Reflexions a la Paraula de Déu

Promesa, do i tasca

“L’Esperit que enviarà el Pare en el meu nom us ho ensenyarà tot
i us recordarà tot el que jo us hagi dit”

És una gran sort conservar aquesta ensenyança concreta de Jesús als deixebles. Molt sovint no parem l’atenció a la presència de l’Esperit sobre la que Jesús insisteix, i que a Ell li va canviar la vida des de l’experiència en el Jordà..

Aquesta experiència de Jesús el va identificar amb el Pare, per això en les seves últimes ensenyances als seus, d’una manera persistent posa l’accent en l’aprenentatge que es capta o copsa a partir de la vivència de l’Esperit.

Com assumim en la nostra quotidianitat l’experiència vital de l’Esperit? Al llarg del seu ensenyament Jesús va instruir, introduir als seus deixebles en una nova forma de vida, i el que els deia era tan nou que el mateix Jesús va percebre que no havien assumit ni assimilat aquest missatge, per això amb molta paciència remarca que l’Esperit els recordarà tot el que ell els hagi dit.

Com fer per connectar amb l’Esperit? Sabem que és el gran regal que hem rebut de Déu, però com el desenvolupem? És ben cert que no el podem definir, però sí, podem percebre els efectes de la seva presència i acció. L’Esperit és promesa, do i tasca. No és un afegit a la nostra vida, és allò més íntim a nosaltres. De part de Déu la promesa s’ha acomplert, i el do ha estat entregat amb escreix i de part nostra és tasca que s’inicia amb l’atenció, l’obertura, la presa de consciència, la disponibilitat en el servei incondicional als germans sense comptar, mesurar ni pesar. No es tracta d’un esforç titànic sinó d’una resposta amorosa a l’oferiment de Déu.

L’ensenyament de l’Esperit és el mateix que el de Jesús, però l’Esperit ens intrueix des de dins, és l’artífex del nostre creixement i el podem reconèixer o descobrir com a amor gratuït i desinteressat, com a amor que ens és transmès, com a força de vida, com dinamisme interior i personal i com a criteri d’acció que impulsa la nostra conducta, els nostres valors i pensaments i com amor que es fa visible en les obres. Per tant, la presència de l’Esperit és dinamisme d’amor i de vida per qui l’acull.

Esther Bochita