Els nostres són dies agitats, socialment i políticament, i ens deixen poc espai per a la reflexió personal o comunitària. Són moments d’una certa foscor en què a tots ens costa saber on som i trobar elements que ens ajudin a orientar-nos. És una foscor estranya, no habitual, emboirada, lluny de les nits serenes que permeten veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, una foscor de durada imprevisible, plena de crits, tal vegada d’amenaces, que sembren angoixa i que allunyen l’esperança. Malauradament, hem acabat perdent el sentit d’una paraula que hauria de ser sempre present i sustentar qualsevol tipus de relació humana: el diàleg.
El diàleg implica una actitud humana, una actitud que s’obre als altres per aprofundir-ne el coneixement, una actitud que ens disposa, al mateix temps, a ser interpel•lats pels que no pensen com nosaltres, i que reposa en la convicció que la realitat, qualsevol realitat, té moltes arestes i vessants que nosaltres tot sols no podem abraçar. Els qui ho saben tot, els prepotents, els qui no toleren que se’ls doni cap lliçó, no podran dialogar mai, com tampoc ho podran fer els que imposen condicions prèvies al diàleg. Usen la paraula diàleg, però en realitat la seva actitud és la d’un mercader qualsevol, que negocia confiant en poder treure’n un benefici propi. Però dialogar no és negociar.
La comunitat cristiana, en aquest temps, celebra el Misteri del naixement de Jesús. Aquesta festivitat convida a descobrir la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-hi, de dialogar, d’obrir-se a qualsevol persona de bona voluntat, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la qual ens trobem. El Nou Testament ens presenta Jesús com la Paraula de Déu feta humanitat, fent-se com un de nosaltres, oblidant-se de la seva condició divina, habitant entre nosaltres per fer més comprensible Déu. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a les palpentes, la de cercar a poc a poc el sentit de la vida, la de viure amb l’esperança i amb la il·lusió de trobar la llum, si encara és possible.
En la situació actual del nostre món, potser es fa difícil fer festa, perquè moltes estrelles semblen apagar-se. Maria tampoc tenia gens clar què estava passant amb la seva persona, però obre el seu cor, sap escoltar i acaba cantant la humilitat i la senzillesa de l’ésser humà. El diàleg vertader és una actitud humana davant els altres, que implica humilitat, silenci per a escoltar, acceptació de la nostra realitat limitada. Durant aquest temps d’Advent ens cal parar atenció a les lectures dels diumenges, perquè ens poden ajudar a desfer les nostres angoixes, els nostres prejudicis i entreveure la llum de la llibertat.
“Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”. “Alegreu-vos”.
Anton Ramon Sastre
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada