Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist, Rei del món

Les tres lectures d’avui ens parlen de la reialesa i, a primer cop d’ull, ens presenten una contradicció: qui és rei? ¿Qui té poder, qui s’asseu al tron, qui porta el ceptre, com sembla indicar l’Antic Testament? O bé ¿qui “és testimoni de veritat”, qui estima i qui allibera, com sembla indicar el Nou? Aquestes dues idees de reialesa que a la Terra són frontalment contradictòries es reconcilien en la figura de Jesús. I és que només aquell qui estima i és testimoni de la veritat té el poder.

Fixem-nos una mica més en aquesta paraula, “poder”. Poder és també un verb que indica possibilitat. El poder de Jesucrist té a veure amb la força transformadora de l’Amor i la Veritat. Només estimant es transforma allò més profund de les persones: el cor. Per la força de l’amor, és a dir, pel seu poder, per la seva capacitat d’obrir possibilitats, el cor humà pot esdevenir quelcom totalment nou.

No sabem quina mena de rei esperaven els profetes de l’Antic Testament, no sabem quina mena de rei esperaven els grans sacerdots, no sabem quina mena de rei esperaven Pilat o Herodes, no sabem quina mena de rei esperaven els deixebles i la gent de Galilea i Judea. Segurament, no esperaven un home de Natzaret, fill d’un fuster, que tocava leprosos, dinava amb corruptes, i comprenia les prostitutes. Segurament, es feia difícil acceptar un regne dels febles, dels discapacitats, dels pecadors.

I és que el regne dels seguidors de Jesucrist és més aviat una manera de fer, de ser. La resta li quedava lluny a Jesús; pensava que la resta no és res més que la conseqüència de la manera de fer que a ell li semblava bona, i a través d’ell podia ser, pot ser, ha de ser bona per a la resta de la família humana.

El que passa és que nosaltres, les persones, anem molt curtes de vocabulari, i ens quedem amb els conceptes forts, com regne, rei, senyor... Però si Jesús regna és precisament perquè no ho fa com esperem els humans que regni un déu. El misteri de la Bona Nova de Jesús és que Déu s’ha fet humà, profundament com nosaltres, i a partir de la seva humanitat decideix donar exemple del que és possible, també per nosaltres: regnar estimant-nos. Jesús, el del regne de l’esperança, ens acompanya i fa camí amb nosaltres.

Només ens queda preguntar-nos: quina mena de regne i quina mena de rei estem preparats per esperar i rebre nosaltres?

Família Vives Requena