La unció dels malalts

Diumenge vinent a la eucaristia de les 13'15, en la nostra comunitat s'administrarà el sagrament de la Unció dels malalts. És una celebració que no ens pot passar desapercebuda, i que té un sentit comunitari molt important. En ella s'ha de visualitzar el paper insubstituïble que tenen els malalts i les persones grans en la nostra parròquia.

Aquest sagrament té el seu fonament bíblic en la carta de Sant Jaume: Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre. (Jm 5, 14-15).

Com tots sabeu, durant molt segles aquest sagrament era conferit a persones que es trobaven a les portes de la mort, el seu nom ja era molt significatiu : Extrema unció. Fou el Concili Vaticà II qui va revaloritzar aquest sagrament, insistint que no era un sagrament de morts, ni tant sols de moribunds, sinó de vius. En la constitució sobre la sagrada litúrgia llegim: "l'Extrema Unció, que també es pot anomenar, i amb més encert "Unció dels malalts", no és només el sagrament d'aquells qui es troben en extrem perill de mort. Per això, el temps apropiat per a rebre-la certament ja ha arribat quan el fidel comença d'estar en perill de mort per malaltia o vellesa” (SC n 73). Cal felicitar la praxi actual d’administrar comunitàriament aquest sagrament.

Algunes reflexions que em suscita l'administració d'aquest sagrament.

Tots els qui per motius de salut veuen minvades les seves facultats, aquells que no poden portar una vida totalment autònoma i necessiten d’ajuts especials, tenen la possibilitat de donar un sentit a la seva situació: identificar-se amb el Crist sofrent. No hem de desitjar la malaltia, i tots tenim l'obligació de fer tot el que estigui al nostre abast per tenir una vida sana. Ara bé, quan aquesta és present, és un moment que podem identificar-nos amb aquell que va patir per tots nosaltres. Podem intensificar la nostra vida creient. (I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell, Rm 8, 17).

La malaltia i la vellesa també pot ser viscuda com un temps de gràcia. És quan millor ens podem adonar de la nostra fragilitat. Tots els que hem passat per moments greus de malaltia, ho sabem. T’adones de la teva petitesa, i agraeixes les atencions que reps de les persones que et rodegen i et cuiden. També és un moment per agrair a Déu tot el que d'Ell rebem, ja que som conscients de les nostres pròpies limitacions.


El sagrament de la Unció dels malalts ens recorda el ministeri de Jesús. Una de les activitats més repetides de Jesús és el guariment de persones malaltes. I molt sovint el relat acaba amb les paraules del Senyor: la teva fe t'ha salvat. Una de les obres de misericòrdia és visitar els malalts. Diumenge, en l'Eucaristia, el mateix Senyor per mitjà del sagrament, estarà present, com va fer en el seu itinerari per Israel, donarà la mà als qui rebin el sagrament.

I per últim és un sagrament de tota la comunitat. Diumenge vinent celebrarem la Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant. L'Esperit vivifica a tota l'Església, i l'Església esta formada per tots els batejats, i l'Esperit que una antiga seqüència l'anomena Pare dels pobres, ve especialment per donar esperança i força a tots els que sofreixen. Una Església que s’oblidés dels pobres i malalts, no seria l'Església de l'Esperit Sant.

Josep m Jubany