16 de juny 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Festivitat de la Santíssima Trinitat

No ens cansaríem mai de llegir aquest meravellós poema de l’Antic Testament. “M’infantà com a primícia de tot el que ha fet”. “No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües i jo ja existia”. “Jugava per tota la terra i compartia amb els humans les meves delícies”. És exquisit. Si en aquell llunyà món antic descriuen així la saviesa -amb majúscula: la Saviesa, perdó- i la veuen encarnada al món, què se n’ha fet? On és?

Al nostre entorn, tot és soroll. De tot se’n fa una causa de guerra. Els diaris, la televisió, la ràdio que escoltem quan al matí encara estem mig adormits, ... ens apedreguen amb notícies que ens fan mal. Sí, ens fan mal a l’ànima. Els interessos personals, “la poltrona”, han passat al davant de tot. Tant se’n fa del que la gent del poble diguem, pensem o votem. Tenim notícies de persones íntegres i pacífiques empresonades injustament. També, de bojos que metrallen innocents, de gent que mor de gana perquè algú impedeix que els arribi l’ajut que se’ls envia. De guerres, de terroristes, d’accidents, ... Soroll!

Què se n’ha fet de la Saviesa? De fet, tampoc cal córrer massa per trobar-la. Mirem els i les que a la nostra petita comunitat fan costat als malalts i tothom qui se sent dramàticament sol. Acostem-nos al Raval. Hi ha voluntaris – sí, voluntaris de veritat, que no cobren ni cerquen poltrones – que ajuden a la gent. Mirem a l’Amèrica Llatina. A més d’aprenents impresentables de dictador, trobarem laics i capellans treballant colze a colze per tirar endavant comunitats populars. Anem a ... tants llocs! Sempre hi trobarem gent bona, a qui no fan por les càrregues pesades. Gent il·luminada per l’Esperit. “L’Esperit de veritat que ens guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”, com diu l’Evangeli de Sant Joan.

Julià i Rosa