Podem imaginar-nos estar celebrant la nostra Missa dominical a la nostra Parròquia o a l’església del poble o vila on hem anat a passar uns dies i que en acabar la lectura del profeta Isaïes, el celebrant digui “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”. NO, és clar que no. Això va passar abans, quan Jesús es va fer present en el Món. És ell precisament qui va dir aquestes paraules, no té cap sentit la pregunta que intenteu formular o la situació que intenteu reproduir.
Sota aquesta evidència no pot haver-hi cap altra resposta, però deixem córrer la imaginació i transportem-nos a més de dos mil anys enrere. Pensem que som un dels que estaven aquell dia asseguts escoltant a Jesús. Què haguéssim pensat? Que és un profeta? Un usurpador? Un... boig? Com podia atribuir-se aquest llinatge?
Com sempre l’Evangeli ens posa al límit, ens qüestiona la nostra fe i ens demana respostes valentes però serenes i meditades des de l’interior del nostre cor. Segur que tenim moltes respostes, ben fonamentades i irrefutables.
Però i si en lloc de ser el celebrant, rector, diaca o un de nosaltres, fos un sense sostre, un desplaçat per les guerres, un nen sense accés a l’educació ni als serveis sanitaris mínims, una nena violada, una dona maltractada, un recent arribat a la nostra costa Mediterrània, un mutilat per les mines antipersones..., que ens digués jo sóc aquest per qui es compleixin les escriptures... No tenim resposta. Però sí que tenim necessitat que la Paraula de Jesús estigui sempre entre nosaltres per prendre consciència, per reprendre el camí, per afrontar la situació del Món d’avui i per no perdre l’esperança que un Món millor és possible.
Que la confiança en Déu Pare, bondadós, generós, sensible a totes les necessitats i a tots ens acompanyi ara i aquí per aportar el nostre granet de sorra en aquesta platja plena de dolor.
Julià i Rosa
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada