31 de gener 2019

Jornada de la Vida Consagrada

L’Església celebrarà aquesta Jornada el proper dissabte 2 de febrer, festa de la Candelera, amb el lema: “Pare nostre. La Vida Consagrada, presència de l’amor de Déu”. És una oportunitat de donar a conèixer la diversitat de carismes als que dediquen la seva vida molts germans i germanes nostres.

La Vida Consagrada, entregant la vida a Déu i als germans, vivint i practicant les obres de misericòrdia, esdevé així un signe profètic del Regne de Déu present enmig nostre. Amb aquest motiu a les 12 del migdia, el Sr. Cardenal Arquebisbe Mons. Joan Josep Omella presidirà l’Eucaristia a la catedral de Barcelona.

29 de gener 2019

Presentació de la Memòria 2018 de les nostres activitats en la celebració de la Festivitat de Sant Ildefons

Com és habitual en els darrers anys, presentem la Memòria anual de les activitats de la Comunitat al llarg de l’any anterior en la celebració de la Festivitat de Sant Ildefons, el nostre Sant Patró.

Un document important que recull de manera resumida tot el que fa la Comunitat en els diferents àmbits pastorals, i també els administratius. Fàcil de llegir i fàcil de consultar quan sigui necessari recordar en el temps qualsevol fet puntual.

Esperem que us sigui d’utilitat.

Podeu accedir-hi clicant aquí.

27 de gener 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

L'Esperit del Senyor reposa sobre meu

Durant aquest any la litúrgia ens proposa la lectura semi-contínua de l'Evangeli segons Sant Lluc. En aquest diumenge proclamen dos fragments d'aquest llibre. El primer correspon a les primeres línies de l'obra de Lluc, i el segon al capítol quart.

Així llegim que Lluc dedica la seva obra a Teòfil i ens explica la metodologia que utilitza. Lluc ens indica que el que ens explicarà en el seu llibre és degut a una investigació personal, i reivindica quatre qualitats del seu treball: integritat (tot), exactitud (minuciosament), exhaustivitat (des dels orígens) i mètode (una narració ordenada). I també ens fa saber el seu objectiu, (perquè constatis la solidesa de l'ensenyament rebut).

El segon fragment ens presenta Jesús a la sinagoga de Nazaret. Nazaret és per Jesús el lloc on va viure la part de la seva vida que coneixem com la vida amagada de Jesús. Fou allà on ell va créixer, va aprendre, va treballar al redós de la seva família. La sinagoga era, doncs, per Jesús, un lloc molt entranyable. Cada dissabte durant molts anys hi va anar a resar, i també era el lloc de trobada amb els seus veïns. Segur que en l'escena que avui comentem en el recinte s'hi trobaven molts dels seus familiars i amics.

I és Nazaret on Jesús vol manifestar qui és Ell, i quina és la missió que a partir d'aquest moment portarà a terme. Ho fa tot llegint un fragment del llibre del profeta Isaïes. En aquest text el profeta anuncià a l'Ungit, a aquell que sobre ell reposarà l'Esperit del Senyor, serà l'Ungit qui predicarà la Bona Nova als pobres, la llibertat als captius, la vista als cecs, trencarà les cadenes als oprimits, i proclamarà un any de gràcia (l'any de gràcia, conegut també com any jubilar, se celebrava cada 40 anys i era on els deutes quedaven perdonats, els esclaus alliberats i les terres tornaven als seus antics propietaris). Els seus oients, persones familiaritzades en els textos bíblics, no els passa desapercebut que el lector omet intencionadament un fragment d’Isaïes Is 61, 2, on es parla "del dia que el nostre Déu farà justícia". I la sorpresa fou encara més gran quan Jesús diu: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura".

El proper diumenge escoltarem les reaccions dels veïns de Nazaret a aquestes paraules de Jesús. Com és conegut, els de Nazaret no van acollir de bon grat aquesta presentació de Jesús.
Josep m Jubany

26 de gener 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada de la Infància Missionera


Dilluns, 28

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 30
Reunió de famílies per preparar el Sagrament de la Confirmació

Dissabte, 2

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Jornada de la Vida Consagrada

25 de gener 2019

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La próxima celebració comunitària del Baptisme serà el diumenge 3 de març de 2019 a les 12 del migdia.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

23 de gener 2019

Col·lecta de la vetlla de Nadal i nota d’agraïment de Dit i fet

La col·lecta d’enguany va donar un resultat de 3.210 euros i va anar destinada a l’Associació Dit i fet. Aquesta és la nota d’agraïment que ens han fet arribar:

Només unes ratlles per desitjar-te un molt bon any i també per demanar-te que passis el nostre agraïment a la comunitat parroquial de Sant Idelfons per la col·lecta que vareu fer aquest Nadal a favor de Dit i fet.

Per a nosaltres és una ajuda molt important a nivell econòmic, però el que és més important de tot és comptar amb amics i amigues que ens donin el seu suport i ens tinguin presents.

Ja saps que tothom és benvingut a Dit i fet i que la casa és oberta a tots. Ens agradaria que fessis extensiva aquesta invitació a la comunitat. Estarem ben contents de poder-los saludar i que coneguin casa nostra.

Ben cordialment,

Els homes de Dit i fet i la junta de l'Associació

21 de gener 2019

Primeres Comunions 2019

Les famílies de la Catequesi que desitgeu que els vostres fills rebin la Primera Comunió aquests any, podeu indicar el dia que preferiu complimentant el formulari que trobareu clicant aquí.

20 de gener 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol” (1Co 2, 4). I un de sol és el Senyor a qui servim amb els diversos serveis que ens ha encomanat i un de sol és el Déu que a través de nosaltres fa els prodigis (1Co 2, 5-6). Així, en la segona lectura d’avui, comença Pau a parlar-nos dels dons de l’Esperit. Hi usa tres noms: Esperit, Senyor i Déu, no per un motiu estilístic de no repetir el nom diví, sinó per una clara al·lusió a la Trinitat (Déu Pare – el Senyor Jesús – l’Esperit). Entre nosaltres, afegeix, un rep el do de la saviesa penetrant, un altre, el del coneixement a fons, un altre, el de la fe en l’Esperit, o de la inspiració profètica, i encara uns altres, el de guarir o de fer miracles o de discernir els esperits, o bé el de parlar llengües misterioses o d’interpretar-les (1Co 2, 8-10). I acaba dient Pau: “Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons en particular a cadascú tal com ell vol” (1Co 2,11).

En la primera lectura, el profeta Isaïas, en la tercera part del seu llibre, tornat ja el poble d’Israel de l’exili, fa un clam d’esperança, centrat en Jerusalem, recordant les promeses del Senyor que ara es compliran. Hi esclatarà la justícia i hi brillarà la salvació (Is 62, 1). Els pobles i tots els reis contemplaran la seva glòria (Is 62, 2). Rebrà un nou nom del Senyor, l’“Estimada”, i la terra ara retrobada, el nom d’“Esposa” perquè el Senyor en serà el marit (Is 62, 4-5). Imatge nupcial que reforça la confiança en l’amor del Senyor pel seu poble. Hi respon el cant de lloança del salm responsorial per la salvació del Senyor, cant a la seva glòria, poder, santedat (Sl 95, 2-3.7-9).

Els dons de l’Esperit i l’amor salvador del Senyor Déu, espòs per al seu poble, il·luminen el relat de l’evangeli de Joan. Delicat inici dels senyals inherents a la missió salvadora del Senyor Jesús. Precisament en unes noces, Maria té la saviesa solidària, que serà profètica, de suscitar el primer miracle (Jn 2, 11), que Jesús rebutja d’entrada perquè no ha arribat la seva hora (Jn 2, 4). No és per una mort, ni per una malaltia o la possessió d’un esperit, ni per la fam d’una multitud, sinó sols per un entrebanc nupcial, que podria semblar prou resoluble. Però és la sensibilitat humana de Maria, detallista i empàtica, qui ho suggereix amb delicadesa de manera decisiva al seu fill. I Jesús li fa cas. I “així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell” (Jn 2, 11).

Jordi Cors

19 de gener 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial de les Migracions


Dilluns, 21
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 23
Sant Ildefons, Patró de la nostra Parròquia

Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 26
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

16 de gener 2019

La Festa de Sant Ildefons

El dimecres 23 de gener l'Església celebra la festa de sant Ildefons, titular de la nostra comunitat. Nosaltres ho celebrarem el dissabte vinent dia 19 amb una Eucaristia presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo.

Amb motiu de la festa de sant Ildefons cada any es publica una memòria de les activitats que hem realitzat durant l'any que acaba de finalitzar. Tot llegint la memòria hom s'adona que la nostra comunitat, malgrat les seves moltes precarietats, és una comunitat viva. Ara és el moment de donar gràcies a Déu per tots el dons que d'Ell hem rebut durant l'any 2018, i també de demanar-li que per intercessió de Sant Ildefons, el nostre patró, ens renovi l'esperança, ens faci forts en l'amor i caritat, i enmig d'un món tan secularitzat com el nostre, ens faci créixer en la fe.

Més enllà del que hi ha escrit en la memòria, hi ha un balanç de la vida de la nostra comunitat que sovint fem d'una forma oral. Un comentari molt generalitzat és que cada vegada els membres de la nostra comunitat som gent més gran, els participants a les nostres misses cada vegada tenim els cabells més blancs. Això és cert, pura evidència. Ara bé, tenim un contrapunt que són les nostres catequesis d’infants i d’adolescents. Són gairebé 180 famílies que participen en les misses de la catequesi familiar. El que succeeix és que molt poques d'aquestes famílies s'integren en la vida normal de la nostra comunitat. Aquí hi ha tot un desafiament. La catequesi és possible perquè hi ha al darrere una comunitat cristiana. Participar en la catequesi no és només adquirir uns coneixements sobre què significa ser deixeble de Jesucrist. Es també formar part d'una comunitat en la que se celebra la fe, i ens estimula a practicar la caritat. Com fer adonar de la importància de formar part d'una comunitat cristiana per poder ser un veritable creient, aquest és per a mi un dels gran reptes que tenim i que volia compartir amb vosaltres.

Aquest any la festa de Sant Ildefons té un relleu especial. En L'Eucaristia amb motiu de la festa, farem un reconeixement i agraïment al P. Ferran Aguiló pels molts anys que ha col•laborat amb la nostra comunitat, especialment presidint l'Eucaristia de les 12 del migdia els dies feiners i redactant l'examen de consciència que servia de preparació per les celebracions comunitàries de la Penitència. Com ja és conegut, el P. Ferran, per motius de salut, ha deixat de presidir les eucaristies del migdia. A tots ens ha sabut molt de greu, a ell i a nosaltres. El P Ferran, persona docta, amb un gran sentit de l'humor, és per damunt de tot una gran persona, i una persona bona, digne deixeble de Sant Francesc. En la missa donarem gràcies al Bon Déu per tot el que hem rebut d'ell.

I com l'any passat, abans de l'Eucaristia, a les 7 de la tarda hi haurà un concert de la coral Diaula, dirigida per Blanca Martí. Coral que cantarà algunes parts de la Missa. Us convidem a tots a participar de l'Eucaristia, i us agrairíem que ho féssiu saber a les persones que durant molts anys han participat de la Missa presidida pel P. Ferran. Així com agraïm a la Coral Diaula la seva desinteressada participació.

Josep m Jubany

14 de gener 2019

Festa de Sant Ildefons

El dissabte dia 19 celebrarem la festa de Sant Ildefons. A les 7 de la tarda concert del Cor Diaula, dirigit per Blanca Martí. A les 8 del vespre Eucaristia presidida pel Bisbe auxiliar Sergi Gordo. En aquesta Eucaristia se li retrà un homenatge al P. Ferran Aguiló pel seu servei generós durant gairebé trenta anys a la nostra comunitat. El Cor Diaula cantarà algunes parts de la Eucaristia. Us convidem a tots a participar-hi.

13 de gener 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Experiència clau

Joan el Baptista invita al poble a distanciar-se i oposar-se de les injustícies del poder civil, econòmic i religiós. Jesús se sent interpel·lat per aquesta crida i l’accepta amb total disposició interior fins a la fi.

“Jo us batejo només amb aigua, però ...Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”. Aquí trobem la línia ascètica i dura de Joan el Baptista i la de Jesús, que és el bateig en l’Esperit, que expressa l’essència de la seva ensenyança i la seva total unitat amb el Pare.

Per a un jueu, tot esdeveniment és una actualització de la Torà, i a la seva llum es pot interpretar tota vivència humana. L’Esperit ens remunta a la creació, i en el passatge del diluvi universal, Noè deixà anar el colom per veure si les aigües havien baixat, però el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l’arca. Noè va esperar set dies més i deixà anar altra vegada el colom. Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat. Però va esperar encara set dies i deixà anar de nou el colom i aquesta tercera vegada ja no va tornar. (cfr Gn 8,8-9). El colom havia trobat un lloc on posar-se i reposar a la terra, l’olivera. Lluc com a bon coneixedor de la Torà actualitza i interpreta aquest passatge donant-nos la clau de qui és Jesús: És aquell sobre qui l’Esperit Sant pot trobar repòs i acolliment humà total.

Mentre Jesús pregava, el cel s’obrí, és a dir, que entre Jesús i el Pare hi ha hagut una comunicació molt fonda, sense cap impediment, Déu ha manifestat en Ell tota la força del seu Amor. Les paraules del Pare ajuden a entendre quin és el contingut de la pregària de Jesús. “Ets el meu Fill...”Aquesta experiència clau i entranyable li va capgirar la vida de tal manera que va deixar el seu ofici d’artesà i va anar al desert per assimilar-la i va dedicar tota la seva existència a transmetre’ns la joiosa i compromesa experiència d’ésser fills i filles de Déu.

La dedicació de Jesús a la seva missió ¿no serà perquè vivia immers i marcat per l’Esperit que el dinamitzava des de dins? Perquè la manera de ser i d’actuar de Jesús no s’improvisa. Ell no feia coses per Déu ni per a Déu, vivia en Déu.

Esther Bochita

12 de gener 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 14
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual
de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts, 15

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 19
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Epifania i Missatge de Jesús. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

10 de gener 2019

Trobada Mensual de gener

El proper dilluns dia 14 a les 8 del vespre tindrem la Trobada Mensual de la Comunitat corresponent al mes de gener. El tema serà:

Raimon Panikkar, a cent anys del seu naixement


Ponent: Antoni Bassas, periodista


Raimon Panikkar (Barcelona, 2 de novembre de 1918 - Tavertet, 26 d'agost de 2010) és un dels gran pensadors del nostre temps. Se l'ha considerat com el Ramon Llull del nostres dies. Va cultivar especialment la cultura índia, la filosofia de les religions. El seu pensament és deutor de la saviesa oriental i de la tradició occidental. Aquest mes d'agost és commemorà el centenari del seu naixement, al carrer Rector Ubach de la nostra ciutat.

El ponent serà Antoni Bassas, periodista, ben conegut per tots per les seves col·laboracions al diari ARA i a altres mitjans de comunicació. Antoni Bassas va dirigir durant molts anys el programa de ràdio "El matins de Catalunya Ràdio", en el que cada setmana , durant deu anys , mantenia una incisiva i amena conversa amb Raimon Panikkar. Fruit d'aquestes converses ha publicat un llibre: "El matí amb Raimon Panikkar".

La nostra trobada serà una ocasió per conèixer la persona i el pensament d'aquest català universal. Molts varem fruir amb les seves paraules, plenes de saviesa, en el recordat programa d'Antoni Bassas.

08 de gener 2019

Concert dedicat a Antonio Vivaldi

El proper diumenge, 13 de gener, a les 6 de la tarda, el cor Contrapunto Vocale interpretarà el seu habitual concert d'hivern, per tancar les festes nadalenques, a la nostra parròquia.

El concert estarà dedicat enterament al compositor venecià Antonio Vivaldi (1678-1741), del que s'oferiran diverses peces instrumentals a càrrec de l'Orquestra Barroca de Barcelona, diverses àries per a soprano, i dues peces corals, el "Beatus Vir" i el molt conegut "Gloria", la peça forta del concert. És un projecte compartit entre Contrapunto Vocale i Quòdlibet Grup Coral, de Molins de Rei.

Degut a la participació d'orquestra i solistes professionals, ha estat inevitable fixar una entrada de 10 € per persona.

06 de gener 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Les tres visions de l’Estel

La Festa de l’Epifania és una festa bonica, tendra, màgica, sovint malaguanyada pel consumisme que ens retrata uns Reis d’Orient que ens animen a comprar joguines, perfums o els darrers dispositius electrònics....

Però, ara que sembla que la monarquia va de baixa, us convido a una altra lectura d’aquests tres personatges. I si el Rei Melcior fos un científic que cerca l’origen de l’Univers i els enigmes del món a través de la Filosofia i la Història?

Un savi que quan veu un estel llunyà que brilla en el firmament i es fa present en la seva vida, canvia la seva perspectiva i deixa de mirar al cel i als llibres, per mirar als homes i dones del seu voltant, el seu goig i el seu patiment, la seva angoixa i la seva felicitat. I se’n fa càrrec.

I si el Rei Gaspar fos un polític d’aquells que malauradament emplenen els nostres Parlaments, més preocupat pel seu benestar i el del seu partit polític per sobre del benestar i la voluntat dels ciutadans que els han escollit?

Un polític que, en veure l’estel, s’adona que el seu veritable paper i missió com a representant cívic i democràtic dels ciutadans d’aquest país és representar amb força i energia la voluntat del poble que l’ha escollit.

Lluitar per la dignitat de les persones i les causes, per la dignitat del nostre país enfront a l’autoritarisme. I si el Rei Baltasar fos un refugiat en una pastera que intenta travessar la mar Mediterrània i que, amb tota mena de dificultats, espera arribar a la costa italiana o espanyola on l’esperen els guardacostes que el retornaran de males maneres al seu país d’origen?

Un refugiat que veu l’estel de Betlem des del mar i, de sobte, sap que ha de confiar que serà rescatat, que serà acompanyat durant tot el seu procés d’adaptació a la nova societat i, des d’allà, lluitarà perquè tots els que segueixen sofrint les condicions de repressió, pobresa i por, allà o aquí, tinguin una vida digna d’un ésser humà.

Aquesta nova lectura que us proposo podria ser un conte de Nadal a l’estil Charles Dickens o podria ser un desig sincer de confiar en la transcendència de l’Infant Jesús que neix cada Nadal, pobre entre els pobres, que ens diu que un món nou encara és possible.

Ens toca a nosaltres escollir.

Lluís Rissech

05 de gener 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 7
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 8
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 9
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 12
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

04 de gener 2019

La nostra carta als Reis

Ara que s’apropen els Reis tots escrivim la carta per demanar allò que més desitgem. Com deu ser la carta de, per exemple, una nena de cinc anys? “Astimats reis: buica ampurteu el Mic, el Lolo mi loromolon i el joc de les cadiras de culors per jugar am als meus cusins”.

Com deu ser la carta d’un infant desatès pel seu pare? “Estimats Reis, vull que el meu pare vingui a veure’m quan jugo a bàsquet, que no miri el mòbil quan està amb mi i que em renyi menys i m’abraci més”.

Com deu ser la carta del fill d’una malalta de càncer? “Aquest any no us demano res per a mi, només desitjo que la mare no vomiti, no tingui tant fred ni tant formigueig a mans i peus, quan li posen la quimio, i que aquesta vegada faci efecte…”

Com deu ser la carta de la mare amb filles adolescents? “Bons Reis, que puguin caminar tranquil·les pel carrer, anar i venir sense cap mena de perill, tornar sempre a casa sanes i estàlvies”.

Com deu ser la carta de l’immigrant sense papers? “Reis, vosaltres que sou Mags, que la policia no m’aturi pel carrer, que no em tanquin al CIE... Que el tanquin, el CIE, i que els qui volem viure i treballar aquí puguem arreglar els papers”.

Com deu ser la carta dels qui estan a punt de ser desnonats? “Estimats Mags, que el banc ens condoni el deute i ens faciliti un d’aquests pisos buits”.

Com deu ser la carta de molts ciutadans del nostre país? “Estimats Reis, llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats”.

Com deu ser la carta de molts periodistes? “Reis Mags, volem informar i per fer-ho ens cal poder descriure tots els fets que observem, amb precisió i veracitat, sense manipulacions ni mentides. I volem expressar la nostra opinió, amb respecte i plena llibertat”.

I, més enllà de tots aquests desitjos tan nobles, la majoria dels quals també són els nostres, quina carta voldria per a la nostra comunitat cristiana? “Estimats Mags, que més que mags sou savis, concediu-nos de veure-hi, de sentir-hi i de no tenir por. Concediu-nos una mirada ampla, neta i transparent, per veure-hi enllà, sense vels ni filtres, i per veure-hi ençà, des del cor.

Concediu-nos una orella fina, atenta al so estrident i al murmuri suau, a la paraula ofensiva i a l’amable, a la paraula nècia i a la sàvia, al crit d’alegria i al plor, a la música, al silenci més pregon...

Concediu-nos de no tenir por. No tenir por de dir el que hem vist i sentit. No tenir por de canviar la rancúnia pel perdó, la culpa per l’acceptació del perdó de Déu, la mentida per la veritat, el dolor per la joia. No tenir por d’estimar plenament."


Griselda Gasulla en nom de la Comunitat

03 de gener 2019

Trobada mensual del mes de novembre: l' Abat Escarré

En el marc de les trobades mensuals, el dilluns dia 29 de novembre, el Sr. Aureli Argemí ens parla sobre la personalitat de Aureli M Escarré, amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort. L'Abat Escarré va morir a Barcelona el 21 d'octubre de 1968, pocs dies desprès, que ja molt malalt, va tornar a Catalunya , tornava d'un exili de tres anys a Viboldone , prop de Milà (Itàlia).

Ens hem de congratular d'haver pogut comptar amb el testimoni del Sr. Argemí. El Sr. Argemí fou el secretari fidel i el confident d'Escarré, durant els anys que l'Abat va viure lluny de la seva estimada Catalunya i del monestir de Montserrat, la seva llar natural. El Sr Argemí començà la seva acurada presentació, recordant les paraules que l'Abat Cassià M Just, pronuncià en el funeral del P. Abat, el 25 d'octubre. Cassià M. Just confessà públicament que no s'havia estat just amb Aureli M Escarré, el qualificà com un dels homes més clarividents i coratjosos de Catalunya i la personalitat més estimada del país.

Explicà la seva actuació en acabar a la guerra, seguin les indicacions de l'Abat Marcet, s'afanyà per tornar al Monestir, abans que ho fessin les tropes anomenades nacionals, i d'aquest manera impedí que el bàndol vencedor lliurés el Monestir a monjos foranes. L' Abat Marcet, l'elegi prior de la comunitat benedictina, i quan aquest per motius de salut presentà la seva dimissió, Aureli M Escarré, a l'edat de 33 anys, fou escollit abat de la comunitat.

L'abadiat del Dom Aureli, fou molt fructífer. Preocupat per la reconciliació entre els catalans i volent guarir les ferides de la guerra, promogué, en 1947, les festes de l'entronització de la Mare de Déu Montserrat. Festes que mobilitzaren gran part del país, i on per primera vegada s'utilitzà el català públicament i a on expressament es deia que tothom hi estava convidat a participar-hi, i ningú s'havia de sentir exclòs.
Enfront d'una església molt tancada en si mateixa, i d'un regim nacional catòlic, infongué a l'espiritualitat i litúrgia montserratina la romanitat. Això és la fidelitat a l'Església de Roma, signe de d'universalitat.

Desitjava que Montserrat fos la casa pairal, i un lloc de referència, per aquest motiu es preocupà de la formació dels monjos, enviant a molts d'ells a estudiar a l'estranger. Dugué a terme tot un seguit d'actes per la revitalització de la llengua, promogué l'estudi i divulgació de la Bíblia, amb edicions populars del Nou Testament. Vetllà per la litúrgia. Dialogar amb la joventut més inquieta. Tothom va trobar amb l'Abat Escarré un gran interlocutor ,independentment de les seves ideologies politiques .

El 14 de novembre de 1963 van ser publicades al diari francès Le Monde unes declaracions de l'Abat Escarré d'oberta oposició a la dictadura, entrevistat pel periodista José Antonio Novais per iniciativa de Josep Benet i Albert Manent Aquestes declaracions van permetre donar a conèixer un corrent d'opinió creixent entre catòlics catalans que volien un futur democràtic per al seu país i una funció i una actitud diferents de l'Església en el seu conjunt.

Arran d'aquestes declaracions i també d'un clima enrarit al Monestir, l'Abat es veié obligat a exiliar-se a Viboldone ( Lombardia). Foren uns any de molta tristor per Dom Aureli, que es veié privat del seu títol d'Abat.

Fins aquí, només un petit tast del que fou la xerrada del Sr. Aureli Argemí, Tots els que l'escoltarem, varen agrair molt el testimoni del conferenciant i ens ajudà a valorar, encara més , a aquell que fou conegut com l'Abat de Catalunya, graciés a ell Montserrat fou i és, un lloc d'espiritualitat, però, també de referència per Catalunya.

Josep m Jubany

02 de gener 2019

Homilia de Mn. Jubany a la Missa del Gall

Amics, amigues,

Bon Nadal!

Manllevant les paraules del salm 125, cal que avui proclamen que és magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, és magnífic i amb quin goig ho celebrem.

És magnífic el que acabem d'escoltar en l'Evangeli que acabem de proclamar: "Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit." Amb una volguda sobrietat, l'evangelista Sant Lluc ens diu, que en la foscor d'una cova de Betlem, Déu s'ha fet home. Mentre a Betlem no hi havia lloc, ni tant sols a l'hostal, en Maria troba un acolliment commovedor, "Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal".

El Déu infinit, es fa finit, el Déu immortal és fa mortal, el Déu etern és fa com un de nosaltres. Trencant així tots els esquemes que ens havien fet de Déu. Nosaltres ens imaginem un Déu majestuós i omnipotent i ell se'ns presenta amb la fragilitat d'un nen, feble i indefens. Ens ofereix la tendresa de l'Infant acabat de néixer. Com es pot sentir por d'aquest Déu? Teresa de Lisieux diu, "jo no puc témer un Déu que s'ha fet petit per mi... l'estimo".

I tot això passa enmig de la història de la humanitat, no és un relat mític. L'Evangelista Lluc ens emmarca el temps en què va tenir lloc el naixement de Jesús: quan a Roma, governava Cèsar August, i Quirini era governador de Síria. Se'ns descriu el moment polític en què es vivia: en el transcurs d'un cens, i el lloc concret on va succeir el naixement: a Betlem de Judea. Betlem, el llogaret on mil anys abans havia nascut David.

Les dates que ens transcriu Lluc, ens són dites, perquè l'Evangelista vol subratllar, que el gran missatge d'aquesta nit (dia) és que Déu s'ha encarnat, això és, s'ha fet carn en la nostra història. És per aquest motiu que aquest Nadal del 2018 ha de ser per a tots nosaltres quelcom més que una festa familiar, o un pretext per fer-nos regals, cal que també siguem conscients dels temps que ara i aquí vivim. És un dia que celebrem que l'Emmanuel–Déu amb nosaltres- ha vingut per donar-nos amor i esperança en aquest any 2018.

01 de gener 2019

Jornada Mundial de la Pau

L'Església celebra avui dia 1 de gener de 2019, la 52ª Jornada Mundial de la Pau. Per la celebració d'aquesta Jornada, el papa Francesc ha fet públic un missatge amb el títol, “La bona política està al servei de la pau”.

Publiquem el fragment d’inici del missatge del Papa amb motiu d’aquesta Jornada:

“Pau en aquesta casa”

Jesús, a l’enviar els seus deixebles en missió, els va dir: «Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa”. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres» (Lc 10,5-6).

Donar la pau està en el centre de la missió dels deixebles de Crist. I aquest oferiment està dirigit a tots els homes i dones que esperen la pau enmig de les tragèdies i la violència de la història humana[1]. La «casa» esmentada per Jesús és cada família, cada comunitat, cada país, cada continent, amb les seves característiques pròpies i amb la seva història; és sobretot cada persona, sense distinció ni discriminació. També és la nostra «casa comuna»: el planeta en què Déu ens ha col•locat per a viure i al que estem cridats a tenir cura amb interès.

Per tant, aquest és també el meu desig al començament del nou any: «Pau en aquesta casa».