Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

El Pare bo

No fa gaires dies, assistia a una conferència que un professor de teologia feia a uns nois i noies de batxillerat de 17 i 18 anys. Al final de la conferència hi va haver un torn de paraules i una noia va preguntar-li al professor a quina edat s’és més feliç. El professor, amb un to molt distès, li va comentar que la felicitat no és patrimoni d’una edat concreta sinó que és fruit d’un estat interior.

Aquesta pregunta ens situa per fer una reflexió sobre la paràbola del fill petit, que amb la seva decisió de marxar de casa, buscava la seva felicitat. Ell va pensar que amb els diners de l’herència del seu pare, i lluny de la seva mirada podria ser feliç. Vet aquí l’error. Ell posava la felicitat en una cosa externa, els diners, el passar-s’ho bé... es va equivocar. No va trobar la felicitat. No és aquesta la situació de moltes persones?

Molta gent avui vol veure’s alliberada de Déu. Déu desapareix de la societat actual i de les consciències, i talment com en la paràbola el Pare guarda silenci, però el buit interior i la fam d’amor poden ser els primers signes del nostre allunyament de Déu. El jove reflexiona i veient la seva pròpia buidor recorda el rostre del Pare i dintre seu es desperta el desig d’una llibertat nova. Reconeix el seu error i pren una decisió: aniré a trobar el meu Pare. També a nosaltres ens cal posar-nos en marxa per anar a l’encontre del Pare, molta gent ho faria si conegués aquest Déu que segons la paràbola de Jesús “corregué a tirar-se-li al coll i el besà”.

Justament aquest any les conferències quaresmals que organitza la nostra comunitat juntament amb el CIC tenen com a tema la bondat: De què parlem quan parlem de bondat? Quins són els nostres models de bondat? Quins són els trets de la persona bona? Aquestes són les preguntes que ens farem. Precisament l’evangelista Lluc és el que ens parla del bon samarità, i sobretot ens parla del Pare bo. Com podem veure, aquesta paràbola ens vol ensenyar fins a quin punt arriba l’estimació de Déu. El Pare és feliç pel retorn del fill petit i fa una gran festa per festejar el seu retorn.

Dissortadament falta el fill gran, un home de vida correcta i ordenada però amb un cor dur i ressentit que en arribar a casa humilia públicament el seu pare, intenta destruir el seu germà i s’exclou de la festa. El pare surt a trobar-lo. També aquest és estimat pel Pare, també l’acull i l’incorpora a la festa. El fill gran representa els qui es pensen que vivint al seu costat ja és suficient. Però són incapaços d’estar oberts als altres i ser acollidors. No s’adonen que no han entès res del que representa l’amor del Pare. És una bona paràbola per reflexionar quin ha de ser el nostre compromís i com ens cal situar la nostra vida de creients.

Lluís Saumell

30 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 1
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Francesc Torralba, Doctor en filosofia i en teologia, ens parlarà de "La Bondat en la Filosofia"

Dimarts, 2
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 2/4 de 8 del vespre

Dimecres, 3
Vetlla de Pregària de Quaresma a les 8 del vespre

Dissabte, 6
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 de març de 2019

Estona de reflexió i pregària el 3 d'abril

El proper dimecres 3 d'abril, a les vuit del vespre, tindrà lloc a la capella del Santíssim de la nostra parròquia una trobada a l'estil Taizé per fer una estona de reflexió i pregària sota el títol "Al peu de la creu amb els que pateixen". Tots hi som convidadts.

24 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

La conversió: creixement i maduresa

A poc a poc, avancem en el camí que ens proposen les celebracions dominicals de la Quaresma. En iniciar-lo potser vam fer el propòsit de revisar com n’és de ferm i d’intens el nostre seguiment de Jesús.

D’una manera o altra, tots hem estat cridats a formar part de la comunitat cristiana per mitjà del baptisme i a la vigília de Pasqua recordarem i tornarem a fer nostres els compromisos que un dia vam prendre i que, any rere any, hem estat renovant. Potser la lliçó que podríem treure de les lectures d’aquest diumenge és que el temps passat de la nostra vida, que la nostra història, no pot ser mai un carnet que, com a cristians, ens faci mereixedors d’un estatus privilegiat ja aconseguit, confortable i definitiu, perquè, quan un s’ha compromès en el seguiment de Jesús, mirar enrere serveix de ben poc.

Sant Pau ho explicità molt bé a la carta que dirigí als cristians de Corint, en la que, tot recordant la història d’Israel travessant el desert i la fidelitat de Déu al seu poble fent meravelles, al final“una gran majoria no foren agradables a Déu i per això quedaren estesos pel desert”. La nostra història d’ahir és per continuar-la fent avui, perquè “els segles passats s’encaminaven cap els temps que vivim”. Aquestes frases populars, plenes de tautologies, com que “el passat és passat” o que “el que està fet, està fet”, tenen un punt de realisme: cal mirar endavant, cal continuar vivint, cal seguir caminant.

L’evangeli d’aquest diumenge ens ofereix uns comentaris de Jesús sobre alguns fets que havien escandalitzat a les persones que l’envoltaven. Pilat havia profanat el sacrifici ofert a Yahvé en el temple, mesclant la sang d’uns revolucionaris galileus executats amb la sang dels sacrificis, i Jesús els recordà també la tragèdia de divuit persones damunt les quals es desplomà la torre de Siloè i els va matar. Es tractava, doncs, d’una mort tràgica en ambdós casos per a tots aquells homes i en ambdós casos Jesús va fer el mateix advertiment: “si no us convertiu, tots acabareu igual”. És evident que Jesús no parla de la mort física, sinó de la mort que s’instal·la en el cor dels homes tot i estar vius, si no estan disposats a canviar de vida.

En aquest context es narra la paràbola de la figuera plantada a la vinya i que no dona fruit. Fa temps que sembla haver-se tornat estèril, ocupa terra fèrtil però sembla seca. L’amo creu que cal tallar-la, però el vinyater, el que l’ha cuidada durant anys, creu que se li hauria de donar més temps. Un temps per poder esponjar la terra i tirar-hi més fems. És com el nostre temps de quaresma: un temps de gràcia, un temps de maduració, un temps de noves oportunitats. “Convertiu-vos”.

Anton Ramon Sastre

23 de març de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 25
Jornada pro-Vida

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre


Dilluns, 25
Segona Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Pare
Josep Miquel Bausset, Mestre de novicis i juniors de Montserrat, ens parlarà de "Bondat i Santedat"

Dimecres, 27
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 30

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

20 de març de 2019

El sentit del dejuni i l’abstinència

Amb motiu de l'inici de la quaresma he rebut una pregunta que no per òbvia , m'ha sorprès. Algú m'ha demanat si encara estava vigent en l'Església, la llei del dejuni i abstinència durant el temps quaresmal. M'ha sorprès perquè feia molt de temps que ningú m'havia preguntat sobre aquesta prescripció, i per aquest motiu és normal que hi hagi qui es pregunti si encara està en vigor. Ara bé, la qüestió que immediatament es planteja és quin sentit té en els nostres dies.

Aquesta pregunta, m'ha recordat un sopar i una conversa a casa d'uns amics, un divendres quaresmal de fa anys. Ras i curt, els fets van anar d'aquesta manera: vaig ser convidat a dinar a casa d'una família coneguda. Són persones creients, bones persones, però no gaire practicants. Em vaig adonar que m'obsequiaven amb un dinar on no hi havia carn. I a les postres m'ho van fer notar. Desitjaven que no em sentís incòmode, i encara que per a ells la llei de l'abstinència no tenia cap sentit, van pensar que jo, capellà, n'era fidel complidor. Cal dir que els vaig agrair la deferència. Com és normal, tot seguit, es va encetar una conversa sobre quin sentit té, avui dia, aquest manament de l'Església.

Els vaig respondre el que jo penso sobre aquesta qüestió. No ens podem quedar amb la lletra de la llei, sinó amb l'esperit. La lletra mata, l'esperit vivifica. Els profetes en l'Antic Testament, Jesús en l'Evangeli, ens diuen repetides vegades que cap compliment de aquest tipus de llei, no té sentit si no va acompanyat de misericòrdia, i que sigui expressió d'una caritat eficaç envers els altres, especialment el més pobres.

17 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo” (Mt 17, 5-C)

Jesús, uns dies després d’anunciar la seva mort i resurrecció als deixebles, es va emportar Pere, Jaume i Joan a dalt d’una muntanya per pregar. L’anunci manifestat per Jesús provocà un daltabaix en l’ànim dels deixebles que tenien posades les esperances en un triomfalisme polític, semblant als de molts altres jueus que vivien aquesta expectativa amb una certa fruïció.

La crisi sorgida per la notícia anticipà una lluita agònica a Getsemaní i la dispersió de molts seguidors. Jesús va voler recórrer a l’oració per demostrar que no era la fugida la millor solució sinó que el que s’acostava era l’expressió necessària d’una comunió íntima, vital, amb el Pare. En aquell contacte personal amb Deu és quan es produeix una transfiguració de la seva persona, que deixà perplexos als ulls dels qui l’acompanyaven.

El seu rostre i els seus vestits irradiaven una resplendor en tota la seva persona, com un anunci de la seva divinitat i la seva glòria, com a Fill únic del Pare. Un fet visible que portà a dir aquesta aclamació per part dels deixebles “que n’estem de bé aquí dalt”, i que a la baixada de la muntanya s’apoderà a tots ells una nova energia a Jesús i als acompanyants, que els portà a Jerusalem, a la ciutat on morien els profetes.

Sens dubte que la pregària feta en un clima propici va fer possible tenir una fortalesa superior per lluitar vers la contrarietat que s’acostava. L’oració ho es tot a la vida cristiana perquè s’entra en comunió personal amb Déu, s’adquireix la confiança filial amb Ell per l’amor que li hem de donar a fi de correspondre al seu. Però també és una manera de dignificar-nos a nosaltres, éssers humans, tot obrint-nos a la seva voluntat de salvar-nos.

Així descobrim i valorem la transfiguració però de fet el que es transfigura és Déu, malgrat que nosaltres no ho entenem per les limitacions a les que estem sotmesos com humans. És ara en la Quaresma que hem de descobrir tot el que hi ha de llum, de vida, de joia en el nostre fer camí, colze a colze, amb tants germans que compartim la mateixa fe i que no volem defallir.

Pujar a dalt d’aquesta muntanya ens ha de portar a tots l’optimisme més viu i autèntic de totes les nostres expectatives de vida perquè tot pot canviar dins nostre.

Francesc Xavier de Dou

16 de març de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. La Professora Teresa Solà, Doctora en teologia i filosofia, ens parlarà de " La Bondat en la Bíblia"

Dimarts, 19

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dissabte, 23
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

14 de març de 2019

Els monitors de l’Agrupament Escolta comparteixen experiències

Hola a tothom! Aquest cap de setmana algunes de les unitats hem marxat de sortida… i ha estat genial!

Els Llops i Daines han anat a Sant Pere de Ribes on han treballat el projecte i han fet entrega dels foulards d'una manera molt màgica....

Els Ràngers i Noies Guia han anat a Manresa on han treballat sobre el maltracte animal i han avançat amb el seu magnífic projecte, un vídeo clip...

Els Pioners i Caravel·les han anat d'excursió a Martorell on entre altres han treballat el gènere, i han preparat la vaga del 8-M...

Els Trucs 2 han anat al Refugi del Pla del Prat a Campelles, on han fet excursioneta, han treballat el gènere, han començat a organitzar les intendències i finalment han fet una magnífica barbacoa.

El cap de setmana que ve és el torn de Castors i Llúdrigues i de Trucs 1. Fins llavors! Adéu!

Martí Valerio

13 de març de 2019

Conferències Quaresmals 2019: Sessions de Reflexió i Diàleg organitzades per l’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons

Estan programades per als dies 18 i 25 de març, i 1 i 8 d’abril, quatre dilluns seguits, a les 19,30 h. a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205.

El tema genèric per a les quatre sessions serà: LA BONDAT.

¿De què parlem quan parlem de bondat? ¿Quins són els nostres models de bondat? ¿Quins són els trets de la persona bona?

En aquest cicle de conferències quaresmals volem aprofundir sobre l’experiència de la bondat i ho farem endinsant-nos en la Bíblia a fi d’escatir quina noció de bondat s’expressa en les grans narracions i paràboles dels textos sagrats. També reflexionarem sobre el vincle entre bondat i santedat seguint les lúcides reflexions del Papa Francesc. La bondat, però, no és patrimoni d’una determinada religió. És una aspiració universal, un anhel que s’ha manifestat en diferents cultures i filosofies i que s’ha fet real en molts exemples anònims de tots els temps.

Seguirem el següent programa:

18 de març: La bondat en la Bíblia - Prof. Teresa Solà. Doctora en teologia i filosofia

25 de març: Bondat i santedat - Prof. Pare Josep M. Bausset. Mestre de novicis i juniors de Montserrat

1 d’abril: La bondat en la filosofia - Prof. Francesc Torralba. Doctor en filosofia i en teologia

8 d’abril: Exemples de bondat - Prof. Laia de Ahumada. Filòloga i escriptora

11 de març de 2019

Convocatòria per rebre el sagrament de la Confirmació

El dissabte 11 de maig a les 8 del vespre l'Arquebisbe de Barcelona, cardenal, Joan Josep Omella, conferirà el sagrament de la Confirmació a un grup de nois i noies que han participat de la catequesi a la nostra comunitat.

També podran rebre el sagrament de la Confirmació totes aquelles persones , siguin adolescents, joves o adults que no han estat confirmats.

El Catecisme de l'Església Catòlica diu: Tot batejat encara no confirmat pot i ha de rebre la Confirmació. Ja que Baptisme, Confirmació i Eucaristia formen una unitat... sense la Confirmació la iniciació cristiana queda inacabada.

Rebre la Confirmació pot ser l’oportunitat per repensar la nostra fe, i demanar a l'Esperit Sant que vivifiqui en nosaltres el seus dons.

Tots els que desitgeu rebre el Sagrament de la Confirmació, deixeu les vostres dades a la secretaria de la comunitat (de dilluns a divendres de 10 a 13 i de 17 a 19 hores) fins el dimecres dia 20. I us convidem a assistir a unes sessions de preparació.

El dilluns dia 25 de març a les 20 hores ens trobarem tots els interessats , i procurarem buscar un horari que vagi bé a tots els participants. Seran quatre sessions.

10 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“No temptis el Senyor, el teu Déu”

A l’Evangeli d’avui, primer diumenge de Quaresma, un dels temps litúrgics que a mi em convida més a la reflexió i a la pregària, tot preparant la Pasqua Lluc ens relata el pas de Jesús pel desert durant 40 dies (40 dies són també els de la preparació per la Pasqua) i les temptacions de què és víctima Jesús. El temptador incita a Jesús tres vegades.

En la primera temptació, Jesús renuncia a utilitzar a Déu per convertir les pedres en pa, té gana, però no cedeix, no abusa del seu poder per obtenir avantatges materials, Jesús respon: “Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa”.

En la segona temptació, el temptador mostra a Jesús tots els reialmes de la terra i li proposa dominar el món si es sotmet a ell i Jesús tampoc no cedeix, sinó que respon:”L’Escriptura diu: adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.

En la tercera temptació, Jesús no vol tirar-se daltabaix del temple, no es deixa enganyar per molt que el temptador li digui que els àngels el guardaran i el duran a les palmes de les mans, i respon: “Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu”. El temptador s’allunyà de Jesús, esperant que arribés l’oportunitat.

Veiem, doncs, com Jesús no es deixa seduir ni pel plaer, ni per l’èxit, ni pel poder. Certament que l’oportunitat li arribà al temptador i no l’ha deixat encara, és ben present avui aquí entre tots nosaltres, en el que impera en la societat, el que es porta, el que està de moda.

En la nostra vida quotidiana, el nostre dia a dia, constantment som temptats com ho fou Jesús. Fàcilment ens deixem seduir pel nostre benestar, cerquem amb afany cobrir totes les nostres necessitats materials i el nostre plaer, oblidant als qui els manca tot. Ens deixem seduir, també, pel poder, l’èxit i el prestigi personal. I, fins i tot, tendim a justificar-nos en nom de Déu, tot pregant i demanant-li que ens ajudi i ens salvi, en definitiva, que els àngels ens duguin “a les palmes de les mans”.

Amb les seves respostes al temptador, Jesús ens ensenya que estem molt equivocats, que si volem seguir-lo, hem d’anar a contracorrent, si cal, però no ens hem de deixar temptar, que ni les necessitats materials, ni el poder, ni el prestigi no ens faran feliços i que no si val emparar-se en la pregària a Déu per quedar-nos tranquils, desprès de caure en la temptació.

La felicitat l’obtindrem seguint-lo a Ell i els seus ensenyaments, amb convenciment, amb amor als altres, compartint, donant, creant vida sense explotar els altres, servint-los i pregant, sí, però no pensant que Déu ho arreglarà tot. No, som nosaltres els que hem de treballar.

Déu, amb la pregària, ens ajudarà a obtenir la força necessària per implicar-nos en la construcció d’un món més just, on tots els humans puguin viure en pau i llibertat, que és el que ens va ensenyar Jesús.

Maite Cura

9 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimecres, 13

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 16
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 dela tarda

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Setmana Santa i Perdó. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dia del Seminari

6 de març de 2019

Temps de Quaresma

En els escrits antics, la immensitat del desert se’ns presenta moltes vegades com un espai simbòlic ambivalent, on és possible l’encontre amb les forces alliberadores de les divinitats, però també amb les forces demoníaques i esclavitzadores del mal. Aquest espai apareix també en les Escriptures amb la tota la seva ambigüitat,on és possible tant la vida com la mort, que són probablement els extrems de tensió més forts que podem experimentar els éssers humans. El poble jueu, l’escollit de Déu, va passar quaranta anys caminant pel desert, després de creuar les aigües del Mar Roig i abans no va entrar a la terra promesa. Jesús, el fill estimat de Déu, va estar quaranta dies al desert, després de ser batejat a les aigües del Jordà i abans d’iniciar la seva predicació sobre el Regne, com escoltarem a l’evangeli del primer diumenge de quaresma. Els temps dels que parlen aquests passatges de les Escriptures son sobretot l’expressió d’una experiència viscuda amb una intensitat inusual. Enmig de la soledat del desert, el temps passa molt a poc a poc, es fa llarg i feixuc, tant per al poble com per a Jesús, perquè allí s’hi juguen el seu futur, tot depenent de la reflexió que facin i de les decisions que finalment prenguin.

Durant el temps de quaresma la litúrgia fa una invitació a l’església d’avui dia, a totes les comunitats cristianes i també a tots els seguidors de Jesús en particular, a reproduir l’experiència del desert, és a dir, a allunyar-nos un xic dels problemes quotidians i experimentar el silenci, l’aïllament i la soledat, per poder reflexionar, amb serenor però amb sinceritat, sobre on ens trobem respecte a les exigències de l’evangeli i de quin és el camí que hem de seguir en el futur. És una actitud exigent i, segurament, el temps que esmercem per fer aquest exercici també se’ns farà feixuc, però és necessari per prendre compromisos en ordre a renovar les nostre vides en el seguiment de Jesús.

A l‘inici de la quaresma, el Dimecres de Cendra, se’ns proclama un evangeli molt important per comprendre quina és l’actitud i la disposició per recórrer o retrobar el nostre camí. És el mateix fragment de l’Evangeli de Sant Mateu que es proclama cada any, perquè és una invitació a practicar determinades accions, que tradicionalment diem que són pròpies d’aquest temps: la caritat, la pregària i el dejuni. Però el que cal subratllar és que aquest evangeli ens indica com s’han de practicar aquestes accions. Ajudar els altres en les seves necessitats, posar-nos davant Déu cercant la seva voluntat i decidir-nos a emprendre un camí d’austeritat no es pot dur mai a terme donant lliçons als altres. Cal fer-ho en silenci, però amb eficàcia. Amb poques paraules, però amb fets decidits. Sense proclames de grans principis, sinó amb compromisos concrets.

Al final de la quaresma, celebrarem de nou la Pasqua del Crist i de nou també la tensió entre la mort i la vida que esperem.

Anton Ramon Sastre

3 de març de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Diuen que «no s'han de barrejar la política i la religió». Cert, no s'han de «barrejar». S'han de «combinar». En la «barreja» cada element es manté heterogeni en la subdivisió. La política va per una banda i la religió per una altra. Malgrat es posin juntes, no s'afecten mútuament. En la «combinació» és diferent. Cada element penetra en l'altre, es fa una sola cosa amb ell, i així generen un nou ésser. La «religió», o millor encara, la «fe», per ser creïble, cal que afecti i transformi profundament la nostra mirada i la nostra actitud sobre la vida i el món.

Sobre la política, sobre l'economia, les relacions laborals, la cultura, tot. I, per suposat, sobre la justícia, i la forma d'impartir-la. Cal que generi quelcom nou. La Paraula de Déu d'avui ens interpel·la en la nostra situació política: «Com el forn posa a prova els atuells del terrisser, la prova de l'home és quan delibera» (Siràcida 27, 5). Avui hi ha una gran deliberació a Espanya respecte a Catalunya.

El judici a l'independentisme ens està posant a prova a tots, està posant a prova Espanya. Els «polítics, presos» perquè han comès actes il·legals (en ser coherents amb el mandat que van rebre a les urnes), son convertits en «presos polítics» en ser acusats d'allò que no han fet, per tal de poder-los condemnar a molts anys de presó. I els líders de dues associacions pacifistes són acusats també de violència, negant l'evidència del que hem vist i viscut, i dels vídeos que ho testimonien.

S'han construït relats «imaginaris» (a criteri -i «sentència»- de juristes i jutges de prestigi, a Espanya i a l'estranger). Alerta! «la prova de l'home és quan delibera». «Com el fruit demostra com han conreat un arbre, les paraules revelen el que pensa una persona».(Siràcida 27,6): «Nazis», «terroristas», «insolidarios», «¡a por ellos!», «nos hubiera ido mejor quedarnos con Portugal en lugar de quedarnos con Cataluña», «españolizar a los niños catalanes», «golpistas», etc, etc. I els qui s'omplen la boca de la paraula «unitat», no paren d'atiar l'odi contra els catalans (contra tots, siguin o no independentistes). I polítics de primera línia diuen que, si la llei actual no permet acusar (i condemnar, és clar) els «rebels» independentistes, caldrà canviar la llei perquè se’ls pugui acusar i condemnar.

És igual el que han fet. I és igual el que diuen les lleis. L'important és castigar-los i condemnar-los. «...en les paraules es posen a prova les persones» (Siràcida 27, 7). La nostra fe en el Crist no ens diu si hem de ser independentistes o no. Però sí que ens diu que hem de buscar la veritat i la justícia. Busquem-la. «Si vas darrere la justícia, l'aconseguiràs» (Siràcida 27, 8)
Santiago Quijano

2 de març de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 5

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 9
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

1 de març de 2019

Dilluns, 1
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Tercera Conferència Quaresmal organitzada per l'Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a 2/4 de 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: La Bondat. El Professor Francesc Torralba, Doctor en filosofia i en teologia, ens parlarà de "La Bondat en la Filosofia"

Dimarts, 2
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 2/4 de 8 del vespre

Dimecres, 3
Vetlla de Pregària de Quaresma a les 8 del vespre

Dissabte, 6
A
ctivitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda