10 d’agost 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Assegurança celestial

Estem en plenes vacances estivals i sempre abans de començar-les rebem una quantitat d’invitacions per tal d’assegurar bé la casa i les nostres pertinences, no fos cas que en tornar trobéssim la nostra llar desballestada. M’ha vingut al cap aquesta reflexió després de llegir el text de l’evangeli quan ens diu “aplegueu-vos al cel un tresor allà on els lladres no s’hi acosten, ni les arnes fan malbé res, on hi teniu el vostre tresor allà hi tindreu el vostre cor”.

Entenc que avui dia segons qui ens escoltés pensaria que això de parlar del cel i d’un tresor amagat sona com depassat. Jesús ens invita a fonamentar aquestes seves paraules i ens demana que hi sapiguem entendre què ens vol dir avui. On hem de posar el nostre cor?

El diumenge passat vèiem que no podíem ser esclaus del diner, és una manera repetitiva de dir que una altra societat és possible i perquè aquesta societat canviï hi hem d’estar compromesos nosaltres. Jesús ens urgeix amb el seu missatge “veneu els vostres béns i doneu-los als pobres”.

Això dit en una societat com la d’avui la traducció seria: feu que els vostres béns siguin productius en bé de tota la societat, creant llocs de treball, afavorint la sanitat, l’educació i l’ancianitat, lluitant per un canvi climàtic... On hi teniu el tresor allà hi tindreu el cor”. Vet aquí de quina manera ens cal veure la nostra realitat i preguntar-nos quina herència volem deixar als qui vindran després de nosaltres. Sigui com sigui, a nosaltres ens toca viure el present, i el més important i decisiu és viure estimant.

Només qui estima viu intensament i està despert al que és essencial. És d’aquesta manera que treballarem per un futur millor. Tot això ho aconseguirem si la nostra vida ve recolzada pel que hem escoltat a la segona lectura que és un tractat de com ens cal viure la fe. “Creure és posseir anticipadament els béns que esperem” És conèixer per endavant allò que encara no veiem, tenir l’íntima convicció que Déu no falla en les seves promeses i si ens mantenim fidels posseirem els béns que ens ha promès. Potser una bona pràctica d’estiu seria exercitar-nos per veure si realment som capaços de creure’ns que tenim el nostre tresor al cel.

Lluís Saumell