El sentit del dejuni i l’abstinència

Amb motiu de l'inici de la quaresma he rebut una pregunta que no per òbvia , m'ha sorprès. Algú m'ha demanat si encara estava vigent en l'Església, la llei del dejuni i abstinència durant el temps quaresmal. M'ha sorprès perquè feia molt de temps que ningú m'havia preguntat sobre aquesta prescripció, i per aquest motiu és normal que hi hagi qui es pregunti si encara està en vigor. Ara bé, la qüestió que immediatament es planteja és quin sentit té en els nostres dies.

Aquesta pregunta, m'ha recordat un sopar i una conversa a casa d'uns amics, un divendres quaresmal de fa anys. Ras i curt, els fets van anar d'aquesta manera: vaig ser convidat a dinar a casa d'una família coneguda. Són persones creients, bones persones, però no gaire practicants. Em vaig adonar que m'obsequiaven amb un dinar on no hi havia carn. I a les postres m'ho van fer notar. Desitjaven que no em sentís incòmode, i encara que per a ells la llei de l'abstinència no tenia cap sentit, van pensar que jo, capellà, n'era fidel complidor. Cal dir que els vaig agrair la deferència. Com és normal, tot seguit, es va encetar una conversa sobre quin sentit té, avui dia, aquest manament de l'Església.

Els vaig respondre el que jo penso sobre aquesta qüestió. No ens podem quedar amb la lletra de la llei, sinó amb l'esperit. La lletra mata, l'esperit vivifica. Els profetes en l'Antic Testament, Jesús en l'Evangeli, ens diuen repetides vegades que cap compliment de aquest tipus de llei, no té sentit si no va acompanyat de misericòrdia, i que sigui expressió d'una caritat eficaç envers els altres, especialment el més pobres.


El dejuni significa despullar-se de tot allò que m'impedeix estimar. Un dia de sobrietat ens pot recordar a aquells que dejunen sempre, no perquè estigui manat, sinó per manca d'aliments, i això ens mogui a fer accions vàlides per ajudar-los. També pot ser bo dejunar d'algunes accions que ens distreuen per fer altres coses més importants. Dejunar de veure la Televisió i estar més atents a la conversa amb els de casa. Dejunar d'alguna afició, i dedicar el temps per veure alguna persona que ho necessiti. Dejunar per dedicar temps a la pregària, a assabentar-se què passa en el nostre món, per conscienciar-se que ens hem de comprometre amb els problemes actuals... i un llarg etc.

L'abstinència de carn té una tradició històrica, quan de carn només en menjaven els nobles, aquests havien de donar-la asl convents, per repartir-la entre els servents, ja que per a ells la possibilitat de menjar carn, era un somni que no podien realitzar.
Bé, la conversa amb els meus amfitrions va anar per aquí. La meva sorpresa fou que quan ja m'acomiadava, el fill, d'uns onze anys, m'entregà, tot decidit, un sobre amb cinc euros, i em va dir: pels pobres, avui faré dejuni i no aniré a berenar i aprofitaré per anar a veure els avis que fa temps que no ho faig.

Ja me n'adono, que explicat d'aquesta manera pot semblar una història exemplar de Josep m Folch i Torres, aquelles que es llegien abans de la guerra , però jo el que aleshores vaig pensar, és que a vegades els menuts ens donen lliçons. Conclusió (allò que es castellà es diu "moraleja", moratitat en català: És important el dejuni i l’abstinència, la forma concreta cadascú l'ha de buscar. Quaresma és temps de sobrietat, i de caritat.

Josep m Jubany