19 de maig 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Una lectura de la realitat en clau Pasqual

Les lectures d’aquest diumenge són un bon exemple del temps Pasqual en que vivim: esperança i incertesa, joia i dubte, valor i por. Però pel meu gust les ordenaria d’una forma una mica diferent, a veure què us sembla:

Potser l’Evangeli de Joan seria la meva primera lectura: Jesús ens anuncia que el seu final s’acosta, ens acull sota la seva protecció i ens envia al món només amb allò que som, homes i dones de bona voluntat amb el manament de l’amor de Déu que Jesús anuncia, això és tot el que som. No tenim res més, simplement hem de ser testimonis.

Després, la lectura dels Fets dels Apòstols, on els deixebles del Crist passen per tribulacions i dificultats com les que nosaltres mateixos sovint hem de passar. Si ara parléssim en termes de ‘moda’, la Sangha (comunitat) del Crist s’atreveix a vèncer la por, a sortir a anunciar al món el que volem i proposem. I malgrat tot, les dificultats seguiran encara. Segurament durant molt temps encara.

La darrera lectura, per a mi, seria la de l’Apocalipsi: un Cel nou i una Terra nova, Déu amb les dones i els homes, eixugarà totes les llàgrimes, no hi haurà més mort, crits ni sofriment perquè el mal i les coses d’abans hauran passat. Com sempre, en temps de Pasqua, un missatge d’esperança per nosaltres cristians i per la nostra societat i també pel nostre país.

Passem doncs del manament del Crist, per les dificultats del seu anunci fins a la certesa que entre tots serem capaços de donar forma a un món nou, de construir una societat més fraternal, justa, generosa i compassiva. I hem de tenir molt present que, per bastir aquesta nova societat, hem de ser nosaltres mateixos fraternals, justos, generosos i compassius. Si no comencem per nosaltres mateixos, no anirem enlloc. Recordeu el que Gandhi deia : ‘Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix’.

En el nostre país, darrerament, tenim la impressió que tots som més dolents, que aquesta societat es comporta ara d’una forma egoista, rancuniosa i venjativa. I el patiment que això genera en molts, és immens: judicis, testimonis, falsedats, presons injustes. Però no ens equivoquem, som les persones les que som egoistes, rancunioses i venjatives. Som les persones que hem de canviar i esperem que la llum de Pasqua ens hi ajudi.
Lluís Rissech