Reflexions a la Paraula de Déu

Déu ens desconcerta perquè no actua seguint els nostres criteris.

Davant del mal acostumen a reaccionar condemnant els fets, demanant un càstig exemplar que eviti la repetició d’aquella conducta.

Nosaltres som partidaris d’allunyar-nos del qui ha comès una equivocació i no entenem per quina raó Déu s’hi acosta.

Jesús s’atansa a un cobrador d’impostos i li demana que l’aculli a casa seva, actua com un metge que no pensa en com s’ha produït la ferida sinó en què pot fer per guarir-la; Déu ens ofereix l’oportunitat de restablir el mal comès convertint-lo en un bé més gran. Aquesta és la demostració més gran de la impotència divina, ja que pren consciencia dels errors i decideix esmenar-los. Jesús comparteix les seves riqueses amb els més desafavorits y les retorna amb escreix, no així els diners que ha defraudat el corrupte, la fortuna del qual passa a ser instrument de precarietat dels altres. La salvació de Déu fa possible que sobreabundi la gràcia allà on abunda el pecat.

Senyor gràcies per estimar l’esser humà , el centre de la teva creació. Gràcies per no girar-nos l’esquena quan ens equivoquem; gràcies per voler fer estada a casa nostra quan no som ben vistos per la nostra gent; el teu amor és l’única cosa que pot transformar el nostre cor y fer que ens penedim dels errors que hem comès. Et demanem perdó pel sofriment que hem generat al llarg de la nostra vida. Potser no en som gens conscients, però això no ens eximeix de la nostra responsabilitat. Confiem que malgrat els nostres desencerts ens pots salvar. Ajuda’ns a creure que el teu poder ens pot convertir; el pitjor dels mals és un gran bé, com acceptar que la creu és la porta de la resurrecció. Que sapiguem pregar perquè les circumstancies del nostre país es converteixin en justícia y fraternitat, veritables pilars que sostenen la pau.

Mireia Galobart