24 de març 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

La conversió: creixement i maduresa

A poc a poc, avancem en el camí que ens proposen les celebracions dominicals de la Quaresma. En iniciar-lo potser vam fer el propòsit de revisar com n’és de ferm i d’intens el nostre seguiment de Jesús.

D’una manera o altra, tots hem estat cridats a formar part de la comunitat cristiana per mitjà del baptisme i a la vigília de Pasqua recordarem i tornarem a fer nostres els compromisos que un dia vam prendre i que, any rere any, hem estat renovant. Potser la lliçó que podríem treure de les lectures d’aquest diumenge és que el temps passat de la nostra vida, que la nostra història, no pot ser mai un carnet que, com a cristians, ens faci mereixedors d’un estatus privilegiat ja aconseguit, confortable i definitiu, perquè, quan un s’ha compromès en el seguiment de Jesús, mirar enrere serveix de ben poc.

Sant Pau ho explicità molt bé a la carta que dirigí als cristians de Corint, en la que, tot recordant la història d’Israel travessant el desert i la fidelitat de Déu al seu poble fent meravelles, al final“una gran majoria no foren agradables a Déu i per això quedaren estesos pel desert”. La nostra història d’ahir és per continuar-la fent avui, perquè “els segles passats s’encaminaven cap els temps que vivim”. Aquestes frases populars, plenes de tautologies, com que “el passat és passat” o que “el que està fet, està fet”, tenen un punt de realisme: cal mirar endavant, cal continuar vivint, cal seguir caminant.

L’evangeli d’aquest diumenge ens ofereix uns comentaris de Jesús sobre alguns fets que havien escandalitzat a les persones que l’envoltaven. Pilat havia profanat el sacrifici ofert a Yahvé en el temple, mesclant la sang d’uns revolucionaris galileus executats amb la sang dels sacrificis, i Jesús els recordà també la tragèdia de divuit persones damunt les quals es desplomà la torre de Siloè i els va matar. Es tractava, doncs, d’una mort tràgica en ambdós casos per a tots aquells homes i en ambdós casos Jesús va fer el mateix advertiment: “si no us convertiu, tots acabareu igual”. És evident que Jesús no parla de la mort física, sinó de la mort que s’instal·la en el cor dels homes tot i estar vius, si no estan disposats a canviar de vida.

En aquest context es narra la paràbola de la figuera plantada a la vinya i que no dona fruit. Fa temps que sembla haver-se tornat estèril, ocupa terra fèrtil però sembla seca. L’amo creu que cal tallar-la, però el vinyater, el que l’ha cuidada durant anys, creu que se li hauria de donar més temps. Un temps per poder esponjar la terra i tirar-hi més fems. És com el nostre temps de quaresma: un temps de gràcia, un temps de maduració, un temps de noves oportunitats. “Convertiu-vos”.

Anton Ramon Sastre