31 de desembre 2018

Feliç any 2019 !

Comencem un any nou amb el desig de felicitat per a tots, una felicitat que es recolza en la pau i la justícia, ho sabem prou bé.

Cada any ho fem i no volem deixar de fer-ho per més que la pau i la justícia en aquest nou any no estan garantides al nostre país.

30 de desembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Sagrada Família. Una invitació per a tots

Comencem per una anècdota real; llevat els noms:

Maria, casada i amb descendència, volia passar una jornada de silencia a un convent de monges de clausura, participant en les mateixes activitats que les religioses. Així ho va comunicar a l’hostatgera, que sense cap rebuig i veient d'entrada que no portava les ungles pintades, Teresa, l’hostatgera, no hi posà cap inconvenient, però la va advertir que si li preguntaven el motiu de la presència de Maria al menjador, per exemple, respondria que era membre de la sagrada família. I aclaria, dirigint-se a la Maria "no formes part d'una família? I qui pot negar que no sigui sagrada?"

I prenent els textos de la litúrgia d'avui, sempre recordant el temps en el que foren escrits , no és cert que en el fons ens aconsellen que estimem. Fixem-nos que Pau als colossencs els recomana que no amoïnin els seus fills (segons la traducció interconfessional de la Bíblia, en grec amoïnar significa molestar (indegudament fins al punt que l'altre s'encengui); o bé a Siràcida (primera lectura) al verset 2, del capítol tercer després d'haver demanat que els fills escoltin els consells del pare, ho justifica "perquè el senyor dóna honor al pare en els fills i confirma l’autoritat de la mare damunt d'ells". Un llibre traduït el segle segon a/c parlant de la autoritat de la mare! Sorpresa, però cal destacar que com a fonament de l’autoritat hi ha l'estimació.

Com encara sorprèn més que Jesús, als dotze anys, no tornés amb la comitiva dels pares, perquè havia d'estar a casa del seu Pare.

Atès que totes i tots formem part d'una família, física o espiritual, seria bo que seguíssim l'exemple de l’hostatgera, que no va tenir por de qualificar a la Maria com a membre d'una sagrada família.

Josep M. i Angelina

26 de desembre 2018

Felicitació de Nadal 2018

A les portes de Nadal desitjo amb tot el cor a tots els que formeu la comunitat de sant Ildefons un Bon i Sant Nadal, en companyia de les vostres famílies i amics.

Nadal ens el gran regal de Déu. Ell ha volgut formar part de la nostra família - sant Joan ho diu de forma ben explicita- Déu ha plantat el seu tabernacle, la seva tenda, enmig nostre. Tot contemplant el misteri del naixement de l'Infant Jesús, ens adonem que el millor que ens ha pogut passar és que els nostres anhels, i també les nostres inquietuds, estan en mans de Déu, el Déu bo que ens estima i que vol compartir la nostra existència.

En el nostre País estem passant moments molt convulsos, no cal que ho us recordi, però segur que a moltes de les famílies que tindreu la bona voluntat de llegir-me, també hi ha fets, problemes que us preocupen. El que va succeir a l'establia de Betlem fa més de 2000 anys, és la prova rotunda que Déu en Jesús, no tant sols ens fa costat, sinó que compassiu, comparteix amb tots nosaltres les nostres penalitats . Malgrat que a Jesús se li van tancar les portes de l'hostal, hi va trobar l'escalf amorós de Josep, Maria, els pastors, els mags, i fins tot un bou i una mula. També per nosaltres, en aquest Nadal que se'ns tanquen tantes portes, tenim el somriure i l'amor d'un Infant que neix. Infant que és acaronat per Josep i Maria, i anunciat amb joia per uns àngels.

És per tot això, que amb la felicitació us convido que us deixeu contagiar per l'alegria del Nadal. Si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Com expressem amb una cançó, " la nostra alegria ningú no ens la prendrà".

Joia i festa, als pobres, Déu amb Jesús és un de vosaltres. Injustament us manca el necessari per viure, però el que teniu vosaltres, i no els rics, és el favor del Nen Jesús.

Joia i festa als malalts, a les persones grans, les forces s'afebleixen, necessiteu de l'ajuda d'altres, el Fill de Maria està al vostre costat, i quan els moments són durs, Ell us diu que ha vingut perquè no estigueu sols.

Joia i festa, els que esteu privats de llibertat a la presó, pel motiu que sigui (comuns, polítics), al centre d'internament d'estrangers, us poden engarjolar, però per Nadal i a la ciutat de David, ha nascut el qui porta la pau per a tots els homes.

Joia i festa, els qui heu hagut que deixar el vostre país, els que us heu vist rebutjats en les nostres societats benestants, el 25 de desembre celebrem que el Déu fet home també fou un immigrant i patí persecució pel cruel Herodes.

Joia festa, a tots vosaltres, estimats membres de la nostra comunitat de Sant Ildefons, a les vostres famílies, a tots els que estimeu, sigueu creients o no. Per Nadal, tot contemplant el pessebre, revifem la nostra esperança, i a tots se'ns encomana la tendresa de l'establia.

I quan aquests dies ens asseguem al voltant de la taula, i els menuts de casa ens facin somriure amb les seves cançons o amb les seves paraules, recordem que l'amistat familiar ens evoca el gran amor que Déu ens té. Nosaltres, amb Jesús, formem part de la gran Família de Déu, som el seus fills. I com deia el poeta, no ens oblidem dels pobres. D'aquesta forma l'Infant somriurà.

Bon Nadal!

Josep m Jubany, rector

25 de desembre 2018

Bon Nadal !


Ai, no és pas hora de confessió
que escorcolli la sang impia!
És l’hora del xisclet de l’alegria,
o, si voleu, és l’hora del perdó,
de l’oblit de la carn i la cançó
dintre la llum de l’establia.

Fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra

23 de desembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

El goig

Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Hem llegit avui aquest fragment de l’Evangeli de Lluc. Quina sorpresa més extraordinària que té Isabel quan ve a visitar-la Maria, la seva cosina. Totes dues esperen un fill i Isabel, sorpresa i admirada, exclama amb un goig irrefrenable aquestes paraules que són a l’inici d’aquesta nota. És tanta l’emoció d’Isabel que les pronuncia cridant amb totes les forces perquè sap que el fruit de les entranyes de Maria és el Fill de Déu. Fins i tot la criatura que també espera Isabel salta de goig en el si de la seva mare.

El relat evangèlic d’avui és molt oportú, ara que s’acosta Nadal, aquesta festa tan important, però encara ho és més quan celebrem la Pasqua i sabem que Jesús va ressuscitar. Ell va néixer com qualsevol de nosaltres, tot i que era el Fill de Déu, però va ressuscitar vencent la mort i en fem festa, la més gran.

Aquest Nadal hi haurà goig a la nostra família i quan mirem la taula tan ben parada envoltada de cares alegres potser caurà alguna llàgrima veient que hi falta algú, algú que ha arribat al final del camí de la vida. Malgrat això, celebrem aquesta festa familiar perquè és Nadal i us recomano que procureu participar de la celebració de la Missa del gall o del pollet i la vostra festa serà més plena.

És un bon moment per recordar tots aquells que pateixen fam, guerres, discriminacions, en un món que els gira l’esquena, un món del qual en formem part.

Un sentit record pels nostres amics i amigues polítics víctimes de la injustícia i de l’empresonament. També pels nostres amics i amigues polítics exiliats víctimes de la mateixa injustícia. Aquest Nadal, com el de l’any passat, serà dur per als nostres amics. No m’agrada la frase que he posat abans “sentit record”, perquè no és prou descriptiva, sembla quelcom puntual. Diàriament en molts moments pensem en ells i elles amb angúnia i preocupació, en especial amb els nostres amics en vaga de fam.

Molt sovint em permeto somiar que un dia, al més aviat possible, a la nostra nació catalana podrem exercir el dret a decidir, ratificat per moltes nacions i fins i tot per l’Estat espanyol (que ja és molt somiar) i amb un resultat que donés a Catalunya la plena llibertat; llavors cridaria de joia amb totes les meves forces tal com ho va fer Isabel quan va rebre la visita de Maria.

Àngel Oliva

21 de desembre 2018

Col·lecta de Nadal de Càritas

El proper diumenge 23 de desembre es farà l’habitual col·lecta de Nadal de Càritas que té com a lema: “Sigues part de la solució contra la pobresa” i que vol donar resposta a l’emergència habitacional que viuen moltes persones que no tenen una llar adequada, assequible i segura.



18 de desembre 2018

Examen de consciència segons l'evangeli, segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

Les celebracions Comunitàries del Sagrament del Perdó d'Advent tindran lloc:

- Dimecres dia 19 a les 12 del migdia i a les 8 del vespre
- Divendres dia 21 a les 8 del vespre


Tot seguit teniu l’examen de consciència que ens pot ajudar com a guia personal a preparar la celebració.


En aquell temps, la gent preguntava a Joan: "Així, doncs, què hem de fer"

A les portes del Nadal, prego perquè la festa del dia 25, no sigui només un esdeveniment social?

Sóc conscient el que significa que Déu s'hagi encarnat, i que tot home i dona gaudeix de la dignitat pròpia del Fills de Déu

Contemplo, medito i interioritzo les pàgines de l'Evangeli que ens narren el naixement de Jesús?

Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.

Aquests dies de Nadal, me'n recordo dels pobres ?

Dedico part del meu temps a acompanyar a persones malaltes, soles, o que estan tristes?

Em preocupen i m'ocupen, les grans desigualtats socials? O penso que aquesta és una qüestió que han de resoldre únicament els polítics?

Si tinc una persona al meu servei, li pago el que és just?, em preocupo per la seva vida i per tot el que el pugui afligir?


Hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert"
Compleixo amb les meves obligacions fiscals?


Sóc una persona que afalago i vaig al darrera dels que més tenen, per treure'n un profit material, o de prestigi? I al mateix temps ignoro, o desprecio als més petits?

Judico i magnifico les limitacions dels altres (cultura, economia, intel·ligència) i sóc molt indulgent amb mi mateix?

Sóc capaç d'escoltar i acollir les opinions dels altres, o menyspreo i no escolto les raons que són contràries a la meva opinió?


Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.

M'interesso per tot el que succeeix en la nostra societat?

Procuro informar-me de la situació del país, dels greus problemes que pateixen els immigrants, per les persones sense sostre?

En tinc una opinió pròpia, o penso que aquestes qüestions no són el meu problema?

En les meves manifestacions: converses amb els amics i companys de feina, defenso els Drets humans?

En el tracte amb els altres, respecto la seva dignitat o els utilitzo per tot allò que a mi em convingui?

Ensenyo als meus fills, néts, que la violència i l'insult no són camins propis dels cristians?


Joan anunciava al poble la Bona nova

La persona de Jesús és per a mi font de joia, d'esperança? O el meu cristianisme sols és el compliment d'uns preceptes?

Em prenc seriosament el camí de les Benaurances?

Com anuncio la Bona Nova de Jesús, en els llocs que normalment convisc: família, treball, grups als que pertanyo...

17 de desembre 2018

Concert de la Coral de la Comunitat de Casp

Diumenge vinent dia 23 a 2/4 de 8 del vespre la Coral Comunitat de Casp oferirà un concert a la nostra comunitat, després intervindrà en el cants de la Missa de 2/4 de 9 del vespre.

La coral comunitat de Casp neix de la inquietud del seu mestre Victor Borràs i Duran. Tant ell com la majoria dels membres de la coral, formem part de la Comunitat de vida cristiana de Casp. La comunitat de Casp fou creada el 1976, pels pares dels alumnes del col·legi jesuïtes de Casp, que aquell any feien la primera comunió. La Coral i la seva música són testimoni d'uns seguidors de Jesucrist, que fan dels seus cants una manera de pregar.

La Coral ha ofert concerts i ha acompanyat amb el seus cants la celebració de l'Eucaristia a diferents esglésies de Catalunya, Alacant i Andorra.

16 de desembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Què hem de fer?

Estem finalitzant el temps d’Advent, temps en què l’Església ens convida a preparar i esperar amb alegria i confiança l’arribada de Jesús.

I l’Evangeli d’avui (Lluc 3, 10-18) ens presenta a Joan Baptista, el precursor: un home bo, just, auster i valent que va néixer al si d’una família temorosa de Déu, família de Jesús, anunciant la vinguda del Senyor. La gent acudeix al Jordà per fer-se batejar. Joan els predica la necessitat de practicar la virtut, la justícia dels uns envers els altres i la pietat amb Déu. En resum, una altra manera d’entendre la vida. Aquesta lectura de l’Evangeli d’avui és curta i clara: tan curta, que només consta de 214 paraules i tan clara que no té necessitat de cap paràbola per transmetre el missatge. «I doncs, què hem de fer?» preguntava la gent a Joan. La pregunta i la resposta, que segueixen vigents avui, consisteixen en ser responsables amb el proïsme. Exercir la solidaritat, que sovint oblidem, és un dels sentiments més satisfactoris que podem experimentar.

Fa poc llegíem el passatge del jove ric (Lluc 18, 18-30) on Jesús, amb un llenguatge dur i cantellut, li demana que vengui tot el que té i ho doni als pobres: ja coneixem la resposta del noi però també la resposta positiva de tants que a través del temps s’han donat i es donen als altres, lluitant per un món millor.

«No podrem mai estar contents pels problemes del món, però podem afrontar-los amb la seguretat de no estar col·laborant a fer-los més grans i potser fins i tot de posar-hi el nostre gra de sorra per canviar-los. Estic convençut que això ens donarà la joia serena, responsable i solidària a la que l’Església ens convida avui, en la proximitat d’aquest nou Nadal»*

Jesús, Joan Baptista i Oscar Romero i tants altres, foren víctimes de la maldat i la injustícia dels homes per predicar la voluntat de Déu: un món on regni la justícia, l’amor i la pau.

Sant Oscar Romero va dir: «No es voluntad de Dios que unos tengan todo y otros no tengan nada. No puede ser de Dios. De Dios es la voluntad de que todos sus hijos sean felices» (Homilia 10 de setembre de 1978, V p. 181)

Rosa Maria Olivella

* Gasch, Manel, monjo de Montserrat, Homilia, 16 de desembre de 2012

15 de desembre 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió conjunta de la Catequesi familiar mensual (Grups A i B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 17

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 18
Tercera i última sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal a les 7 de la tarda

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 19
Celebració del Perdó a les 12 hores i a les 20 hores

Divendres, 21

Celebració del Perdó a les 20 hores

Carta a Joaquim Forn

El Consell Pastoral de Sant Ildefons i Mn.Josep m Jubany han fet arribar aquesta carta a Joaquim Forn:

Barcelona. Advent del 2018

Benvolgut Joaquim,

A l'inici del temps litúrgic de l'Advent, el Consell Pastoral de la comunitat cristiana de Sant Ildefons comença a preparar la celebració del Nadal de Jesús, en aquest any 2018. Nadal, com vostè molt bé sap, és l'encarnació de Déu en la humanitat. Com ens ensenya el Concili Vaticà II, "el goig i l'esperança, el plor i l'angoixa de l'home contemporani sobretot els dels pobres i de tota mena d'afligits, són també goig i esperança, plor i angoixa dels deixebles de Crist".

Tot analitzant els motius de joia i tristesa que en aquests moments vivim, sobresurt i d'una forma molt punyent, la realitat que viu el nostre país, Catalunya, i de manera molt particular la injusta situació dels presos polítics, que de forma ignominiosa estan privats de llibertat, presó que amb un eufemisme se l'anomena provisional, quan tots estem d'acord que és una pena imposada per aquells que tenen afany de venjança.

El Consell Pastoral de la comunitat de Sant Ildefons, li manifesta amb motiu de la proximitat d'aquest festes, la nostra estima envers vostè i tot les altres persones, que per motius similars als que se li imputen a vostè, es troben en diverses presons de Catalunya, o es veuen obligats a viure a l'exili. Aquest any serà el segon Nadal que el trobarem a faltar en la celebració del dia 24 de desembre. Per utilitzar una metàfora, a la taula de l'Eucaristia hi haurà un seient buit, el seu. La seva obligada absència ens motivarà, una vegada més a pregar per vostè, pel resta dels presos polítics i exiliats, i demanar que el Senyor, l'únic que veu el nostre cor, i sap les nostres intencions, faci justícia, i malgrat l'actitud obstinada de tants, susciti en els responsables d'aquesta injustificable situació, un canvi d'actitud. Pregarem perquè davant la confrontació, s'imposi el diàleg.

Li volem agrair també, el testimoni de fidelitat al país i d'estimació al seus habitants, que ens dóna des de la presó. Quan cada dia ens assabentem de casos de corrupció, de proclamació de eslògans que irradien odi, és una alenada d'aire fresc trobar-nos amb persones com vostès, que amb la seva actitud ens diuen que la política és l'art de servir a la comunitat, que el polític ha de ser aquell que esta disposat a tot pel benestar del poble. Joaquim, politics així, que exerceixen amb generositat, ens tornen l'esperança, en un món tan egoista com el nostre.

Ens hem assabentat que juntament amb els Srs. Jordi Sánchez, Jordi Turull, i Josep Rull, vostè ha començat una vaga de fam, davant d'aquest fet, generós i profètic, nosaltres li volem manifestar la nostra solidaritat, i com a creients , la nostra pregària, que fem extensiva als seus companys. Li agrairíem que fes arribar la nostra estima a tots els seus companys que pateixen amb vostè la presó, i d'una forma molt particular als qui que estan duent a terme la vaga de fam.

Rebi la nostra més entusiasta salutació i reconeixement,

Consell Pastoral, parròquia Sant Ildefons Barcelona
Josep m Jubany, rector

13 de desembre 2018

Mn. Josep Maria Jubany nou Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Gervasi

El passat 27 de novembre el nostre rector Mn. Josep Maria Jubany va rebre una trucada telefònica del Cardenal Mons. Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, demanant-li si acceptava el nomenament d’Arxiprest de l’Arxiprestat de Sant Gervasi, després de l’elecció dels tres òrgans de l’Arxiprestat que reglamentàriament han de presentar una terna de noms al bisbe.

L’acceptació del nomenament per part de Mn. Jubany suposa un motiu de goig per a la nostra parròquia i per extensió de l’Església diocesana.

El felicitem ben de cor tot desitjant-li molt d’encert en aquesta nova tasca.

12 de desembre 2018

Concert de Nadal a la Parròquia de Sant Ildefons de la Simfònica Tekhné


El proper dissabte dia 15, a les 17 hores, l’orquestra Simfònica Tekhné farà un concert al temple de la nostra parròquia.

El repertori serà:
- Obertura de Coriolà, de Ludwig Van Beethoven
- Obertura Fantàstica de Romeu i Julieta, de Peter YlyichTxaikovski
- Marxa en Re Menor, d’Anton Bruckner
- Intermezzo de la Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni
- Married Life (tema de la pel·lícula "Up"), de Michael Giacchino
- Habanera, d’Emmanuel Chabrier
- Un Nadal per a tu (estrena mundial) de Paulí Peña

La Simfònica Tekné és una orquestra de músics joves. La plantilla base de l’orquestra compta amb uns cinquanta membre, als quals s’hi afegeixen una desena en funció de les necessitats del repertori. La formació es troba sota l’aixopluc de l’Associació de Joves Músics de Barcelona. La Simfónica Tekné i l’AJMB volen impulsar que els joves que han acabat els estudis mitjans musicals amb qualitat però que han decidit professionalitzar-se en una altra camp, tinguin una via per poder continuar treballant i gaudint de la música en una orquestra no professional.

El director actual de l’orquestra és Josep Miquel Midán Seuba.

11 de desembre 2018

Avui fa 10 anys de la mort de Mn.Joan Alemany

Avui, 11 de desembre, es compleixen 10 anys del traspàs del que fou rector de Sant Ildefons durant més de 30 anys.

Per recordar qui va ser Mn.Alemany, enllaçem un recull d'articles als que es poden accedir clicant aquí.

Agraïm a Déu el do d'haver-lo conegut i estimat. Que el seu record ens esperoni a seguir i aprofundir el sentit de comunitat oberta en la línia del Concili Vaticà II, que era el seu anhel més pregon.

10 de desembre 2018

La vaga de fam

El diari ARA del passat 4 de desembre publica un molt recomanable article d’Isabel Turull Negre, germana de Jordi Turull, amb el títol “On sou, bisbes”, en el qual reclama que es manifesti la veu de la jerarquia eclesiàstica del nostre país davant del que ella i molts de nosaltres considerem la vaga de fam una injustícia més de les moltes que s’han produït al llarg del darrer any. Si bé totes són importants, aquesta darrera és un intent desesperat que ratlla l’intolerable perquè representa un últim recurs dels presos polítics per denunciar al món que s’estan vulnerant els seus drets individuals i que davant del judici a què seran sotmesos s’exposen al risc de passar molts anys de la seva vida a la presó.

No li falta raó a l’Isabel Turull fent ara aquestes manifestacions perquè la vaga de fam posa el dit a la nafra i qüestiona molt a fons quina ha de ser la resposta de tots els cristians i molt més dels qui ostenten el títol de ser els nostres representants.
“No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia”. Aquest fragment del seu article evidencia que el seu clam és a favor dels drets humans, que no té res veure amb el procés polític que viu el nostre poble des de fa 10 anys, i evidencia que el silenci no pot ser la resposta perquè nega el consol per part de qui més el necessita.

Es cert que els bisbes s’han adherit dues vegades al procés català; molt bé, la qual cosa, però, no els eximeix d’estar al costat i molt a prop dels qui voluntàriament han emprès un camí incert, dolorós per a ells, per a les seves famílies i per a molts de nosaltres. Com cita la Isabel: “Era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mt 25, 36).

Josep Maria Lari

09 de desembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

I tothom veurà la salvació de Déu

Les lectures d’avui, plenament dins de l’Advent, tenen un marcat interès per descriure la relació entre el poble i D* així com també la situació geogràfica i la situació política del moment. Amb un poema es clou la cita del llibre de Baruc. En aquest retall de l’A.T. es diu: “D* farà que es vegi pertot la teva resplendor” referint-se al poble d’Israel. En la segona lectura és Pau el qui escriu a Filips i anima tota la comunitat a seguir fent el bé esperant l’arribada d’Israel, de manera que “tothom veurà la salvació”. Lluc, que ja ha viscut l’experiència del Crist, aquí ens parla principalment de Joan Baptista, el precursor, el fill d’Elisabet, la cosina de Maria, i de Zacaries. Joan va viure l’espera per dues vies, la seva mare, segur, ja que en l’Evangeli se’ns diu, simbòlicament, que ell va saltar de goig dins del seu si, i la lectura dels textos proposats en la sinagoga que, ben segur, freqüentaven. Es tracta tot plegat d’una invitació a l’espera il•lusionada i agraïda de l’arribada al món del Senyor, ja que Nadal s’acosta i cal que ens preparem.

De veritat que ens costa centrar el nostre pensament en allò que realment ens està demanant la litúrgia a través de les lectures que ens proposa l’Església, plenes de simbolismes i de vegades de paraules grandiloqüents que ja no trobem en el nostre vocabulari quotidià i hem de fer un esforç per centrar l’interès en allò que se’ns vol explicar a través dels símbols ja en desús. Però tampoc no costa tant si s’hi presta una certa atenció a fi d’anar una mica més enllà del text i s’intenta veure, a través de les paraules concretes, la voluntat de qui s’expressa. Nosaltres, com la comunitat de Filips, solament hem de fer una cosa: seguir fent el bé, de manera que allò que intentem proclamar, el naixement del Crist, sigui de veritat un reclam cregut i viscut com el que vivia aquella comunitat de creients gràcies al coneixement que tenien de la Història del seu poble, sempre referida a D*, que esperaven la vinguda del Messies. Actualment, en les nostres parròquies, no hi ha un gran coneixement dels textos, més aviat n’hi ha molt poc. El llenguatge se’ns fa farragós i no tenim el costum de llegir la Bíblia. Els simbolismes se’ns escapen i amb això perdem els significats, allò que ens volen dir. No seria mala cosa intentar traduir, posar en llenguatge vulgar i més entenedor tot aquest llegat històric, que considerem sagrat i ple de saviesa, d’experiència, de pors, d’esperances, de seguretats, d’errors, de fe. De tots els sentiments humans que sentim, valgui la redundància, en el nostre interior i per als que cerquem respostes.

Sefa Amell

08 de desembre 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de pregària d’Advent a les 8 del vespre

Dimarts, 11
Segona sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal

Dimecres, 12
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 15
Trobada de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de les 4 a les 7 de la tarda

Diumenge, 16

Trobada conjunta dels grups A i B de la Catequesi Familiar a partir d'1/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal

07 de desembre 2018

Vetlla de pregària d’Advent: En temps d'incerteses, preguem amb esperança

Aquest proper dilluns dia 10, a les 8 del vespre, estem convidats a pregar comunitàriament. El títol de la pregària és ben explícit: En temps d'incerteses, preguem amb esperança.

El moment que vivim és greu, i ho és per molts motius. La situació del nostre país és de gran tribulació, vivim un veritable estat d'excepció. La prova més fefaent és la vaga de fam de quatre persones que legítimament han estat elegides democràticament per formar part del nostre Parlament. Independentment de les opcions polítiques de cadascú (tota opció política és respectable, mentre es defensi pacíficament i per les vies democràtiques), aquesta vaga és conseqüència d’una vulneració flagrant dels drets de les persones. Prova d'això és una presó preventiva de més d'un any, i la demora als recursos que han estat presentats al Tribunal Constitucional.

No podem restar insensibles a la política immigratòria dels governs europeus. Vivim amb l'ai al cor, sabent la sort de molts immigrants que són rebutjats als països europeus, i molts d'ells moren ofegats al Mediterrani en el seu intent d'arribar a Europa, o són abandonats a la seva sort.

Ens ha de preocupar i molt la manca d'habitatge, i els múltiples desnonaments que sofreixen tantes famílies. Ens ha colpit com hi ha persones que s'han suïcidat en el moment de ser desallotjades de les seves cases.

He posat aquests tres exemples, i en podria posar molts més. La incertesa i el dolor està present en el nostre món. És en aquest context que celebrem el temps d'Advent, temps d'esperança; temps de reafirmar la nostra fe en el Senyor que amb pobresa, celebrarem que va néixer fa dos mil·lennis, i va venir enmig nostre per anunciar que el Regne de Déu ja és una realitat. Regne de Veritat, de Justícia, d'Amor, de Llibertat, Regne de Pau, i de Santedat.

05 de desembre 2018

Temps d'Advent i Nadal 2018

Inici d’un diàleg definitiu amb Déu

Entre tots hem aconseguit perdre el significat original de les paraules. Parlem molt i escoltem poc i, quan parlem, ens hem acostumat a repetir expressions i frases fetes que ens arriben a través dels mitjans de comunicació, perquè les han dites determinades persones de rellevància social o política, o perquè creuen traduir allò que aquestes persones han dit. Però aquest repetir mecànic, sense aturar-nos a esbrinar el significat de les paraules o prescindint del seu context, limita la nostra pròpia expressivitat, la nostra comunicació personal. Aquesta pobresa expressiva a l’hora de comunicar-nos contribueix al fet que la nostra esdevingui una societat on les persones vivim aïllades, capficades en nosaltres mateixos, ocupats i preocupats només per les nostres coses. Tots sabem, però, que la paraula és essencial en qualsevol relació humana, sobretot, quan la paraula vol iniciar un autèntic diàleg amb una persona amb la qual desitgem comunicar-nos, amb qui ens agradaria compartir punts de vista i, fins i tot, emocions i sentiments personals. Aquest desig d’expressar-nos implica sempre un voler sortir de nosaltres mateixos, d’anar a l’encontre dels altres, és una voluntat de fer participar els altres de la nostra vida. El temps d’Advent/Nadal és una invitació a obrir-nos als altres i a l’Altre.

Els qui després de la seva mort van creure en Jesús, van expressar la seva fe dient que Ell és la “Paraula de Déu”. Durant aquest temps d’Advent hem de retrobar el sentit original d’aquesta expressió de fe, tan estimada per Sant Joan. Nosaltres la repetim tot sovint a la litúrgia, després d’escoltar les lectures, però potser aquesta mateixa freqüència en què la diem, lligada sempre a textos que escoltem, ens fa perdre el sentit més profund d’aquesta expressió. Només Jesús és Paraula de Déu. La seva persona enmig nostre no és una paraula buida o abstracte, sinó que és la Paraula de Déu que es fa carn, que s’apropa a nosaltres; és la Paraula de Déu que s’obre a nosaltres per fer-nos participar de la seva vida i per compartir la nostra. Aquesta Paraula és Jesús. Ell és la paraula definitiva de Déu que pren la iniciativa del diàleg amb tots i cadascun de nosaltres.

En aquest diàleg, la nostra actitud és bàsica també, perquè tot diàleg és un art en el que s’entrecreuen preguntes i respostes, compromisos i responsabilitats. En la persona de Jesús el diàleg Déu/Home queda equilibrat: Jesús és la Paraula que Déu ens dirigeix, però també Ell és la Paraula que nosaltres dirigim a Déu. Déu ens parla a través d’Ell i nosaltres parlem a Déu també a través d’Ell. La nostra pregària d’acció de gràcies a l’eucaristia acaba dient: Per Ell, amb Ell i en Ell t’honorem i et donem glòria. El Misteri de l’Encarnació és el fonament de la fe cristiana, perquè en la carn de Jesús es troben l’expressió i la comunicació de la vida de Déu i, al mateix temps, la resposta compromesa i vital dels homes. Jesús s’avança a tots nosaltres i la seva vida –fins a la mort- és la resposta responsable i compromesa de la Humanitat a Déu Pare.

Anton Ramon Sastre

04 de desembre 2018

Vetlla de pregària d’Advent el dilluns 10 de desembre a les 8 del vespre

Reservem el dia i l’hora per poder assistir a la Vetlla en aquets moments difícils en què la pregària ens és tan necessària. Serà com les darreres que hem fet estil Taizè.

L’hem titulada: “En un temps d’incertesa preguem amb esperança”.

02 de desembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé” Jr 33:16
“us demano que avanceu encara més” 1T 3:10
“i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home” Lc 21:36


El compliment de la promesa del Senyor es renova i s’anuncia en aquest fragment del profeta Jeremies quan diu: “de la dinastia de David naixerà un plançó bo que es comportarà amb justícia i bondat i serà anomenat: El-Senyor-és-el-nostre-bé”. Per més que de vegades dubtem, hem d’admetre que la promesa del Senyor s’ha mantingut fidel al llarg dels segles, i avui que ja som a les portes de Nadal, aquest “plançó bo”, anunciat pel profeta, el tenim a tocar. Preparem-nos bé per rebre’l.

Els cristians de Tessalònica van ser instruïts per Sant Pau amb amor perquè fossin sants i nets de culpa davant Déu. Pau reconeix el seu esforç sobre la manera de comportar-se i d’agradar a Déu, però va més enllà, els exhorta i els fa un prec en Jesús, el Senyor: “us demano que avanceu encara més”. És una manera de dir que no n’hi ha mai prou. Agradar a Déu ha de ser el nostre objectiu primer, i ben segur que ens hi esforcem, però no sempre ens en sortim, de vegades conscientment i d’altres insuficientment coneixedors de la nostra responsabilitat davant les realitats del món; per això, necessitem renovar periòdicament les promeses del baptisme perquè la nostra fidelitat no és, ni de bon tros, la fidelitat que Déu ha manifestat persistentment al llarg de tota la història de salvació.

Qui es podrà mantenir dret davant del Fill de l’home? Si ens inclinem davant del diner i del poder en l’àmbit social, i ens postrem davant la jerarquia en l’àmbit religiós, ¿com ens mantindrem drets davant Déu? Sembla impossible, oi? Però vet aquí que això és justament el que Déu vol. Després de donar als deixebles una visió apocalíptica dels temps que s’acosten, amb fenòmens esfereïdors tant a la terra com a l’univers, els diu en to conciliador: “Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”. Mantenir-nos drets davant d’Ell i a més amb el cap ben alt, per més que sembli impossible, amb aquestes paraules de Jesús queda clar que no ho és. Si Jesús-Déu confia en nosaltres i vol que compartim amb Ell el seu regne, no podem defraudar-lo. Estiguem ben alerta amb la pregària.

Josep Maria Lari

01 de desembre 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi
setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Consell Arxiprestal de Sant Gervasi-Sarrià a les 9 del vespre

Dimarts, 4
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió es reflexionarà sobre el punt ( 21,15 - 24 ) Jesús posa a prova Simó Pere i l'encara amb el Deixeble Amat

Dimecres, 5

Trobada del grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre