Reflexions a la Paraula de Déu

“Aclameu Déu amb entusiasme. (...) / Rei de reis a tot el món.” (Sl 46, 2-3). És el salm responsorial d’avui. Aquest diumenge, aclameu-lo per les seves meravelles, com ho són l’ascensió de Jesús al cel, que ens obre l’esperança de l’acolliment definitiu de l’home en la situació permanent de plenitud divina, i la promesa del proper do de l’Esperit. I Pau, en la segona lectura (Ef 1, 17-23), després del cant de lloança amb què comença la carta als efesis (Ef 1, 3-14), ens desclou la riquesa inabastable dels dons divins amb una pregària. Pregària espiritual, profunda, per tal que arribem a conèixer des de dins i a fons l’abundància i plenitud del que Déu atorga als creients en Jesucrist: “que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell (...), que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades (...) l’eficàcia de la seva força poderosa (...) amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel (...) Tot ho ha posat sota els seus peus, (...) té en totes les coses la plenitud.” (Ef 1, 17-20. 22-23).

La primera lectura, dels Fets dels Apòstols, i l’evangeli són obra de Lluc. Al final de l’evangeli i a l’inici dels Fets ens narra l’ascensió de Jesús. Abans, s’aparegué als apòstols durant 40 dies, parlant-los del Regne de Déu, i els confià la seva missió (Ac 1, 2-3), i els deia que “el Messias havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió per al perdó dels pecats” (Lc 24, 46-47). I, sobretot, els anuncià el do de l’Esperit: “la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.” (Ac 1, 4-5), “us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.” (Lc 24, 49), “quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, (...) fins als límits més llunyans de la terra.” (Ac 1, 8). I mentre els beneïa, s’enlairà davant d’ells. I se’n tornaren a Jerusalem plens d’alegria. Com nosaltres, agraïts d’aquesta entrada de l’home en la plenitud de Déu.

Jordi Cors