Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


27 de febrer de 2019

La Vetlla de Pregària amb l’equip de redacció de la revista Galilea 153

La pregària estava anunciada com “Pregària amb els Salms”.

Els salms són les pregàries de l'Antic Israel, formem part de la Bíblia, i com a tal són inspirats per l'Esperit. El llibre dels salms ha estat el llibre de la pregària personal del Crist. Pregar amb el salm és adreçar-se a Déu amb les mateixes paraules de Jesús.

D'aquí ve la importància dels salms, quan els recitem mai no ho fem sols. Ho fem amb el mateix Senyor.

Ens hi va ajudar l’equip de redacció de la revista Galilea 153, editada pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL).

El nom “Galilea” ens porta a la regió on transcorre gran part de la vida pública de Jesús, i a més és el lloc on els deixebles veuran Jesús. A l’Evangeli, Galilea és la terra presentada com l’escollida per Déu, com a seu de l’Evangeli i de la revelació del Fill de l’Home.

El número 153 remet a Joan 21, 11. És el nombre de peixos grossos que pesquen els deixebles en l’aparició del ressuscitat en el llac.

El primer número de la revista va aparèixer el maig de 2018, és de publicació bimensual i es pot obtenir per subscripció en paper i també via on line.

24 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 25
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 2
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 3
Dia d'Hispanoamèrica

Reflexions a la Paraula de Déu

L’essència del parenostre

Vivim moments en què hem de tenir molt present el que llegim a la primera lectura d’avui, del Primer llibre de Samuel. En la nostra vida, en el quefer de cada dia, ens hem de respectar. Hem d’oferir la nostra mà i la nostra paraula per obrir camins d’entesa, ponts de diàleg, tornar bé per mal. La vida i la llibertat de les persones és el bé més preuat.

Diu el Salm: “No m’amaguis la mirada en hores de perill; sempre que t’invoco, escolta atentament, no triguis en respondre’m”. Confiem en el Senyor. La nostra vida no és fàcil, tenim molts moments de dissort, no ens deixem abatre. El Senyor vetlla per tots. La nostra confiança en Ell ha de ser plena.

Com hem d’actuar? Diu Sant Pau als Corintis: “El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel”. De la mateixa manera que ens ocupem diàriament del primer home, del nostre cos terrenal, millorant-lo i alimentant-lo perquè estigui ple de vida, ens hem d’ocupar del segon home, de l’esperit, l’ànima, que prové del cel, i que també hem de millorar i alimentar. Aquest cos nostre espiritual és el que torna a Déu. No hi torna sol, anirà acompanyat dels cossos espirituals del proïsme: dels germans a qui hàgim ajudat, dels germans perseguits a qui hàgim procurat refugi, i més. La salvació, Déu la vol per a tots els homes.

Jesús ens ho diu: “L’Altíssim és bo amb els desagraïts i amb els dolents”. El parenostre és l’essència de les lectures d’avui. Hem de tenir clar que la salvació és per a tots. Els que ens sentim fills de Déu hem de treballar en el món que ens envolta perquè la pau sigui realitat. Ferms, ajudant les famílies desestructurades que coneixem. Ferms, ajudant els immigrants que vénen a casa nostra. Ferms, perdonant els qui ens injurien, calumnien i ens priven de llibertat.

Pere Rius

20 de febrer de 2019

Rius-Camps a "Signes dels temps"

El passat 10 de febrer, el programa de TV3 "Signes dels temps" va emetre una entrevista a Josep Rius-Camps, conductor del grup de Reflexió Bíblica a la nostra parròquia, que tot seguit podem tornar a veure.

19 de febrer de 2019

Nota dels bisbes de Catalunya sobre la protecció dels menors

En les darreres setmanes, l’Església Catòlica a Catalunya s’ha vist sacsejada per algunes notícies referides a abusos de menors, que ens omplen de vergonya i de dolor, ja que alguns dels agressors eren persones consagrades o sacerdots.
Els abusos a menors, que condemnem rotundament, i la cultura que els fomenta o justifica és un greu problema que afecta tota la societat. I l’Església, com a part de la societat, també se’n veu afectada.

Demanem perdó a les víctimes i ens solidaritzem amb el seu dolor; i també a totes les persones a qui el coneixement d’aquests fets ha escandalitzat i ha fet trontollar la seva confiança en l’Església.

Sofrim i preguem per les víctimes, que han quedat marcades en la seva vida. En solidaritat amb tots els qui hagin patit algun tipus d’abús i amb les seves famílies ens comprometem a col•laborar en l’aclariment dels fets del passat i a trobar la manera d’ajudar les víctimes en el seu restabliment.

L’Església actuarà amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tot tipus de tolerància o encobriment, i per eradicar de les nostres comunitats i de tota la nostra societat la cultura de l’abús sexual, econòmic, de poder i de consciència. Així mateix, prenem el compromís d’adoptar rigoroses mesures de prevenció, que impedeixin la seva repetició, a partir de la formació d’aquells a qui els seran confiades tasques de responsabilitat i educatives.

Creiem que és just valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, envers els infants i joves, i les seves famílies, i convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com volem recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència. Molt de treball ben fet així ho avala.

En aquests moments, reiterem el nostre ferm compromís amb el compliment de la legislació vigent canònica i civil, i que passa per: posar en coneixement del Ministeri Fiscal els fets ocorreguts que poguessin constituir delicte contra la llibertat i indemnitat sexual, per a la valoració jurídica que correspongui; instar les víctimes que denunciïn els fets davant les autoritats civils; i informar la Congregació per a la Doctrina de la Fe per a qualsevol cas d’abús fonamentat. I estem atents al que el Papa Francesc reunit pròximament amb els Presidents de les Conferències episcopals del món determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli.

Demanem que a totes les celebracions religioses de les nostres diòcesis, el proper dimecres de cendra, dia 6 de març, en començar la Quaresma, que és temps de conversió, es pregui i es dejuni d’una manera especial per les víctimes dels abusos i fem nostra la ferma determinació del papa Francesc que assenyala que «l’abús sexual és un pecat horrible, completament oposat i en contradicció amb el que Crist i l’Església ens ensenyen».

Barcelona, 12 de febrer de 2019

18 de febrer de 2019

Debats a Sant Ildefons Cicle 2018-19

Organitzat per l’Associació Cristianisme al Segle XXI el proper dissabte 23 de febrer a les 11 del matí, tindrà lloca a la sala d’actes de la Parròquia el debat que serà la segona part del darrer debat “La Justícia en temps miserables”.

Hi intervindran:

Carme Herranz
, lletrada del Col·lectiu Ronda: La justícia avui

Jordi Agustí, Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem: Els entrellats de la Magistratura

Presentarà i moderarà l’acte: Josep Maria Gasch

El procés català ha tret el vel de persones i institucions i ens n’ha deixat veure el seu veritable rostre.

Hem vist com s’han trepitjat els drets humans i civils de la forma més grollera; hem vist com s’han mantingut en presó preventiva, contra les opinions de la majoria de juristes de prestigi de tot l’Estat Espanyol, presos polítics i capdavanters d’organitzacions que sempre han actuat pacíficament. Hem vist com s’han construït relats de violència on no n’hi va haver. Davant les agressions sofertes, la gran majoria de la societat catalana ha respost amb actituds assenyades i manifestacions de no violència.

Això no obstant, hem sentit damunt nostre atiats molts odis des dels “¡A por ellos!” de les FCSE als xats d’alguns magistrats que sostenien les doctrines del Dret Penal de l’Enemic a ultrança. Des de “Cristianisme al segle XXI”, que seguim desenvolupant el cicle d’“Espai Obert” Església catalana i reconstrucció nacional (properes sessions 23 de març i 15 de juny), també vam iniciar aquest nou curs de controvèrsies, amb un primer debat “Debat a Sant Ildefons”, titulat La justícia en temps miserables, en el qual el professor d’Ètica Ramon Alcoberro ens explicà els envitricolls del denominat Dret Penal de l’Enemic.

17 de febrer de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús alçà els ulls i digué...

La vida quotidiana és sovint complicada i en ocasions feixuga i difícil de gestionar. Tanmateix nosaltres amb més o menys dificultats anem avançant, però hi ha una gran part de la Humanitat que viu intentant subsistir com pot.

Solament a tall d’exemple pensem en l’agressivitat que es respira arreu, també a Catalunya i a l’Estat, les guerres, la fam, la riquesa mal repartida, la cobdícia instal·lada en el cor de tanta gent... Davant aquest panorama, avui, Jesús, ens posa davant les Benaurances. Segur que a la seva època devia sorprendre amb un discurs tan contracorrent del pensament i de la manera de comportar-se els seus contemporanis.

Avui ens passa el mateix. Ens sorprèn Jesús en les Benaurances. Feliços els pobres.. els qui passen fam .. els qui ploren.. els qui seran odiats per la causa de Jesús.. A nosaltres ens fa por la pobresa material i potser no som tan conscients d’altres pobreses que també les hauríem de saber descobrir en nosaltres i en els altres. Potser els països occidentals no som perseguits pel fet de creure en Jesús d’una manera directa, tot i que el món del capital i del consum li fa nosa Jesús. D’altra banda hi ha nacions on hi trobem la persecució dels cristians ben viva actualment. Aquests germans nostres viuen en perill i a vegades han lliurat la vida.

No es tracta, ara, de repassar tot el text bíblic que avui ens proposa Lluc, però sí que aniria bé que rellegíssim la nostra vida en clau de Jesús. En el contrapunt del text de l’Evangeli d’avui hi trobem els rics -no tots ho som- però el cert és que ho som una mica. Encara que amb dificultats i alguns de nosaltres sense, anem tips, no sempre riem, però ho fem força vegades i certament que ens agrada que parlin bé de nosaltres.

De ben segur que en el nostre jo hi ha pobreses i riqueses, felicitats i desil•lusions, encerts i errors perquè no som pas únicament persones unidimensionals. Davant la nostra manera de sentir i de viure, què cal fer? Cal fer camí deixant-nos impregnar per l’Esperit de Jesús, tot procurant ser sincers i coherents, sense complaences, però sense pessimismes ni falses morals. Sense angoixes, però procurant avançar.

Per això, com llegim en Jeremies, cal refiar-se de l’ajut del Senyor encara que a vegades no el sabem trobar ni el sabem veure “ Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. “ ... “ en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. “

Ignasi Garcia i Clavel

16 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 19

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 23
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 24
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

12 de febrer de 2019

Reflexió sobre la pregària de petició (i II)

La pregària de petició demana estar obert al que s'anomena "signes del temps". Això exigeix tenir els ulls i les orelles ben atents per poder detectar les tristeses, angoixes, i també les alegries del nostre món. En la pregària de petició posem davant de Déu el batec del nostre món, i li demanem que amb el seu ajut, nosaltres col·laborem perquè avanci el seu Regne, i Ell consoli, ajudi i doni esperança als que sofreixen, als que treballen per l'Església, pel món, als que desitgen viure amb més plenitud l'Evangeli en qualsevol situació de la seva vida, i un llarg etc.

La pregària de petició és una expressió d'amor. Només serà veritablement sincera la nostra oració, si la fem com una mostra d'estimació profunda per les persones que es troben involucrades en l'objecte de la pregària.

La pregària de petició és a la vegada oració i compromís. Tot demanant a Déu el seu ajut per una intenció concreta, li demano que em doni forces i ànims, perquè jo també posi el meu cor i les meves forces per fer possible l'objecte de la meva demanda. I aquí cal fer una observació important, sovint en les celebracions litúrgiques se'ns presenta una pregària per algunes persones, esdeveniments i situacions que no es troben entre les nostres preocupacions, o potser sobre un esdeveniment que ni tant sols hi havíem pensat. És una bona ocasió per interessar-nos per aquesta qüestió.

En la pregària de petició hi trobem consol, esperança i fins i tot companyia. Ja que amb ella expressem la nostra profunda fe en què Déu no s'oblida de nosaltres. Dit de manera molt planera, els homes i dones a vegades, quan més els necessitem, ens fallen. Déu es manté fidel i atent sempre. Ell sempre ens escolta, ell sempre està a prop nostre. En la pregària de petició allarguem la nostra mà a Déu amb la seguretat que Ell ens l'agafarà i l'encaixarà amb la seva.

El gran perill de la pregària de petició és la seva banalització. No tot pot ser objecte de pregària. Déu no és un rei Mides que converteix en or tot el que toca. Demanar a Déu que ens estalvií fer el que a nosaltres pertoca, demanar a Déu que m'afavoreixi en la loteria, per posar algun exemple gràfic, no tant sols no és lícit, sinó que convertim Déu amb un ídol. A Déu se li pot demanar i se li han de demanar, "coses bones". En L'Evangeli, Jesús diu que el Pare concedirà l'Esperit Sant a tots els que preguin amb insistència. En el Parenostre demanem el pa, i que es compleixi la voluntat de Déu aquí a la terra com es fa en el cel.

Per últim, l'exemple de pregària de petició el trobem en les darreres hores de Jesús, a l'Hort de les Oliveres. Allà Jesús demana al Pare que no es faci la seva voluntat (la de Jesús), sinó la Voluntat del Pare. Hem de pregar, i ho hem de fer amb insistència, sinceritat i confiança, perquè vingui a nosaltres el seu regne (el regne és pau, justícia, llibertat, veritat i caritat).

Josep m Jubany

10 de febrer de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu és el que ens fa la primera crida. Ens ha vingut a veure i de vegades no en som prou conscients. Ens pensem que som nosaltres que decidim creure i participar en la vida de l’església. Però de fet ha estat ell qui ha tingut la primera idea. Potser per mitjà dels hàbits familiars, de la vida d’una escola o del caliu d’una comunitat parroquial ens segueix i ens fa una crida. Sigui com sigui és ell qui ens ve a buscar. Ara ens toca a nosaltres donar el següent pas. Adonar-nos de les nostres limitacions i descobrir que juntament amb Ell podem anar més lluny, superant la nostra mediocritat i fent que la nostra vida sigui profunda. Aquesta experiència ens purifica, ens allibera i ens fa albirar una plenitud fins aleshores desconeguda. Tot això ens esperona i ens fa seguir buscant, ens anima a superar la fe per acollir-la com un repte i una aventura que val la pena. Assumim i agraïm que Déu sigui el primer en retrobar-nos.

Se’ns fa difícil admetre que som uns privilegiats per haver-te conegut i preferim pensar que estem fent un favor, però quan ens deixem endur per la joia de la trobada amb tu és quan renunciem a pensar en nosaltres mateixos, quan deixem de pensar en el que no dóna fruit, quan abandonem les nostres rutines per obrir-nos a les teves sorpreses.

Descobrim cada dia un món diferent, ple d’oportunitats, ple de vida i ple d’ocasions per retrobar-te. Un món que necessita ser transformat i que també ens transformi a nosaltres per dins. Però tan sols ho podem fer si Tu estàs amb nosaltres.
Gràcies Senyor per fer-nos ser capaços de sortir dels nostres egoismes i fiar-nos que amb tu podem anar mar endins; fes que sempre estiguem atents a la teva crida.

Mireia Galobar

9 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 11
Jornada Mundial del Malalt

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dissabte, 16
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 17
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

8 de febrer de 2019

Trobada Mensual de la Comunitat - Gener 2019 - En temps d’incerteses i amb confiança en Déu preguem amb els salms

Pregar amb els salms, interioritzar el que diem amb els salms, contemplar, lloar i demanar a Déu per mitjà dels salms. És el que ens exhorta Sant Pau. Com fer-ho? és el tema de la propera trobada mensual.

L’equip de redacció de la revista Galilea 153, revista editada pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL) ens ajudarà a entendre i viure la pregària dels salms i ho farà en una vetlla de pregària.

Cal que preguem sempre i ho fem per les necessitats que vivim a cada moment. Els nostres dies, per les circumstàncies que tots coneixem, són especialment convulsos. Són temps d’incerteses, són temps difícils per l’Església, són temps d’indiferència religiosa, són temps de desigualtats, i per aquests motius són temps per intensificar la pregària.

Us convidem a participar en la pregària del dilluns 11 de febrer, a les 8 del vespre.
Per solidaritzar-nos amb les esperances i tristeses dels homes i dones dels nostres dies, compadim-nos per totes les situacions injustes, pregant per l’autèntica i veritable pau.

Els salms són les pregàries de l'Antic Israel, formem part de la Bíblia, i com a tal són inspirats per l'Esperit. El llibre dels salms ha estat el llibre de la pregària personal del Crist. Pregar amb el salm és adreçar-se a Déu amb les mateixes paraules de Jesús. D'aquí ve la importància dels salms, quan els recitem mai no ho fem sols. Ho fem amb el mateix Senyor.

En el salms, juntament amb el Crist, lloem el Senyor i li donem gràcies, demanem el seu ajut en temps d'aflicció, ens fem solidaris amb els que pateixen o son perseguits
"Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor."( Sant Pau a la carta als cristians d'Efes, Ef 5,19)

7 de febrer de 2019

Reflexió sobre la pregària de petició. (I)

Una de les novetats que ens aportà la reforma litúrgica provinent del Concili Vaticà II, fou la recuperació de l'anomenada pregària dels fidels. En l'Eucaristia, especialment en les dominicals, desprès de la Litúrgia de la paraula som convidats a pregar per les necessitats de l'Església, del món i per persones en concret. Normalment aquestes pregàries són preparades prèviament.

La pregària de petició respon a l'ensenyament de Jesús, que amb molta insistència en l'Evangeli, ens convida a demanar a Déu, "coses bones". Tots recordem les paraules del Senyor, "Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren" ( Lc 11, 9)

Demanar la benvolença de Déu per alguna necessitat, no ho fem només en les accions litúrgiques, ho fem, personalment, moltes vegades. Quan els mals ens afligeixen a nosaltres o a d’altres, quan ens trobem desbordats per les circumstàncies, quan ens veiem incapaços per nosaltres mateixos d’afrontar les realitats, davant del sofriment del món, de la injustícia, la persona creient espontàniament adreça un prec a Déu, o demana la intercessió dels sants.

Hi ha qui ha objectat que la pregària de petició és menysprear la grandesa de Déu, ja que Déu per naturalesa ho sap tot, i no només ho sap, sinó que no es deixarà condicionar per les nostres peticions. També hi ha qui argumenta que la pregària de petició resta ineficaç ja que sovint constatem que allò pel que hem pregat, no s'arriba a assolir. Hi ha qui ha vist en aquest tipus de pregària una forma de descarregar les nostres responsabilitats a Déu . La cèlebre expressió: que Déu hi faci més que nosaltres, a vegades es pot convertir en un jo em rento les mans d'aquest assumpte, i que vingui Déu i ho arregli.

I siguem sincers, sovint la pregària de petició, especialment en les accions litúrgiques, la fem de forma molt rutinària, sense gairebé adonar-nos de per què preguem.
Aquestes i altres objeccions, han estat la causa de què aquest tipus de pregària s'hagi banalitzat molt.

La pregària de petició només la podem fer si som conscients de la nostra petitesa. Hi ha moments en la vida que me n'adono que jo no sóc omnipotent, no sóc cap déu, i per tant tot contemplant la grandesa de Déu, li demano que vingui en el meu ajut. La pregària de petició és per damunt de tot un posar-se davant del Senyor i examinar i decidir la pròpia situació.

La pregària de petició només es pot fer quan allò que es demana ens afecta profundament, ens neguiteja vitalment i som conscients que la nostra petició és per eradicar quelcom que és un obstacle perquè es compleixi el que nosaltres creiem és la voluntat de Déu . Per posar un exemple, per fer-me més entenedor, no és lícit demanar per la pau, si jo no sóc una persona que crec en la pau i en la mesura de les meves febles forces treballo per la pau.

Continuaré la setmana vinent
Josep m Jubany

5 de febrer de 2019

Article Escoltes (Cau AEIG Joan Maragall)

Aquest cap de setmana els escoltes de l'Agrupament Escolta i Guies Joan Maragall hem fet uns caus plens de pedagogia:

La branca de Castors i llúdrigues (5-7 anys) van treballar, mitjançant unes divertides dinàmiques i activitats, el reciclatge.

Els Llops i Daines (8-10 anys) van abordar temes com el maltractament animal i el respecte a la natura visitant el Museu Blau del fòrum de Barcelona.

Els Ràngers i Noies Guia (11-13 anys) van projectar una pel·lícula al nostre local per detectar en quines escenes s'hi contemplava un rol de gènere marcat o estereotipat (com la dona que fa les feines de casa o l'home que sempre treballa) per poder fer una posterior reflexió.

Els Pioners i Caravel·les (14-16 anys) van optar per tocar el tema dels refugiats mitjançant un joc de rol que et feia posar a la pell d'un d'ells.

Els Trucs
(17-18 anys) van dedicar el cau de 16 h a 19 h a pensar sobre quin projecte volien realitzar durant el curs, fent una pluja d'idees on van sortir temàtiques molt interessants.

Això és tot! Des del cau seguim treballant amb els infants cada setmana per intentar aconseguir el nostre objectiu: Deixar el món millor de com l'hem trobat.

Martí Valerio

3 de febrer de 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Podem imaginar-nos estar celebrant la nostra Missa dominical a la nostra Parròquia o a l’església del poble o vila on hem anat a passar uns dies i que en acabar la lectura del profeta Isaïes, el celebrant digui “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”. NO, és clar que no. Això va passar abans, quan Jesús es va fer present en el Món. És ell precisament qui va dir aquestes paraules, no té cap sentit la pregunta que intenteu formular o la situació que intenteu reproduir.

Sota aquesta evidència no pot haver-hi cap altra resposta, però deixem córrer la imaginació i transportem-nos a més de dos mil anys enrere. Pensem que som un dels que estaven aquell dia asseguts escoltant a Jesús. Què haguéssim pensat? Que és un profeta? Un usurpador? Un... boig? Com podia atribuir-se aquest llinatge?

Com sempre l’Evangeli ens posa al límit, ens qüestiona la nostra fe i ens demana respostes valentes però serenes i meditades des de l’interior del nostre cor. Segur que tenim moltes respostes, ben fonamentades i irrefutables.

Però i si en lloc de ser el celebrant, rector, diaca o un de nosaltres, fos un sense sostre, un desplaçat per les guerres, un nen sense accés a l’educació ni als serveis sanitaris mínims, una nena violada, una dona maltractada, un recent arribat a la nostra costa Mediterrània, un mutilat per les mines antipersones..., que ens digués jo sóc aquest per qui es compleixin les escriptures... No tenim resposta. Però sí que tenim necessitat que la Paraula de Jesús estigui sempre entre nosaltres per prendre consciència, per reprendre el camí, per afrontar la situació del Món d’avui i per no perdre l’esperança que un Món millor és possible.

Que la confiança en Déu Pare, bondadós, generós, sensible a totes les necessitats i a tots ens acompanyi ara i aquí per aportar el nostre granet de sorra en aquesta platja plena de dolor.

Julià i Rosa

2 de febrer de 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre per parlar del tema de la pròxima trobada i del programa del curs

Reunió del Consell Arxiprestal de Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 5
Trobada del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 6
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 9
Activitats dels Escoltes i de l'Esplai de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 10

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món