02 de gener 2019

Homilia de Mn. Jubany a la Missa del Gall

Amics, amigues,

Bon Nadal!

Manllevant les paraules del salm 125, cal que avui proclamen que és magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, és magnífic i amb quin goig ho celebrem.

És magnífic el que acabem d'escoltar en l'Evangeli que acabem de proclamar: "Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit." Amb una volguda sobrietat, l'evangelista Sant Lluc ens diu, que en la foscor d'una cova de Betlem, Déu s'ha fet home. Mentre a Betlem no hi havia lloc, ni tant sols a l'hostal, en Maria troba un acolliment commovedor, "Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal".

El Déu infinit, es fa finit, el Déu immortal és fa mortal, el Déu etern és fa com un de nosaltres. Trencant així tots els esquemes que ens havien fet de Déu. Nosaltres ens imaginem un Déu majestuós i omnipotent i ell se'ns presenta amb la fragilitat d'un nen, feble i indefens. Ens ofereix la tendresa de l'Infant acabat de néixer. Com es pot sentir por d'aquest Déu? Teresa de Lisieux diu, "jo no puc témer un Déu que s'ha fet petit per mi... l'estimo".

I tot això passa enmig de la història de la humanitat, no és un relat mític. L'Evangelista Lluc ens emmarca el temps en què va tenir lloc el naixement de Jesús: quan a Roma, governava Cèsar August, i Quirini era governador de Síria. Se'ns descriu el moment polític en què es vivia: en el transcurs d'un cens, i el lloc concret on va succeir el naixement: a Betlem de Judea. Betlem, el llogaret on mil anys abans havia nascut David.

Les dates que ens transcriu Lluc, ens són dites, perquè l'Evangelista vol subratllar, que el gran missatge d'aquesta nit (dia) és que Déu s'ha encarnat, això és, s'ha fet carn en la nostra història. És per aquest motiu que aquest Nadal del 2018 ha de ser per a tots nosaltres quelcom més que una festa familiar, o un pretext per fer-nos regals, cal que també siguem conscients dels temps que ara i aquí vivim. És un dia que celebrem que l'Emmanuel–Déu amb nosaltres- ha vingut per donar-nos amor i esperança en aquest any 2018.



Un any 2018, que estem a punt d'acabar en el que hi ha molts motius de goig, i també de tristesa. No és la meva intenció, en aquesta nit (dia), fer un sumari exhaustiu dels esdeveniments que estem vivint, sinó convidar-vos a tots a examinar quina és la nostra realitat en aquests moments, i què significa que Déu, en Jesús, estigui en la nostra vida.
Ara només recordaré en l'aspecte negatiu alguns dels fets més punyents: les injustes desigualtats socials que viu el nostre món, tant a nivell global com en la nostra societat concreta; la pobresa indigna que pateixen tantes persones i d'una forma especial els infants; el rebuig als immigrants; les persones que sofreixen unes guerres promogudes per augmentar els interessos d'uns pocs; i no vull, ni puc oblidar, la situació de persones que molt a prop nostre pateixen presó o exili, per a molts, i per a mi també, totalment injusta.

I cal que també siguem conscients que en aquest temps de moltes foscors, hi ha petites llums, i malgrat la força de la foscor, es mantenen enceses i res no les fa apagar, en tenim algunes mostres, amb el testimoni de persones que són fidels als seus ideals i creences; que en la seva vida familiar diuen un sí a l'amor i a la reconciliació; els que sense estridències però amb constància fan voluntariat en molts àmbits de la nostra societat; els que mantenen oberta la flama de l'esperança i no es deixen convèncer per les veus que amb força tronadora els diuen que no hi ha res a fer i els volen desmobilitzar, i sobretot, és un gran motiu d'esperança que Jesús neix en el cor de moltes persones que per a elles té ple sentit el càntic dels àngels: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.

Cal dir-ho una i una altra vegada, Déu en Jesús s'ha fet infant, per a tothom: home i dona, bo o dolent, sigui quin sigui el seu origen, i parli la llengua que parli, indistintament del seu credo religiós, o de les seves conviccions polítiques. Ara bé, la pregunta que també ens hem de fer aquesta nit (aquest dia). El sabrem reconèixer?

Cal que ens fitxem amb les paraules que els àngels adrecen als pastors: Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.

En primer lloc en bolquers. Sempre m'ha intrigat aquesta insistència de l'evangelista en subratllar que el nen està enfaixat en bolquers. Tots sabem per què serveixen els bolquers. Tots els hem fet servir de menuts, quan no teníem prou capacitat per retenir els esfínters, però no sols les criatures, també algunes persones grans els hem fet servir quan per malaltia teníem incontinència. El bolquer posa de relleu la nostra fragilitat, recull allò que és més indigne del nostre organisme, el que és inevitable, però ens fa nosa i malestar. És aquí, en els aspectes menys brillants de la nostra societat que Ell, l'Emmanuel, es fa present. Ell es fa present en la marginalitat, amb aquells pobres que sovint no volem veure, però hi són.

I l'altre senyal: és posat en una menjadora. El lloc on es posava el menjar per als animals. Ara és Ell qui se'ns dóna com aliment. A Déu no l'hem de buscar en allò que és admirable, meravellós, sinó en allò que és ordinari i quotidià. Posat en una menjadora se'ns ofereix com aliment. Ell amb la seva vida, mort i resurrecció ens sacià els nostres desitjos de pau, de vida, i sobretot de bondat.

Ell se'ns ofereix, només cal que el sapiguem trobar. En els nostres pessebres hi acostumem a posar un bou i una mula, junt a la menjadora. Potser no ho sabem, però aquests dos animals ens recorden que sovint els homes i dones ens equivoquem, i no sabem reconèixer on veritablement trobarem Déu. El profeta Isaïes posà en boca de Déu la seva queixa: un bou coneix el seu propietari, un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora. Nadal és la gran oportunitat perquè fins i tot aprenguem dels animals i sapiguem trobar Déu allà on veritablement es troba. El trobarem en la pregària, en el silenci, en la contemplació i interiorització de la seva vida, i sobretot el trobarem exercint amb veritable caritat -no en beneficència- les obres de misericòrdia.

Els àngels van cantar: "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor." Els pastors van escoltar el cant i es posaren en camí. Els pastors, considerats dins la societat jueva com gent poc honrada, marginats per molts com pecadors. Ells foren els únics que estaven desperts per escoltar la notícia: pastors que vivint al ras, vetllaven, guardant de nit el seu ramat. I és així -com ens dirà el mateix Jesús ja adult- com Déu revela als petits i senzills tot allò que amaga a savis i poderosos. Els pastors viuen en la nit, però no han perdut l'esperança que un dia veuran la llum. Tenen un cor pobre, i per això, com que els béns no els poden adquirir amb diners, ni amb poder, podent acollir allò que se'ls hi dóna gratuïtament.

I per aquest motiu els pastors saben entendre el missatge dels àngels. Com que no tenen res a perdre, com que no hi ha res que els retingui, es posen en camí.

Imitem, doncs, als pastors, deixem-nos seduir pel càntic dels àngels i cantem la glòria de Déu, glòria que va íntimament lligada a la pau. I treballem tots plegats per la veritable pau de Nadal. La pau és possible, ja que no estem sols , Déu ha entrat en la nostra història. Contemplant el misteri de Nadal, creiem que l'esperança és possible. Jesús se'ns fa solidari. Nadal és una invitació a revifar l'alegria, la solidaritat, la fraternitat i la confiança en Déu.

En la darrera reunió del Consell Pastoral de la nostra comunitat, varem parlar de quin missatge calia transmetre en aquest Nadal del 2018. Hi va haver consens, tots estaven d'acord en què, malgrat els temps que vivim, no podem perdre l'esperança. Per viure aquesta esperança és molt necessari, que fem cas del que diu un poeta: "Encara que Crist neixi mil vegades a Betlem, mentre no neixi dins el teu cor estaràs perdut pel més enllà, hauràs nascut en va".

Si Crist neix en el nostre cor, juntament amb Ell, treballarem per un món nou, una societat justa, per un país lliure, on tothom pugui viure amb un habitatge digne, on no es tanquin les portes de la solidaritat a ningú, i ningú sigui perseguit per manifestar les seves conviccions, i perquè sigui realitat el que ens ha dit Isaïes en la primera lectura: Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells rebolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà.

Maria, Josep, els pastors acolliren a Jesús. Nosaltres també el volem acollir, i aquest desig és el que motiva aquesta nit (aquest dia), la nostra esperança, ja que avui “Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l'espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d'ara i per sempre, sobre el dret i la justícia.

És magnífic el que Senyor, avui Nadal, fa per nosaltres, celebrem-ho amb goig i agraïment.

Amics, amigues, de tot cor:

Molt Bon Nadal!

Josep m Jubany