29 de febrer 2020

La setmana dia a dia

Diumenge, 1
Dia d'Hispanoamèrica


Dilluns, 2
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 3
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 4
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 7
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

26 de febrer 2020

Temps de Quaresma

Quaresma: Un temps que hem de fer nostre

A la societat que ens toca viure, el temps és una d’aquelles realitats que més s’ha transformat, sense que nosaltres hi parem atenció. Segurament és perquè vivim submergits en una transformació global del temps de la qual ningú en pot defugir. El temps vola, el temps se’ns escapa, i no solament no el podem recuperar, sinó que tampoc no el podem aturar. Sovint sentim a dir o diem “no tenir temps” o “no tenir prou temps” per fer alguna cosa que ens interessa o per resoldre un petit o gran problema que se’ns presenta. Tenim la impressió de que el temps no és nostre i que és incontrolable com ho pot ser el vent o el fred que sentim en sortir de casa. Però malgrat aquesta acceleració que la societat ha imprès a la nostra vida, tots necessitem tenir “el nostre temps” per a prendre consciència del què som o del què volem.

Un any més ens disposem a preparar-nos per celebrar la festa de la Pasqua del Crist: iniciem el temps de Quaresma. Hauríem de cercar temps per a nosaltres (i per als altres), seria bo de fer un forat a les nostres vides per poder reflexionar i per poder-nos fer preguntes que gairebé mai no ens fem. No es tracta de donar resposta a tots els interrogants que ens podem plantejar, sinó d’interrogar-nos sobre la nostra vida, sobre la vida dels qui estimem, sobre la nostra relació amb els qui ens envolten. La paraula “Quaresma” ve d’una antiga mesura de temps (quaranta dies o quaranta anys) plena de significat, ja que simbòlicament indica “molt de temps”. A les celebracions, recordarem que Israel necessità “quaranta anys” per prendre consciència de ser un poble; i la narració evangèlica del primer diumenge de Quaresma, ens recorda que Jesús estigué “quaranta dies”, tot sol al desert, abans no es decidís a anunciar a tots els homes com havia de ser el regnat de Déu a la terra. Tots necessitem tenir temps per a nosaltres mateixos i, sobretot, per dedicar-nos als altres.

Al llarg de la nostra vida, tots necessitem dels altres. Som éssers que hem nascut i hem crescut al costat dels altres. La proximitat dels altres esvaeix moltes de les nostres pors, unes pors que, segons l’estadi de la vida en què ens trobem, canvien, s’afebleixen o s’intensifiquen, desapareixen o en sorgeixen de noves.

Al mateix temps, la proximitat dels altres també ens enriqueix, ens ajuda a ser més oberts, ens obre a noves maneres de ser i de pensar, ens treu de la nostra solitud i ens fa superar dificultats que constantment es creuen en el nostre camí. Cal, en tot cas, que tinguem temps suficient per prendre consciència que necessitem de la proximitat dels altres. En aquest sentit, l’orgull, l’autosuficiència, l’enveja, el desig d’aparentar allò que no som, les presses, no ens ajuda gens a establir relacions amb els altres. Examinar-nos sobre aquest punt podria ser un objectiu en iniciar aquest temps de Quaresma.

Anton Ramon Sastre

23 de febrer 2020

Reflexions a la Paraula de Déu

“El Senyor és compassiu i benigne” (Sl 102, 8), cantem al salm responsorial d’avui. “Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors... Com un pare s’apiada dels fills, el Senyor s’apiada dels fidels” (Sl 102, 2 i 13). Bona manera d’endinsar-nos en les lectures d’aquest darrer diumenge abans d’iniciar la Quaresma.

La primera lectura, que com sempre ens introdueix en l’evangeli, proclama al final la norma bàsica que Déu, ja des de l’Antic Testament, ens dona com a eix de les relacions humanes: “Estima els altres com a tu mateix” (Lv 19, 18), precedit de la invitació a ser sants, com el Senyor Déu és sant (Lv 19, 2), invitació aclaparadora, sens dubte inassumible per nosaltres pecadors sense l’ajut diví. I continua amb l’exigència d’evitar l’odi, la venjança, la rancúnia envers els nostres germans, però sense deixar de corregir- los quan cal (Lv 19, 17-18). I acaba amb la síntesi del tracte amb els altres basat en l’amor, ja citada però que no podem deixar de repetir perquè no l’hauríem d’oblidar mai, “estima els altres com a tu mateix”. És la clau personal que ens obre tots els camins a l'empatia, la solidaritat i, en definitiva, a la contribució a una societat més justa, on sigui més possible la pau.

I Jesús, a l’evangeli d'avui, continuació del Sermó de la Muntanya, recull aquesta norma definitiva de l'amor fraternal i remarca que cal estimar també els enemics i pregar per ells (Mt 5, 43-44). Al capdavall són igualment germans nostres. Abans ho ha concretat amb exemples d’episodis de la vida diària: no tornar-nos contra qui ens fa mal i parar l’altra galta, donar més del que ens demanen i no girar l’esquena a qui ens vol manllevar (Mt 5, 39-42). Crec que així ens recalca l’actitud fraternal més que no pas cadascun dels detalls. I afegeix (Mt 5, 45-48) que, estimant els enemics, serem fills del Pare del cel (recordem Sl 102, 13), i acaba demanant-nos ser perfectes com ho és el Pare celestial (no oblidem la invitació a ser sants com ho és Déu, de Lv19, 2).

I Pau ens resumeix el missatge central del fragment de la carta d’avui, de nou la primera als corintis: “Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu” (1Co 3, 22-23). Som temple, sagrat, de Déu i l’Esperit de Déu habita en nosaltres (1Co 3, 16-17). Cal fer-nos ignorants per arribar a ser savis: als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és niciesa i els pensaments dels savis són buits (1Co 3, 18-20). És que la saviesa de Déu és l’amor: “estima els altres com a tu mateix” (Lv 19, 18; i Mt 19, 19; 22, 39).

Jordi Cors

22 de febrer 2020

La setmana dia a dia

Dilluns, 24
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 29
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

21 de febrer 2020

Conferències quaresmals 2020

Ja disposem del programa de les conferències quaresmals d’enguany. Tot i que encara falta temps, ni tan sols hem començat la Quaresma, ho anunciem ara perquè puguem reservar les següents dates:

23 de març
Justícia restaurativa: una nova opció des de la justícia social.
Professora Esther Giménez Salinas.
Professora universitària de Dret Penal, escriptora i tertuliana. Va ser rectora de la Universitat Ramon Llull del 2002 al 2012. Llicenciada (1971) i doctorada en Dret, també va obtenir el títol de Psicologia Aplicada (1976), sempre a la Universitat de Barcelona. A la mateixa universitat va ser professora de Dret Penal i subdirectora de l'Institut de Criminologia. És professora de Dret Penal de la facultat ESADE de la URL des del 1994, i professora catedràtica des del 1996.També ha estat directora general del Centre d'Estudis Jurídics i responsable de les Relacions Institucionals del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, així com membre del Comitè Científic de Política Criminal del Consell d'Europa.Va ser vocal del Consell General del Poder Judicial.

30 de març
Un repte permanent de l’Església: promoure la justícia i la pau.
Professor Eduard Ibáñez.
Advocat en exercici des de 1992, Col·legi Advocacia de Barcelona. Director des de 2002 de l’entitat Justícia i Pau de Barcelona, dedicada a la defensa dels drets humans. He estat docent a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL) i a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). III Premi de Recerca en Drets Humans (2009) de la Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, pel treball titulat Detenció i empresonament de presumptes innocents en un sistema penal garantista

18 de febrer 2020

Entrevista a Enric Crous a CatalunyaReligio.cat

Jordi Llisterri, director de catalunyareligio.cat, ha entrevistat per a aquest mitjà Enric Crous, prou conegut i estimat a la nostra parròquia. Tot seguit es transcriu aquesta entrevista i també es pot accedir a catalunyareligio.cat clicant aquí.
Enric Crous és d’aquelles persones que té la capacitat de captar què està pensant el seu interlocutor. Potser per això ha tingut èxit com a gestor empresarial. Format a la UB i a l’IESE, ha gestionat grans organitzacions i empreses com Mercabarna, Fira de Barcelona, Cacaolat o Damm. Ara ha estat nomenat president de la Fundació Pere Tarrés, després de formar part del patronat des de fa vuit anys. Creu de Sant Jordi per la tasca de promoció del mecenatge, actualment també és president del consell de govern de l’Hospital Clínic de Barcelona i de la Fundació Catalunya Cultura. Ha estat una persona clau en el teixit cultural, social i empresarial que ha configurat el nostre país les darreres dècades.

És dels qui pensa que per tirar endavant una empresa el que cal és il·lusió i risc. Ara la seva il·lusió la posa en ajudar a tirar endavant el projecte formatiu i social que impulsa la Fundació Pere Tarrés.

-Un patronat és un consell d’administració o una junta d’accionistes?
-No és exactament el mateix. Els patrons son gent que “sent els colors”, sinó no es pot estar en un patronat. Però és voluntari i no hi tenim una dedicació completa. La nostra responsabilitat és vetllar perquè la missió que té la fundació es complexi. El patronat té una responsabilitat però l’execució és de la direcció i dels qui estan en el dia a dia de la Fundació.

-I el president quina funció té?

-Si ho dic de manera políticament incorrecte respondria que és una mica el “florero” (riu)... És una persona que es cuida de coordinar les tasques del patronat, despatxar amb el director, ajudar amb el que pugui i tenir l’orgull de poder col·laborar amb una tasca importantíssima. Pagaria per fer aquesta feina fantàstica.

-La Fundació Pere Tarrés ha crescut molt. Des de l’inicial Escola de l’Esplai i les cases de colònies, ara té una Facultat d’Educació Social i Treball Social, gestiona una xarxa de 30 centres socioeducatius i impulsa diversos projectes solidaris, a més de tot el món de l’Esplai amb 25.000 infants i 4.500 monitors. La intenció és seguir creixent?
-Quan una cosa és bona i funciona, l’important és que creixi. Si el producte és bo: difondre’l. Estem aconseguint créixer fins i tot fora de Catalunya. Tot el que sigui promoció de la infància i la joventut a través del lleure, a nosaltres ens interessa. I si som capaços de donar una formació integral als qui passen per aquí, que acabaran sent els dirigents del futur, és el dividend més important que podem treure. I perdoneu que faci servir un terme empresarial.
La formació ho és tot. Si fóssim un país més format i més culte, seriem un país molt millor del que realment som. I sobretot el que ens ha de preocupar són aquells infants i joves en risc d’exclusió social i sense cap mena de suport.

-Què és el més important per formar?

-La part tècnica és obligatòria però per si sola no va enlloc. El qui en sap més no sempre és el millor professor. És molt important que s’adquireixi la vocació d’ajudar, de servei, com la que tenen els monitors dels esplais. Cal gent amb una formació i experiència professional, però amb una clara vocació de servei a la societat i al país. La prova està en que ens venen a buscar la nostra gent. I és un orgull que la gent que s’ha format a casa nostra vagin a altres llocs. Sempre dic que m’agradaria que els responsables de moltes institucions fossin gent que hagués col·laborat amb mi, perquè voldria dir que hem estat capaços de triar bé i de formar bé.

-El voluntariat també és un aprenentatge?

-És un màster. Aquest és un país molt solidari. La prova és la quantitat de coses que es fan gracies al voluntariat. I no crec que hi hagi a Catalunya cap organització com el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans que pugui moure permanentment, no un dia puntual, 4.500 voluntaris.

16 de febrer 2020

Reflexions a la Paraula de Déu

El nostre text d’avui forma part del sermó de la muntanya. Jesús instrueix els seus deixebles.

“No us penseu que he vingut a abolir la Llei o els profetes: No he vingut a abolir sinó a acomplir”. Aquest és l’enunciat general d’aquesta ensenyança. Després segueixen cinc antítesis de les quals aquí en trobem tres. “No matis”, “no cometis adulteri”, “no trenquis els juraments i també compleix tot allò que has jurat en nom de Déu”, encapçalades per: ”Doncs jo us dic...” Amb aquestes paraules Jesús no contradiu la llei, la supera, va més enllà dels preceptes; la interioritza amb molta finor fins a tocar els desitjos, les motivacions secretes de les persones. També s’anomena tot un seguit d’exemples i consells per dir-nos que hem de consolidar les nostres relacions fraternes perquè són la prova de l’autenticitat de la nostra relació amb Déu; i és que per adonar-se que un germà té alguna cosa contra tu, no tu contra ell, es necessita molta delicadesa.

En la mentalitat semita l’ull, la mà, tenen un contingut simbòlic. L’ull és l’expressió de les nostres aspiracions, tendències, anhels i percepció de la realitat, allò que ens ajuda a il·luminar i a connectar amb la nostra mirada interior que és el cor, seu de l’amor i del discerniment. La mà expressa els nostres projectes i accions, per tant no es tracta de tallar o llençar res del nostre cos, sinó de focalitzar, canalitzar correctament els nostres desitjos i el nostre actuar.

En aquest fragment se’ns mostra clarament que cap ésser humà i en particular cap home, no pot pretendre fer de la dona la seva propietat ni “cosificar-la”. Per tant, podem dir que tots els abusos, violències i menyspreus a les dones són totalment condemnables. Jesús no proposa una llei, sinó un ideal d’igualtat, amor i respecte entre home i dona, on tots dos formen part del projecte de Déu i això no s’imposa a base de lleis, perquè és una qüestió d’amor. També aquí veiem que mai de la vida hem de jurar; no podem implicar a Déu en els nostres interessos, o fer-lo responsable de les nostres arbitrarietats. Jesús apel•la a la sinceritat, a la veracitat i a la transparència. És una crida perquè allò que diem amb la boca es correspongui amb allò que hi ha al nostre cor.

Esther Bochita

15 de febrer 2020

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió de catequesi familiar mensual (grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 17
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 18
Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 19
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 22

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai San Ildefons de 4 a 7 de la tarda

12 de febrer 2020

Visita a la Sagrada Família

El Patronat de la Sagrada Família ofereix visites guiades a la Basílica per les comunitats parroquials. Havent acceptat aquesta invitació, la nostra comunitat ha programat una visita el dissabte dia 22 de febrer, a les 10 del matí.

Important! el nombre de visitants no pot ser superior a 60, per aquest motiu tots els qui vulgueu assistir-hi us heu d’apuntar a la secretaria de la comunitat, dient el nom dels qui hi participareu. Quan haguem arribat a 60 persones, tancarem les inscripcions.

09 de febrer 2020

Reflexions a la Paraula de Déu

La sal de la terra i la llum del món

Aquest cinquè diumenge de l’any ens porta unes lectures molt conegudes; segurament les podríem incloure en el ‘hit parade’ de l’Evangeli, si és que un invent com aquest existís, per destacar els textos que ens solen cridar més l’atenció en tota la Bíblia. El contingut dels dos textos em sembla una bona proposta en què el text d’Isaïes ens ajuda a trobar un altre sentit a un Evangeli inspirador i fins i tot emocionant .

Isaïes ens diu en el seu text que la llum de Déu ens omplirà si som capaços de respondre, ajudar i no jutjar quan el nostre germà més necessitat ens demana que li fem costat. Ens diu que Déu serà sempre a prop il•luminant la nostra foscor. Transformant així el compromís dels cristians en el missatge gratuït de Déu que es vincula també amb tots i cadascun dels homes del nostre món, cristians o no. Mateu, ens diu que hem de ser sal i llum per al nostre món, elements distintius també de l’experiència dels cristians en el món.

I és aquí quan les dues lectures, Isaïes i l’Evangeli de Mateu, prenen sentit complet des de la meva visió: sovint hem interpretat el missatge del cristianisme des de la perspectiva ètica, des del compromís personal o col•lectiu. Però voldria creure que la missió va més enllà i vol arribar a aquella dimensió que ens és comuna a tots els homes i dones: la nostra llibertat personal, que transcendeix i perdura. Una dimensió que tots, creients o no, estem cridats a desenvolupar. Jesús ens crida a ser sal i llum, no solament perquè les coses siguin el que han de ser i el món sigui més just per a tothom. Jesús vol, a més, que el missatge arribi a la dimensió més espiritual i mística dels homes del nostre temps i que, des de la llibertat de cadascun de nosaltres, compartim la saviesa i l’entrega gratuïta de Jesucrist, el nostre germà.

Segurament recordeu aquella famosa afirmació de Karl Rahner: •El cristià del segle XXI serà místic o no serà”. El segle XX va acabar amb l’anunci de la mort de Déu en l’Occident secularitzat. Crec que el segle XXI viu el renaixement del fenomen espiritual i podria ser l’expressió de l’anhel d’Absolut de la condició humana. Això també és un missatge en els textos d’avui: ser cridats a transmetre joiosament la mística al nostre s. XXI.

Lluís Rissech

08 de febrer 2020

La setmana dia a dia

Diumenge, 9
Sessió de catequesi familiar mensual (grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 10

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada mensual de la Comunitat, a les 8 del vespre

Dimarts, 11

Jornada Mundial del Malalt

Dissabte, 15
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 16
Sessió de catequesi familiar mensual (grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: la Quaresma. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

07 de febrer 2020

Trobada mensual de febrer: dilluns, 10

Com ja es conegut, una de les prioritats de la comunitat de sant Ildefons per al curs 2019-2020, és com aplicar l’encíclica Laudato si, i el compromís de treballar per un món més sostenible. La nostra comunitat s’adherí al programa de Justícia i Pau de ser una parròquia ecoSolidaria.

Continuant treballant aquesta prioritat, us anunciem que el dilluns dia 10, a les 20.00 h, en el marc de les trobades mensuals de la comunitat hi participarà el P. Victor Codina , jesuïta. El P. Codina és autor de diverses obres de teologia, en la línia de la teologia de l’alliberament, i ha estat un dels pèrits del Sínode per a l’Amazònia, que s’ha celebrat l’octubre passat.

El Sínode ha estat un gran esdeveniment eclesial, on bisbes d’aquesta regió han revisat el paper de l’Església a l’Amazònia i han plantejat maneres de combatre els grans atemptats ecològics.

Us convidem a participar a la Trobada, i també que ho feu saber a totes les persones que hi estiguin interessades. És una oportunitat d’escoltar una persona que ha participat directament en aquest esdeveniment eclesial, tot esperant l’exhortació del papa Francesc, que sembla que es publicarà aviat.

06 de febrer 2020

Mans Unides

El proper cap de setmana, dissabte 8 i diumenge 9 hi haurà la col·lecta de Mans Unides que cada any duu a terme en aquestes dates. Mans Unides lluita contra la fam i promou el desenvolupament humà integral i sostenible de totes les persones.

El lema de la campanya d’enguany es: Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu. Aquest any 2020 es pretén aprofundir en la relació entre la lluita contra la pobresa i la cura del planeta, la nostra “casa comuna”.

El mode de vida dominant, el consumisme, les estructures de poder i la cultura del malbaratament, provoquen, com assenyala el Papa, el deteriorament ambiental i les crisis humana i social que l’acompanyen i reforcen (Laudato si, 5).

Cal promoure una cultura ecològica, inquilins i cuidadors del món, lluitar per una vida digna de les persones, ser conscients de les conseqüències ambientals de les nostres iniciatives.

Els arxiprestats de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà tenim aquest any tres projectes per a: Moçambic, Sudan del Sud, i Marroc.

Aquests són els projectes:

03 de febrer 2020

Trobada de la Comunitat del mes de gener: com ser una parròquia EcoSolidària


El dia de Sant Ildefons es va fer pública la memòria d’activitats de 2019 de la comunitat Sant Ildefons, en l’apartat de les prioritats de la comunitat és pot llegir: El Consell pastoral de la nostra comunitat ha fitxat com a prioritats durant aquest curs, la reflexió i aplicació de l’ensenyament de l’encíclica del papa Francesc Laudato si, on mostra les obligacions que tenim com a creients i ciutadans per fer possible un planeta sostenible. Aquesta prioritat la farem seguint els criteris i orientacions que ens dona Justícia i Pau de Barcelona.

Una de les activitats que s’han programat per dur a terme aquesta prioritat són les dues trobades de la comunitat (la del mes de novembre , i la del mes de gener) al voltant de la pregunta Com podem ser una parròquia EcoSolidària? L’objectiu d’aquestes conferències ha estat que Justícia i Pau de Barcelona, entitat promotora de la xarxa de parròquies ecosolidàries, ens orientés perquè la nostra comunitat apliqui els ensenyaments de l’encíclica Laudato si del papa Francesc. Cal agrair les exposicions de Maria Bargalló, vicepresidenta de Justícia i Pau, i responsable d’aquesta àrea de l’entitat, i de Mn. Josep M. Fisa, delegat episcopal a Justícia i Pau.

En la trobada del mes de novembre se’ns va explicar el contingut de l’encíclica Laudato si. A la d’aquest mes els ponents intentaren aterrar i oferiren pistes per poder concretar aquesta prioritat en algunes accions.

Apuntarem alguns dels suggeriments que es feren. Sota l’apartat de Una nova mirada: el primer que cal fer és una feina de divulgació de l’encíclica Laudato si. L’escrit del Papa, parla dels reptes ambientals, del que significa la Creació i de la missió encomanada a la humanitat des del principi: tenir cura de l’obra de Déu. També planteja la relació entre crisi ambiental i crisi social. Les trobades que comentem i els mateixos escrits del Full, són ja petits agents de sensibilització. Hem de continuar parlant-ne a la catequesi, també cal demanar la implicació de l’esplai i de l’escoltisme.

No podem deixar de banda l’espiritualitat ecosocial, si bé l’encíclica conté un apartat dedicat íntegrament a l’espiritualitat (capítol sisè), tanmateix en tot l’escrit hi ha un rerefons de forta espiritualitat, que ens ajuda a contemplar el do gratuït de la Creació, la Terra com a casa comuna, i també, el que comporta viure la fraternitat universal. Una espiritualitat ecològica que significa fer una opció pels més febles i empobrits, i també viure una llibertat alliberadora. Nosaltres hem fet aquest Advent una pregària demanant l’ajut de l’Esperit, per viure la nostra vida cristiana des d’aquesta perspectiva. També, hem pregat per la sostenibilitat de la Terra a les pregàries dels fidels. I ho hem fet de forma molt particular a les misses dominicals celebrades aquest Advent a la nostra comunitat.

La intenció d’aquesta proposta de ser una comunitat EcoSolidària, és ajudar-nos mútuament a viure una conversió, que ens encamini a transformar els nostres hàbits de vida, els nostres costums, que ens porti a gestionar millor els nostres residus i a fer un consum responsable de l’aigua, i un llarg etc. Això és un nou estil de vida.

L’interès del Consell Pastoral, en presentar aquesta proposta de ser comunitat EcoSolidària, és que ens la fem nostra, de tots i totes, i que emprenguem accions, preguem i pressionem la societat i les institucions, tant civils com eclesials, perquè es comprometin a deixar un món habitable a les generacions que venen.

02 de febrer 2020

Reflexions a la Paraula de Déu

Unes pinzellades per fer ressaltar alguns aspectes de la litúrgia de la paraula del Dia de la Candelera.

Primer, la figura d'Anna, la profetessa, que segons el text de l'evangeli no era una simple levita, sinó una muller dedicada al culte de Déu amb dejunis i oracions. Recordem que els levites ajudaven al sacerdot Aaron, i tenien per tasques el servei del tabernacle i la cura dels seus accessoris i objectes sagrats. En definitiva, la feina que molt recentment han fet i encara fan les religioses.

Òbviament la comesa de l'Anna era ben diferent. Fins al punt que el mateix evangeli ens diu que parlava del nen a tots aquells que esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida. Una muller, per tant, dedicada al culte, a l'ensenyança. Quin obstacle es veu avui al sacerdoci de la dona? No sembla pas que la purificació i el refinament de la plata de què parla Malaquies a la primera lectura sigui indispensable a una profetessa... I seguint a Malaquies, el profeta denuncia la indignitat de les oblacions que en el seu temps es feien, i, per millorar, proposa el refinament i que el culte sigui agradable com ho era abans.

Avui també ens trobem que a l'Església fem actes indignes. A parer nostre, el més indigne és l’aliança de l’Església amb el poder, ja sigui polític o econòmic, que fa, per exemple, que l’Església no reclami que els immigrants siguin acollits, en el sentit més ampli de la paraula. Caldria poder trencar aquesta aliança perquè l’Església estigués al costat dels marginats, dels sense sostre, dels pobres, dels desvalguts, dels perseguits de la justícia.

I això lliga amb Simeó. Després de beneir a Maria, que complia amb la norma de la purificació acompanyada de Josep, Simeó els comunica que el seu noi serà una senyera combatuda, motiu perquè "moltes persones caiguin i moltes altres s'aixequin".

L'evangeli no ens parla de l'esglai que devia sentir Maria en escoltar aquests presagis que sens dubte eren premonitoris de la mort del seu fill, tanmateix cada vegada que sabia d’una persona que s'aixecava, Maria fruïa de goig. De ben segur que va recordar les paraules de Simeó quan va tenir coneixement de la conversa de Jesús amb la samaritana, de l’acollida de Zaqueu, de la paràbola del bon samarità, de l'amistat que unia Jesús amb els germans Marta, Maria i Llàtzer...

Finalment cal que ens felicitem dels esforços del Papa actual que comença a dibuixar nous camins a fi de que, com diu l'epístola als Hebreus, deixem de ser esclaus.

Angelina i Josep M.

01 de febrer 2020

La setmana dia a dia

Diumenge, 2
Jornada de la Vida Consagrada

Dilluns, 3
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 4
Reunió del grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 5
Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 8

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 9
Sessió de Catequesi Familiar mensual (grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Campanya contra la Fam al Món