La setmana passada el Bisbe de Roma, Francesc, tot adreçant-se als membres del XX Congrés Internacional de l’Associació de Dret penal, va anunciar que l'Església Catòlica està pensant introduir el «pecat ecològic» en el catecisme, ja que els comportaments contra el medi ambient són també contra «la casa comuna». El papa ho va justificar tot dient: Un sentit elemental de justícia implicaria que alguns comportaments, dels quals les empreses són generalment responsables, no quedin impunes. En particular, tots aquells que es poden considerar com “ecocidi”.
El papa va dir que es poden considerar com “ecocidi: ”accions com «la contaminació massiva de l'aire, dels recursos de terra i aigua, destrucció a gran escala de la flora i la fauna, i qualsevol acció capaç de produir un desastre ecològic o destruir un ecosistema». En opinió de Francesc ens enfrontem en aquests casos a “crims contra la pau”, que haurien de ser reconeguts com a tals per la comunitat internacional.
El pontífex va recordar que, recentment, el Sínode de bisbes de l'Amazònia ja va proposar definir el pecat ecològic com a acció o omissió contra Déu, contra el veí, la comunitat i el medi ambient. I com un pecat contra les generacions futures que es manifesta en actes i hàbits de contaminació i destrucció de l'harmonia de l'entorn.
El dimarts dia 4, en l’àmbit de les trobades mensuals de la comunitat, Maria Bargalló vicepresidenta de Justícia i Pau i Josep M. Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau ens van presentar el projecte de parròquies ecològiques que promou Justícia i Pau. Els dos ponents van fer una exposició on de forma molt pedagògica ens van fer prendre consciència de la greu responsabilitat que tenim tots d’aturar la degradació del planeta. Tot inspirant-se en l’encíclica del papa Francesc , Laudato si, començaren per formular una pregunta, que cap de nosaltres no pot obviar. “Quin món volem deixar a les generacions futures? Fins fa poc la preocupació ecològica era percebuda per molts com una exageració de grups extremistes, i un xic anti-sistema, anomenats els “verds”. Ara, ningú nega realitats, com el canvi climàtic, la manca d’aigua, la desforestació dels boscos, la contaminació atmosfèrica i un llarg etc.
Davant d’aquesta realitat els ponents ens convidaren a una conversió, una conversió que comporta, un canvi de mirada envers la realitat, un canvi de cor, un canvi d’estil de vida, i fer pinya per empènyer.
En deu punts, sintetitzaren el ric contingut de la “Laudato si”. Per manca d’espai, només apunto els anunciats del decàleg:
1 Submergir-nos en la nostra pròpia tradició espiritual.
2 Apreciar la diversitat del nostre món.
3 Superar el paradigma tecnocràtic.
4 Redefinir el concepte de progrés.
5 No supeditar-se als interessos econòmics.
6 Recolzar la causa del pobres.
7 Redescobrir la senzillesa.
8 Valorar els petits gestos quotidians.
9 Impulsar el canvi encara que costi.
10 Animar la conversió personal, eclesial i comunitària.
Em sembla, que tots els qui poguérem assistir a la trobada, ens adonarem que ens trobem davant d’una de les qüestions a les quals la humanitat haurà de fer front en aquest segle XXI, i aquí hi estem tots implicats: governs, empresaris, economistes, i també nosaltres i les nostres famílies. La nostra comunitat de Sant Ildefons no pot ni ha de quedar-ne al marge, per aquest motiu, durant aquest curs anirem recordant aquesta problemàtica. D’entrada us convidem a la segona part d’aquesta presentació, que serà el dilluns 13 de gener, on se’ns parlarà de accions concretes que estan al nostre abast.
Josep m Jubany
