. Potser mai fins ara, havíem enyorat tant les nostres celebracions dominicals. Mai com fins ara ens hem sentit tant desvalguts ja que no ens alimentàvem amb el Cos i la Sang de Crist.
Aquest diumenge celebrem la festa del Cos i la Sang de Crist. L’Església ens convida a contemplar el misteri d’amor que és la Carn i la Sang de Crist, tot recordant les paraules de Jesús: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare”.
I també aquest diumenge de Corpus se celebra la col·lecta de Càritas. Tot té un mateix sentit, el pa que demanem en el Parenostre és el pa dels pobres, és el pa de l’amor de la plenitud de Déu i és el pa de l’Eucaristia. A vegades ens costa trobar la relació en les diverses accepcions de la petició del pa en el parenostre. Potser en aquests temps d’excepcionalitat hem pogut adonar-nos que sense caritat, no podem rebre l’amor de Déu, també que sense caritat no podem assaborir tot els significat de l’eucaristia.
Josep m Jubany
Litúrgia de la setmana
Diumenge dia 14:
Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, festa coneguda popularment com Festa del Corpus Christi, que preval davant el diumenge XI de durant l'any.
Dia de la Caritat
Divendres dia 19:
Solemnitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús
Dissabte dia 20:
commemoració litúrgica del Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria
Proper diumenge dia 21:
Diumenge XII de durant l'any o del Temps Ordinari
Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, festa coneguda popularment com Festa del Corpus Christi, que preval davant el diumenge XI de durant l'any.
Dia de la Caritat
Divendres dia 19:
Solemnitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús
Dissabte dia 20:
commemoració litúrgica del Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria
Proper diumenge dia 21:
Diumenge XII de durant l'any o del Temps Ordinari
09 de juny 2020
Fase 2, nous horaris a la Parròquia
Un cop Barcelona ha entrat a la Fase 2 de la desescalada, la nostra parròquia ajusta alguns dels seus horaris.
A partir d'aquest proper dissabte es celebrarà també missa de vigília a les 8 del vespre dels dissabte.
L'horari de despatx s'iniciarà de nou obrint els matins de dilluns a divendres de 10 1 3 hores.
A partir d'aquest proper dissabte es celebrarà també missa de vigília a les 8 del vespre dels dissabte.
L'horari de despatx s'iniciarà de nou obrint els matins de dilluns a divendres de 10 1 3 hores.
07 de juny 2020
06 de juny 2020
Reflexions a la Paraula de Déu
“El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”. Ex 34,6
“Estigueu contents, viviu en pau, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres”. 2Co 13,11
“Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna”. Jn 3,16
Aquests fragments del llibre de l’Èxode, de la segona carta als Corintis i de l’Evangeli de Joan, amb els quals celebrem la litúrgia de la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, posen de relleu per damunt de tot l’amor universal de Déu.
Moisès, Pau i Jesús en cadascuna de les lectures així ho experimenten, i així ens ho transmeten. És com un compendi de declaracions que menen cap a una nova dimensió que se’ns comunica en el misteri de la Santíssima Trinitat i que avui queda explicitat en les paraules de Pau de la segona lectura: “Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres”. És l’amor de Déu en estat pur.
Recordo el professor Antoni Bentué, teòleg, catedràtic emèrit de Teologia fonamental a la Universitat de Santiago de Xile -que va estar tres anys entre nosaltres a Barcelona, on vam poder assistir als cursos que va donar al CIC- el qual definia la Santíssima Trinitat amb aquestes paraules: “la Santíssima Trinitat és l’amor extrovertit de Déu a l’interior de si mateix”. Una frase un tant enigmàtica, tenint en compte que la paraula “extrovertit” no és al diccionari, però sí que hi és exterioritzar -que s’hi assembla- i crec que amb aquesta paraula, Bentué, volia anar més enllà encara per omplir-la de significat.
Em sembla interpretar en aquestes paraules com ell preveia l’amor desbordant de Déu abocat fora d’Ell i retornat al seu interior per compartir-lo amb les altres persones trinitàries. Ens trobem, doncs, davant d’un amor únic que ha estat sempre present en el món des de l’origen de la creació i s’expandeix per tot l’univers a tota a humanitat.
Evidentment és una de tantes interpretacions, com deia abans. Davant del misteri ningú pot alçar-se amb la pretensió d’haver-ne descobert el significat, i si algú gosa fer-ho, no cal escoltar-lo ni fer-n’hi cas, perquè amb mentalitat humana és senzillament impossible.
Ara bé, si ens centrem en l’Amor amb majúscula, segur que tampoc ho resoldrem però potser ens hi aproximarem bastant. La paraula amor, referida a l’amor terrenal, està molt devaluada i no té res a veure amb l’Amor inabastable de Déu, amb majúscula, que es projecta sobre el seu Fill Únic i sobre l’Esperit que els uneix, constituint una veritable comunió d’amor que es vessa gratuïtament damunt nostre per mitjà del do de la fe.
Tanmateix, la nostra condició humana no ens permet arribar a copsar tot el significat del misteri, i això fa que tinguem dubtes i que ens fem un munt de preguntes:
- Per què Déu ens estima tant si som tan imperfectes? si contínuament li som infidels i ens hem de reconèixer pecadors confiant en la seva misericòrdia?
- Quina mena d’Amor pot lliurar el seu Fill únic a la creu i donar la vida perquè nosaltres puguem ser salvats?
Arribats a aquest punt és quan apareix nítidament en l’horitzó la figura de l’Esperit Defensor, que tanca el cercle trinitari; és Aquell que Jesús ens va prometre en l’últim sopar per no deixar-nos sols, i que reitera en el moment del seu enlairament cap al Pare, tot dient als apòstols “Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”.
Aquí comença el temps de l’Esperit Sant, l’herència que Jesús ens deixa per no quedar-nos orfes. En Ell posem la nostra esperança i la nostra confiança per sempre més, perquè és el Senyor mateix qui estarà sempre present enmig nostre fins a la seva segona vinguda.
Josep Maria Lari
“Estigueu contents, viviu en pau, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres”. 2Co 13,11
“Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna”. Jn 3,16
Aquests fragments del llibre de l’Èxode, de la segona carta als Corintis i de l’Evangeli de Joan, amb els quals celebrem la litúrgia de la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, posen de relleu per damunt de tot l’amor universal de Déu.
Moisès, Pau i Jesús en cadascuna de les lectures així ho experimenten, i així ens ho transmeten. És com un compendi de declaracions que menen cap a una nova dimensió que se’ns comunica en el misteri de la Santíssima Trinitat i que avui queda explicitat en les paraules de Pau de la segona lectura: “Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres”. És l’amor de Déu en estat pur.
Recordo el professor Antoni Bentué, teòleg, catedràtic emèrit de Teologia fonamental a la Universitat de Santiago de Xile -que va estar tres anys entre nosaltres a Barcelona, on vam poder assistir als cursos que va donar al CIC- el qual definia la Santíssima Trinitat amb aquestes paraules: “la Santíssima Trinitat és l’amor extrovertit de Déu a l’interior de si mateix”. Una frase un tant enigmàtica, tenint en compte que la paraula “extrovertit” no és al diccionari, però sí que hi és exterioritzar -que s’hi assembla- i crec que amb aquesta paraula, Bentué, volia anar més enllà encara per omplir-la de significat.
Em sembla interpretar en aquestes paraules com ell preveia l’amor desbordant de Déu abocat fora d’Ell i retornat al seu interior per compartir-lo amb les altres persones trinitàries. Ens trobem, doncs, davant d’un amor únic que ha estat sempre present en el món des de l’origen de la creació i s’expandeix per tot l’univers a tota a humanitat.
Evidentment és una de tantes interpretacions, com deia abans. Davant del misteri ningú pot alçar-se amb la pretensió d’haver-ne descobert el significat, i si algú gosa fer-ho, no cal escoltar-lo ni fer-n’hi cas, perquè amb mentalitat humana és senzillament impossible.
Ara bé, si ens centrem en l’Amor amb majúscula, segur que tampoc ho resoldrem però potser ens hi aproximarem bastant. La paraula amor, referida a l’amor terrenal, està molt devaluada i no té res a veure amb l’Amor inabastable de Déu, amb majúscula, que es projecta sobre el seu Fill Únic i sobre l’Esperit que els uneix, constituint una veritable comunió d’amor que es vessa gratuïtament damunt nostre per mitjà del do de la fe.
Tanmateix, la nostra condició humana no ens permet arribar a copsar tot el significat del misteri, i això fa que tinguem dubtes i que ens fem un munt de preguntes:
- Per què Déu ens estima tant si som tan imperfectes? si contínuament li som infidels i ens hem de reconèixer pecadors confiant en la seva misericòrdia?
- Quina mena d’Amor pot lliurar el seu Fill únic a la creu i donar la vida perquè nosaltres puguem ser salvats?
Arribats a aquest punt és quan apareix nítidament en l’horitzó la figura de l’Esperit Defensor, que tanca el cercle trinitari; és Aquell que Jesús ens va prometre en l’últim sopar per no deixar-nos sols, i que reitera en el moment del seu enlairament cap al Pare, tot dient als apòstols “Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”.
Aquí comença el temps de l’Esperit Sant, l’herència que Jesús ens deixa per no quedar-nos orfes. En Ell posem la nostra esperança i la nostra confiança per sempre més, perquè és el Senyor mateix qui estarà sempre present enmig nostre fins a la seva segona vinguda.
Josep Maria Lari
Litúrgia de la setmana
Diumenge dia 7:
Solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat que preval davant el diumenge X de durant l'any
Dia pro Orantibus
Dijous dia 11:
commemoració litúrgica de sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí
Dissabte dia 13:
commemoració litúrgica de sant Antoni de Pàdua (+ 1231), prevere franciscà i doctor de l'Església, nat a Lisboa
Proper diumenge dia 14:
Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, festa coneguda popularment com Festa del Corpus Christi, que preval davant el diumenge XI de durant l'any
Dia de la Caritat
Solemnitat litúrgica de la Santíssima Trinitat que preval davant el diumenge X de durant l'any
Dia pro Orantibus
Dijous dia 11:
commemoració litúrgica de sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí
Dissabte dia 13:
commemoració litúrgica de sant Antoni de Pàdua (+ 1231), prevere franciscà i doctor de l'Església, nat a Lisboa
Proper diumenge dia 14:
Solemnitat litúrgica del Santíssim Cos i Sang de Crist, festa coneguda popularment com Festa del Corpus Christi, que preval davant el diumenge XI de durant l'any
Dia de la Caritat
02 de juny 2020
Església confi(n)ada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
