Ens hem de congratular d'haver pogut comptar amb el testimoni del Sr. Argemí. El Sr. Argemí fou el secretari fidel i el confident d'Escarré, durant els anys que l'Abat va viure lluny de la seva estimada Catalunya i del monestir de Montserrat, la seva llar natural. El Sr Argemí començà la seva acurada presentació, recordant les paraules que l'Abat Cassià M Just, pronuncià en el funeral del P. Abat, el 25 d'octubre. Cassià M. Just confessà públicament que no s'havia estat just amb Aureli M Escarré, el qualificà com un dels homes més clarividents i coratjosos de Catalunya i la personalitat més estimada del país.
Explicà la seva actuació en acabar a la guerra, seguin les indicacions de l'Abat Marcet, s'afanyà per tornar al Monestir, abans que ho fessin les tropes anomenades nacionals, i d'aquest manera impedí que el bàndol vencedor lliurés el Monestir a monjos foranes. L' Abat Marcet, l'elegi prior de la comunitat benedictina, i quan aquest per motius de salut presentà la seva dimissió, Aureli M Escarré, a l'edat de 33 anys, fou escollit abat de la comunitat.
L'abadiat del Dom Aureli, fou molt fructífer. Preocupat per la reconciliació entre els catalans i volent guarir les ferides de la guerra, promogué, en 1947, les festes de l'entronització de la Mare de Déu Montserrat. Festes que mobilitzaren gran part del país, i on per primera vegada s'utilitzà el català públicament i a on expressament es deia que tothom hi estava convidat a participar-hi, i ningú s'havia de sentir exclòs.
Enfront d'una església molt tancada en si mateixa, i d'un regim nacional catòlic, infongué a l'espiritualitat i litúrgia montserratina la romanitat. Això és la fidelitat a l'Església de Roma, signe de d'universalitat.
Desitjava que Montserrat fos la casa pairal, i un lloc de referència, per aquest motiu es preocupà de la formació dels monjos, enviant a molts d'ells a estudiar a l'estranger. Dugué a terme tot un seguit d'actes per la revitalització de la llengua, promogué l'estudi i divulgació de la Bíblia, amb edicions populars del Nou Testament. Vetllà per la litúrgia. Dialogar amb la joventut més inquieta. Tothom va trobar amb l'Abat Escarré un gran interlocutor ,independentment de les seves ideologies politiques .
El 14 de novembre de 1963 van ser publicades al diari francès Le Monde unes declaracions de l'Abat Escarré d'oberta oposició a la dictadura, entrevistat pel periodista José Antonio Novais per iniciativa de Josep Benet i Albert Manent Aquestes declaracions van permetre donar a conèixer un corrent d'opinió creixent entre catòlics catalans que volien un futur democràtic per al seu país i una funció i una actitud diferents de l'Església en el seu conjunt.
Arran d'aquestes declaracions i també d'un clima enrarit al Monestir, l'Abat es veié obligat a exiliar-se a Viboldone ( Lombardia). Foren uns any de molta tristor per Dom Aureli, que es veié privat del seu títol d'Abat.
Fins aquí, només un petit tast del que fou la xerrada del Sr. Aureli Argemí, Tots els que l'escoltarem, varen agrair molt el testimoni del conferenciant i ens ajudà a valorar, encara més , a aquell que fou conegut com l'Abat de Catalunya, graciés a ell Montserrat fou i és, un lloc d'espiritualitat, però, també de referència per Catalunya.
Josep m Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada