Jornada Mundial de la Vida Consagrada

"La vida consagrada amb Maria, esperança d'un món sofrent" és el lema d’aquesta Jornada Mundial que celebrem el proper diumenge 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor al temple.

És una oportunitat de donar a conèixer la diversitat de carismes als quals molts germans i germanes nostres dediquen la seva vida.

La Vida Consagrada, entregant la vida a Déu i als germans, vivint i practicant les obres de misericòrdia, esdevé un signe profètic del Regne de Déu present al món.

25è aniversari de la celebració del Concili Provincial Tarraconense

L'any 1995 es va celebrar el Concili Provincial Tarraconense, del 21 de gener al 4 de juny, a les poblacions de Tarragona i Sant Cugat del Vallès, per tant, aquest any 2020 commemorem el 25è aniversari d'aquell Concili.

Resseguint els quatre grans capítols del Concili Provincial: l'evangelització, els sagraments i la paraula, la pobresa, i la coordinació entre les diòcesis, àmbits per als quals es van aprovar 170 resolucions, trobaríem bastants dels elements que avui ens cal prioritzar pastoralment, especialment pel que fa a l'estima de la paraula de Déu i els sagraments. Els quatre grans temes, o capítols del Concili, continuen sent un gran programa pastoral, i rellegits avui, donen encara llum orientadora per al present. El Concili va ser un pas de l'Esperit pel qual ens deia què volia de les seves esglésies.

Joan-Enric Vives, arquebisbe d'Urgell. Calendari Litúrgic 2020

Reflexions a la Paraula de Déu

La primera lectura d’avui del llibre d’Isaïes la trobo sorprenent. Comença: “En temps passats, el senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí...”. Déu humiliant els pobles! És ben cert que a l’Antic Testament la intervenció directa del Senyor enmig de la gent és molt freqüent. Podem veure aquella mà d’Abraham amb un ganivet per sacrificar el fill, “les aigües separades per passar el poble escollit i després engolí cavalls i cavallers egipcis, el mannà, Sodoma i Gomorra”.

Tot això vol dir que la gent tenia un justificat temor de Déu. Penso que el poble no era lliure del tot. A la mateixa lectura Isaïes profetitza que vindrà una llum resplendent (Jesucrist) per il•luminar els que viuen a la fosca. És Déu qui envia el fill al món a construir el Regne i, com veiem a l’evangeli d’avui, busca col•laboradors, són uns pescadors, no són uns intel•lectuals, són Simó, Andreu, Jaume i Joan que esdevindran els apòstols pescadors d’homes.

Aquest treball de construcció no es farà sota el control directe de Déu, sinó en plena llibertat; és el que vol el Mestre, el Fill de Déu. És com si en dies lluminosos hom pogués escollir caminar sota la llum del sol o buscar l’ombra. Recordo en els temps llunyans de la meva infantesa, perquè ara tinc noranta anys, que la frase el temor de Déu era plenament vigent i sí que ens parlaven de l’amor de Déu, però el temor tenia preferència de pas. Em ve a la memòria... essent adolescent, un dia a classe de religió el mestre ens parlava de l’infern i ens preguntava: si en aquells moments ens moríssim, què ens passaria?

Tots amb angoixa ens veiem dins la caldera del Pere Botero. Avui això ha canviat radicalment i si preguntéssim qui té temor de Déu, no m’atreveixo a fer estadístiques... El que és segur és que no hi ha temor de Déu als judicis on la injustícia és la finalitat, allà on hi ha persones innocents a la presó, allà on l’egoisme de les nacions permet la mort dels immigrants, on la mentida es diu postveritat, on l’afany de llibertat està ofegat pel poder corrupte. Ho deixo aquí perquè es podria allargar massa. Sant Pau, a la carta als cristians de Corint, veiem que està amoïnat per les desavinences que hi ha entre ells.

No és fàcil ser lliure, com vol Jesús. Sens dubte. Ell és la Llum. En el pla humà jo crec que la Llum que tots busquem és la felicitat. El que passa, ho dic des de l’experiència que em dona l’edat, és que la felicitat no existeix. Només hi ha petites felicitats, actives o passives, que cal fruir, i anar en compte amb allò de negatiu que comporta la vida, ja sigui de manera activa o passiva. Si és activa, hem d’evitar-ho seriosament i, si és passiva, hem de suportar-ho de la millor manera possible.

Us posaré un exemple personal. Considero una petita felicitat veure com salta i corre rient la meva besnéta de dos anys i mig, l’Emma, i en aquells moments no em passa pel cap (ni boig) pensar ni en el Donald Trump ni en el Manuel Marchena.

Àngel Oliva

La setmana dia a dia

Diumenge, 26
Sessió de catequesi familiar mensual (grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i missatge de Jesús. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera

Dilluns, 27
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 1
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 2
Jornada de la Vida Consagrada

Carta d’agraïment a la Parròquia del Centre d’Acollida ASSÍS

Barcelona, 09 de gener de 2020

Benvolgudes i benvolguts,

Totes les persones que formem part d’Assís us agraïm molt sincerament la donació de 3.265 euros que s´ha aconseguit en ocasió de la col·lecta de Nadal a la seva parròquia i que destinarem a millorar la qualitat de vida de les persones en situació de sense llar ateses al centre ASSÍS.

Gràcies al vostre suport i al d’altres persones i parròquies, podem mantenir els serveis i les activitats que es donen des de l’any 2001. Atendre prop de 150 persones al dia, 1.700 diferents a l’any, facilitar més de 45.000 esmorzars, més de 39.000 peces de roba, prop de 8.600 serveis de dutxa i més de 12.900 nits d’allotjament a les persones en situació de sense llar que atenem. Moltes gràcies per ajudar-nos a seguir treballant per les persones més vulnerables de la nostra societat.

Tot agraint-vos novament la vostra solidaritat i la vostra confiança en la nostra Associació, us saludem ben cordialment,

Jesús Ruiz Farrona - Director

Reflexions a la Paraula de Déi

Déu és la meva força

A l’Evangeli d’avui, diumenge II durant l’any, Joan 1, 29-34: Joan evangelista ens relata el baptisme de Jesús, i recull el que va dir Joan Baptista: «Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel». No devia conèixer la divinitat de Jesús fins aquell moment. Però desprès del baptisme va dir «Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».

Joan i Jesús ja des del seu naixement tenien moltes coses en comú. El naixement de tots dos fou anunciat per un àngel, tots dos eren fills d’una família religiosa i temorosa de Déu. Sempre que resem l’Ave Maria recordem la salutació de l’àngel a Maria. Poc sabem de llur infantesa, i de llur vida pública sabem que tots dos practicaven la misericòrdia i la humilitat; de Joan, l’historiador Flavi Josep, diu: «Exhortava els jueus a practicar la virtut, la justícia dels uns amb els altres i la pietat amb Déu, i després rebre el baptisme». L‘arquebisbe d‘Urgell, Joan Enric Vives, diu que Sant Joan Baptista fou el gran i darrer profeta de l‘Antic Testament, que veié Crist, el batejà i el mostrà present com a Salvador i Senyor.

A Jesús el veiem curar els malalts, ressuscitar els morts, predicar amb paràboles preses de la vida diària, que estimulaven a fer una reflexió. I les benaurances són una invitació a estimar els altres. La vida pública de Jesús va del Jordà al Gòlgota, un curt camí que durà tres anys, plens de bondat i també de dolor per aconseguir la nostra redempció.
I tant Joan com Jesús, que practicaven la virtut, foren condemnats i executats per gent menyspreable i plena d’odi.

Passen els segles i el missatge de Crist perdura, i esgarrifa pensar com continuen guerres i sofriments sense veure’n la solució, una solució que ja Joan predicava: practicar la justícia els uns amb els altres.

Davant de totes les dificultats que comporta l’existència, que l’exemple de Joan i de Jesús ens ajudi a afrontar la vida amb coratge, alegria i esperança. Per altra banda, Mn. Joan Escales, rector d’Enviny al Pallars, al seu comentari d’aquest Evangeli l’any 2014 ens diu: «Déu és la meva força. Quan creguis que has esgotat tots els teus recursos, pensa en Ell, sempre està al teu costat. Utilitza’l de guia».

Rosa Maria Oivella

La setmana dia a dia

Diumenge, 19
Sessió de catequesi familiar mensual (grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 20
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 21
Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 22
Trobada del grup de pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 25
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 26
Sessió de catequesi familiar mensual (grup B) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera

Missatge de Francesc per a la celebració de la 53a Jornada Mundial de la Pau

LA PAU COM A CAMÍ D’ESPERANÇA: DIÀLEG, RECONCILIACIÓ I CONVERSIÓ ECOLÒGICA
1. La pau, camí d’esperança davant dels obstacles i les proves
La pau, com a objecte de la nostra esperança, és un bé preciós, al qual aspira tota la humanitat. Esperar en la pau és una actitud humana que conté una tensió existencial, i d’aquesta manera qualsevol situació difícil «es pot viure i acceptar si porta a una meta, si podem estar segurs d’aquesta meta i si aquesta meta és tan gran que justifiqui l’esforç del camí». En aquest sentit, l’esperança és la virtut que ens posa en camí, ens dona ales per avançar, fins i tot quan els obstacles semblen insuperables.

La nostra comunitat humana porta, en la memòria i en la carn, els signes de les guerres i dels conflictes que s’han produït, amb una creixent capacitat destructiva, i que no deixen d’afectar especialment als més pobres i als més dèbils. Nacions senceres s’afanyen també per alliberar-se de les cadenes de l’explotació i de la corrupció, que alimenten l’odi i la violència. Encara avui, a tants homes i dones, infants i gent gran se’ls nega la dignitat, la integritat física, la llibertat, inclosa la llibertat religiosa, la solidaritat comunitària, l’esperança en el futur. Moltes víctimes innocents carreguen sobre elles el turment de la humiliació i l’exclusió, del dol i la injustícia, per no dir els traumes resultants de l’acarnissament sistemàtic contra el seu poble i els seus éssers estimats.

Les proves terribles dels conflictes civils i internacionals, sovint agreujats per la violència sense pietat, marquen durant molt de temps el cos i l’ànima de la humanitat. Realment, tot tipus de guerra és un fratricidi que destrueix el mateix projecte de fraternitat, inscrit en la vocació de la família humana.

Sabem que la guerra sovint comença per la intolerància a la diversitat de l’altre, la qual cosa fomenta el desig de possessió i la voluntat de domini. Neix en el cor de l’home per l’egoisme i la supèrbia, per l’odi que instiga a destruir, a tancar l’altre en una imatge negativa, a excloure’l i eliminar-lo. La guerra es nodreix de la perversió de les relacions, de les ambicions hegemòniques, dels abusos de poder, de la por a l’altre i a la diferència vista com un obstacle; i alhora alimenta tot això.

Setmana de pregària per la unitat dels cristians

Del 18 al 25 de gener celebrarem la setmana de pregària per la unitat dels cristians, organitzada per la Comissió Interdiocesana d’Ecumenisme i de relacions Interreligioses.

A la nostra comunitat, en totes les celebracions de l’Eucaristia, pregarem amb els nostres germans cristians que tenim el desig profund d’aconseguir la comunió de totes les esglésies cristianes, guiats per la bona nova de l’Evangeli comú a totes elles. També volem apropar-nos amb el cor obert a totes les altres confessions religioses per avançar junts vers el camí de la veritat.

Sant Ildefons'2020

El dijous dia 23 de gener és la festa de Sant Ildefons, titular de la nostra comunitat. Per facilitar l’assistència ho celebrarem uns dies abans, el dissabte dia 18 de gener, a l’Eucaristia de les 20 hores. L’ Eucaristia serà presidida pel Bisbe auxiliar Mons Sergi Gordo i la part musical anirà a càrrec del cor Diaula. Una hora abans el mateix cor ens oferirà un concert.

La festivitat de Sant Ildefons és una ocasió per donar gràcies a Déu per tot els beneficis que d’Ell hem rebut durant l’any. És la festa de la família parroquial. Procurem participar-hi.

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest diumenge celebrem la festa del baptisme de Jesús com a final o cloenda de les festes de Nadal. Pensem que l’etapa infantil de Jesús s’acaba perquè va prenent consciència de totes les coses, actualment potser en diríem un nen superdotat. Ara se’ns presenta un jove que anava coneixent la seva història i la seva cultura, i així també prenia consciència d’ell mateix com a persona situada en un espai i una cultura concrets i ho anava interioritzant. Quan va topar-se amb Joan el Baptista encara devia ser molt jove, però ja encaminava la seva vida envers Déu.

La crida de Déu la sentia molt endins i forta. L’evangeli ens diu que quan Jesús va ser batejat, el cel s’esquinçà, la qual cosa deu voler dir que totes les persones que eren allà van sentir una forta emoció, nova i diferent, que els va fer entendre que alguna cosa excepcional havia passat davant seu, mentre l’Esperit Sant, en forma de colom, apareixia damunt Jesús. Aquesta va ser l’experiència d’aquella gent que esperava ser batejada com Ell.

Per què es fa batejar Jesús? No en tenia cap necessitat, però segur que volia unir-se a la colla de Joan i calia que també rebés el baptisme com tots els seus seguidors per, així, formar part del grup Joànic.

Per què bategem amb aigua? Primer perquè Jesús també va ser batejat amb aigua, un element natural amb un significat especial de purificació, de transparència i de vida. L’Església aprofita aquest element per significar el compromís del qui és batejat de viure una vida neta, transparent, una vida plena de Vida.

Corint, una ciutat entre dos mars, l’Egeu i l’Adriàtic, era plena de gent diversa vinguda d’arreu, un lloc on era fàcil viure al marge, traficant amb esclaus o amb el que fos, on s’hi barrejaven cultures i religions, amb la qual cosa els corintis no sabien ben bé quines normes havien de seguir per ser cristians i estaven dividits. La presència de Jesús en aquella contrada segur que va ser molt profitosa per a Joan i per a tots.

Sefa Amell

La setmana dia a dia

Dilluns, 13
Catequesi setmanal d'infants, de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada mensual de la Comunitat, a les 8 del vespre.

Dissabte, 18
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 19
Sessió de Catequesi Familiar mensual (grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i missatge de Jesús. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Com podem treballar per un món més ecològic des de les comunitats cristianes

El proper dilluns dia 13 de gener a les 8 del vespre tindrem la primera trobada d’aquest 2020 on continuarem amb el tema “Com podem treballar per un món més ecològic des de les comunitats cristianes“. L’exposició anirà a càrrec de Mn Josep M Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau i de la Sra. Maria Bargalló, responsable i coordinadora del projecte de Justícia i Pau anomenat “ Xarxa de Parròquies EcoSolidàries". En aquesta segona part es concretaran quines actuacions podem fer, tant personalment com a comunitat, per ajudar a fer un món més sostenible.

Tots coincidim que un dels problemes més greus al que s’enfronta el nostre món és la degradació ecològica del nostre planeta. Justícia i Pau impulsa una "Xarxa de Parròquies EcoSolidàries" per promoure, en àmbits cristians, el model de persona i de societat justa, solidària i respectuosa amb la natura que reclama l’encíclica “Laudato si”.

Concert El banquet, de Contrapunto Vocale

El proper diumenge 12 de gener de 2020, a les 6 de la tarda, en funcions de "concert de Nadal", Contrapunto Vocale presentarà el seu nou projecte, el concert semi-escenificat El banquet.

És una celebració dels plaers del menjar, el beure, el ball i la festa en general, feta enfilant un seguit d’obres corals, algunes molt conegudes, entorn dels temes esmentats.

S'hi repassa un ampli ventall d'estils musicals, des de la música del Renaixement i el Barroc fins als nostres dies, amb obres d'autors catalans i estrangers. I, com acostuma a passar en aquestes festes tan familiars al voltant d'una taula, s'acabarà cantant cançons de Nadal.

Hi sou tots convidats (l'entrada és lliure).

Homilia de la Nit de Nadal de Mn.Jubany

Amics , Amigues,

Ho acabem d’escoltar : Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal. Sempre m’ha impressionat la sobrietat de l’Evangelista en narrar el naixement de Jesús, l’Emmanuel, Deu amb nosaltres.

Amb aquestes senzilles paraules se’ns diu, allò que és més significatiu de la nostra fe cristiana: És l’eternitat la qui entra en la història, és Déu el qui ve a trobar l’home per indicar-li el camí pel qual podrà arribar a ell.

Els Pares de l’Església, ho expressaven tot dient: el cel i la terra s’han unit en una abraçada infinita, Déu s’ha fet home, perquè l’home esdevingui Déu. Tot contemplant el misteri de Nadal, hem de proclamar ben alt, que al cel i a la terra no hi ha res més preuat que la dignitat de l’home i la dona, ofendre, denigrar, torturar a qualsevol home o dona; independentment de la seva condició social, del lloc on hagi nascut, de la seva cultura, és atemptar contra la dignitat de Déu. Heus aquí el gran missatge d’aquesta nit de Nadal.

I Déu s’ha fet home, i ho va fer en una humil cova de Betlem, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Si és certa, la dita que una imatge val més que mil paraules, us convido a contemplar la imatge que ens presenta la narració. Déu neix, pobre, humil, al marge de la societat, i ho fa en la figura d’un nen acabat de néixer. I amb aquesta imatge ens mostra el seu veritable rostre, el seus atributs. Ell vol ser conegut i estimat, com un Déu misericordiós, compassiu, pobre, tendre, que perdona. Tot mirant el pessebre, ja no ens és permès parlar d’un Déu omnipotent, totpoderós, jutge. Déu s’ha fet home, no per castigar i fer por als homes, sinó per estimar-los, salvar-los. L’infant que està allitat en una menjadora, és el qui en la seva vida , missatge, mort i resurrecció ens mostrarà el camí de la veritable benaurança, el que ens salvarà. En Jesús, el Pare ens ha donat un germà que ve a buscar-nos quan estem desorientats i no sabem cap a on hem d’anar. Un amic fidel que sempre és a prop nostre...

La nostra carta als Reis

Estimats Reis d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar,

Enguany m’ha tocat a mi escriure aquesta carta en nom de la Comunitat de Sant Ildefons, i em sento honrada i emocionada per aquesta tasca tan especial. Comencem una nova dècada i penso que és el moment que moltes coses canviïn. Per això voldria demanar-vos...

AMOR. L’amor que Jesús ens deixà i ens demanà de convertir en pedra angular de la nostra vida, l’amor que sovint està en boca de molts però no en el cor de tots. Ens cal amor, amor de debò, amor del bo. Que ompli la vida de tots els humans. I que dicti les nostres accions. Amor envers els altres, envers el món que ens envolta, envers nosaltres mateixos. Tones d’amor. Per donar i per vendre. Per regalar.

FE. Fe en la paraula de Déu. En el Jesús que va néixer ja fa uns dies en un portal de Betlem. Sense fe no hi ha esperança. I és tan necessària! En necessitem molta també. Uns quants cabassos, molts cabassos. Esperança per als joves i llur vida futura. Esperança per als avis que viuen sols, per als qui no tenen llar, per als qui no troben feina, per als qui viuen sota la por o el dolor, per als qui creuen que tot és impossible i res no pot canviar. Necessitem fe per creure en un demà millor. Fe com la que us va portar fins al Nadó.

SALUT. Que ens en portaríeu molta de salut també? Diuen que la salut és allò que no valorem fins que ens falta. Màgica salut portada des de l’Orient per uns Reis Mags. Que continuï per a qui la tingui, i que vagi allà on no hi és.

PACIÈNCIA. Diu el refrany que és la mare de totes les ciències. Aquesta mare ens falta massa sovint per entendre la diversitat d’opinions, per acceptar l’espera , per insistir en l’esforç, per estimar , tal com Jesús ens va dir, el germà. Ens cal per sortejar les pedres del camí, les dificultats diàries.

COMPROMÍS. El compromís és certesa i força d’esperit. També en necessitem d’això. Compromís amb el nostre cor i amb els qui ens envolten. Amb l’esser humà. Amb la Terra. Compromís amb la justícia i amb els valors.

LA LLUM DE L’ESTRELLA DE NADAL. Que ens il·lumini en el camí del dia a dia. Aquesta dècada marcada pel relativisme i la manca de valors clars necessita la bandera de l’amor de Jesús perquè ens marqui el camí. Que la llum de l’estrella de Nadal ens inundi el dia de Reis i tots els altres dies, també.

SENY. Seny per pensar i actuar. Volem triar una vida conseqüent amb la veritat de Jesús. Seny per diferenciar i saber on rau aquesta veritat. Per distingir la brossa del necessari. Per ser capaços d’allunyar-nos de les addiccions, del consumisme exacerbat, en general dels falsos déus.

UN CABAÇ EXTRA D’AJUDA per als qui pateixen les injustícies, per als qui no tenen llar, ni família, ni amics, per a les nenes obligades a casar-se, per a les víctimes del terrorisme, per als ulls que han vist l’horror de l’infern, per a tots ells a més, molts petons i abraçades.

UNA TIRETA per al meu planeta. Molt ampla i plena de medicina i bones i sàvies intencions.

MÀGIA, com màgic és l’amor de Jesús.

I també, estimats Reis Mags, com ja deia de petita, el que les Seves Majestats vulguin, que segur que serà molt bo.

Carme Trulls, en nom de la Comunitat de Sant Ildefons

Reflexions a la Paraula de Déu

El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres

Aquesta expressió tant plena de sentit que l’evangelista Joan empra per descriure com Jesús, des d’ara, és en tot igual (menys en el pecat) a l’home i la dona creats per Déu a l’inici dels temps; forma part del pròleg amb el qual Joan comença el seu Evangeli.
Un poema admirable que no solament posa en relleu els lligams existents entre Joan baptista, el precursor, i Jesús, el Salvador, sinó que es remunta als inicis de la Creació: Al principi existia el qui és la Paraula..., amb la intenció de fer palesa la filiació paterna entre Déu i Jesús.

El verb es feu carn, el Déu invisible s’ha fet visible. Ja no hem d’esperar més; l’Emmanuel és aquí, és Déu en nosaltres. I ha vingut per quedar-se i redimir el món. Ja res no tornarà a ser com abans.

Fins arribar a aquest moment, la Paraula la sentien directament de “Jo soc el qui soc”, Abraham, Isaac, Jacob, Moisès y els profetes. També Maria per mitjà de l’arcàngel Sant Gabriel; Zacaries i Josep, pares respectius de Joan baptista i de Jesús,
la sentien en somnis per la veu d’àngels. Ara la Paraula s’ha fet home i ha plantat la seva tenda entre nosaltres. La Paraula és Jesús; Jesús és el verb encarnat; Jesús és a la vegada carn i Paraula.

Paraula que al llarg de la seva vida pública completarà la revelació de Déu als homes, seguint el fil de la història de salvació, i després d’Ell només quedarà un aparent silenci de Déu, perquè no té res més a dir, en Ell, Déu, ja ho ha dit tot.

Joan i Jesús, cadascun des de la seva missió concreta enceten un temps nou presidit pel Regne de Déu. El seu missatge és el mateix, i el manifesten fins i tot amb les mateixes paraules: Convertiu-vos que el Regne de Déu és a prop.

Sorprèn, però, que un esdeveniment tan transcendent se’ns presenti, en aquest temps nadalenc, en la carn tendre d’un nadó ficat a la menjadora d’un estable, del tot desvalgut com qualsevol ésser humà, exposat i sotmès a tots els avatars de la condició humana.

De sobte un estol de la milícia celestial lloava Déu dient: Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor; els pastors s’encaminaren ràpidament al portal de Betlem, es postraren als peus de l’Infant i en quedaren meravellats.

Jesús és nat! Al·leluia!

Josep Maria Lari

La setmana dia a dia

Dilluns, 6
Col·lecta del catequista nadiu

Dimarts, 7
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 8
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 11
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Campanya de recollida de llibres i joguines (noves i usades en bon estat)

Podeu deixar-es fins el 5 de gener a la secretaria de la Comunitat.

Aniran destinades a l'entitat Solidança.