29 de desembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

El do de la família

El fil conductor de les lectures d'aquest diumenge és la importància de la família com a comunitat de suport, d'amor, de respecte i també de compliment de certs rols. En el nostre entorn i context, alguns d'aquests rols i qui els exerceix s'estan redefinint.

Encara més, alguns dels rols tal i com es descriuen en l'Antic Testament i en els escrits de Sant Pau són directament desafiats per les paraules i les accions de Jesús.

Tanmateix, tot i que en les lectures d'avui llegim encara una aproximació molt tradicional a la família i als rols de gènere, hi descobrim també actituds que es basen en l'amor i en el reconeixement de la família entesa com a do.

Cap de nosaltres no ha triat ni els pares, ni els germans, ni els fills que té. El cas de Josep, que ens planteja Sant Mateu, és un dels més extrems: just abans de casar-se amb Maria, descobreix que la seva promesa està embarassada.

En una societat com la jueva (i com la nostra fins no fa pas tant), un embaràs abans del matrimoni era una qüestió que costava molt de pair, i encara més si la paternitat era, com a mínim, ambigua. Però en comptes d'abandonar-la, i guiat per una fe Abrahàmica que el fa creure en l'impossible, decideix exercir el rol de pare, tot ajudant així a fer complir les profecies que anunciaven els profetes d'Israel.

El compromís, basat en la fe, de Josep, exemplifica bé el lligam que molts sentim amb els nostres familiars, que ens han estat donats. La família, que com bé sabem comporta reptes i disgustos, és el lloc on diàriament se'ns demana de respondre amb amor, amb compassió, amb paciència, amb respecte; és el lloc de l'acceptació d'un do no demanat, però que pot donar els fruits més preuats i elevar-nos a formes d'amor i de sacrifici de què mai no ens hauríem sabut capaços.

Família Vives Requena