30 de novembre 2018

Nova sessió de Cultura i Fe

El proper dilluns 3 de desembre a les 19,15 h. tindrà lloc en els locals de la parròquia la primera sessió de Cultura i Fe.

El teòleg i biblista Josep Rius- Camps professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i co-autor del llibre “Lluc demostració a Teòfil Evangeli i Fets dels Apòstols segons el còdex Beza” ens parlarà de:

El text convencional de l’evangeli de Lluc després del Còdex Beza


El Còdex Beza es el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre evangelis.

29 de novembre 2018

Els nostres escoltes (cau Joan Maragall) segellen els fonaments del curs

Aquest darrer cap de setmana totes les unitats de l'agrupament van marxar d'excursió!

Des de Castors i Llúdrigues fins a Trucs 1 i 2, passant per Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, i Pioners i Caravel·les.

Va ser un cap de setmana destinat a la coneixença, confiança i amb l'objectiu de començar a posar els fonaments del que de ben segur que serà un gran curs!

28 de novembre 2018

Catequesi Advent/Nadal

Presentem el programa de la Catequesi d’Advent/Nadal que tindrà lloc el proper mes de desembre.

Seran tres sessions dirigides per Anton Ramon Sastre al llarg de les tres primeres setmanes de desembre, sempre en dimarts a les 19:00 hores, concretament els dies 4, 11 i 18 de desembre de 2018.

Esquema del contingut de les trobades:

Estimar la nostra realitat humana
Com afrontar la crisi actual
Tolerància o convivència
Comunicació – comunió – comunitat
Elegir ser humà: l’odissea de Jesús

Naixement i infància de Jesús segons Sant Lluc

Les narracions de la infància de Jesús
L’objectiu de l’evangeli de Sant Lluc
Estructura literària
Missatge de salvació

El sentit transcendent de l’encarnació

L’Esperit de Déu
El Baptisme de Jesús
La presència humana de l’Inefable

26 de novembre 2018

Esplai Sant Ildefons

El cap de setmana del 10 i 11 de novembre l’Esplai Sant Ildefons va anar a celebrar la Castanyada al Montseny.

Com cada any, famílies, infants i monitors van passar plegats el cap de setmana.

Dissabte van fer diverses activitats i jocs i després de sopar van cantar cançons amb les guitarres tot menjant castanyes i moniatos.

Diumenge van fer una petita excursió pels voltants, una estona de reflexió per grups i finalment van dinar plegats una bona botifarra amb bolets!

Com cada any, va ser un cap de setmana molt especial i màgic per a petits i grans.

25 de novembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist, Rei del món

Les tres lectures d’avui ens parlen de la reialesa i, a primer cop d’ull, ens presenten una contradicció: qui és rei? ¿Qui té poder, qui s’asseu al tron, qui porta el ceptre, com sembla indicar l’Antic Testament? O bé ¿qui “és testimoni de veritat”, qui estima i qui allibera, com sembla indicar el Nou? Aquestes dues idees de reialesa que a la Terra són frontalment contradictòries es reconcilien en la figura de Jesús. I és que només aquell qui estima i és testimoni de la veritat té el poder.

Fixem-nos una mica més en aquesta paraula, “poder”. Poder és també un verb que indica possibilitat. El poder de Jesucrist té a veure amb la força transformadora de l’Amor i la Veritat. Només estimant es transforma allò més profund de les persones: el cor. Per la força de l’amor, és a dir, pel seu poder, per la seva capacitat d’obrir possibilitats, el cor humà pot esdevenir quelcom totalment nou.

No sabem quina mena de rei esperaven els profetes de l’Antic Testament, no sabem quina mena de rei esperaven els grans sacerdots, no sabem quina mena de rei esperaven Pilat o Herodes, no sabem quina mena de rei esperaven els deixebles i la gent de Galilea i Judea. Segurament, no esperaven un home de Natzaret, fill d’un fuster, que tocava leprosos, dinava amb corruptes, i comprenia les prostitutes. Segurament, es feia difícil acceptar un regne dels febles, dels discapacitats, dels pecadors.

I és que el regne dels seguidors de Jesucrist és més aviat una manera de fer, de ser. La resta li quedava lluny a Jesús; pensava que la resta no és res més que la conseqüència de la manera de fer que a ell li semblava bona, i a través d’ell podia ser, pot ser, ha de ser bona per a la resta de la família humana.

El que passa és que nosaltres, les persones, anem molt curtes de vocabulari, i ens quedem amb els conceptes forts, com regne, rei, senyor... Però si Jesús regna és precisament perquè no ho fa com esperem els humans que regni un déu. El misteri de la Bona Nova de Jesús és que Déu s’ha fet humà, profundament com nosaltres, i a partir de la seva humanitat decideix donar exemple del que és possible, també per nosaltres: regnar estimant-nos. Jesús, el del regne de l’esperança, ens acompanya i fa camí amb nosaltres.

Només ens queda preguntar-nos: quina mena de regne i quina mena de rei estem preparats per esperar i rebre nosaltres?

Família Vives Requena

24 de novembre 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 25
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 26
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 27
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 1
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

20 de novembre 2018

Jornada Mundial dels pobres

L'any passat el Papa Francesc va establir que un diumenge del mes de novembre se celebrés a tota l'Església Catòlica la Jornada mundial dels pobres. La jornada d'aquest any se celebra aquest diumenge.

L'objectiu d'aquesta Jornada ens l'explica el mateix Bisbe de Roma en el missatge que ha adreçat a totes les comunitats cristianes : La Jornada Mundial dels Pobres pretén ser una petita resposta que l’Església sencera, estesa pel món, dirigeix als pobres de tot tipus i de tota regió perquè no pensin que el seu crit s’ha perdut en el buit. I és que Déu no deixa de commoure's pel clam dels pobres. El Papa ens recorda, tot just al començament del seu escrit, les paraules del salmista : "Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta" (Sl 34, 7). Déu els escolta, i el seu clam no cau en el buit. Tots recordem moltes escenes tant de l'Antic Testament, com de l'Evangeli, on se'ns mostra com Déu no és indiferent al clam dels més desvalguts.

Personalment, reconec que em fa certa angúnia parlar dels pobres, en primer lloc perquè jo no sóc pobre, i per més que m'esforci, mai no podré saber per experiència pròpia el que significa no tenir el mínim per viure amb dignitat, el patiment per no poder portar un mos de pa a la família, la soledat que significa viure pobre en un món on per tot arreu es fa elogi i propaganda de l'opulència. Per aquest motiu és molt important que, si bé mai no ens podrem identificar amb ells, al menys imitem, salvant totes les distàncies, a Déu que sempre escolta als pobres.

La meva experiència de molts anys de col·laborar amb persones i institucions que treballen en el món de la caritat, és que un dels mals que més afligeixen als pobres, és que són invisibles per a molts. Els pobres fan nosa. No els volem veure perquè posen en qüestió la nostra societat opulenta, i a vegades perquè no ens inquietin fem un gest generós com pot ser donar una almoina. El Papa ho expressa tot dient:"S’està tan atrapat en una cultura que obliga a mirar-se al mirall i a cuidar-se en excés, que es pensa que amb un gest d’altruisme n’hi ha prou per quedar satisfets, sense haver de comprometre’s directament".

Els pobres ho poden ser per molts motius, alguns ja ho són des del moment del seu naixement, altres perquè no han tingut sort en la vida, per les seves limitacions i un llarg etc. Ara bé, hi ha un motiu que és central i bàsic: els pobres són víctimes d'una societat que exclou, que no ajuda, que no té cura envers el feble. Els pobres és una de les manifestacions més greus del pecat del món. Tornant al missatge del Papa, ell ho expressa amb aquestes paraules : "La pobresa no és buscada, sinó creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia. Mals tan antics com l’home, però que són sempre pecats, que involucren tants innocents, produint conseqüències socials dramàtiques."

El papa Francesc en el seu missatge exhorta a l'Església i a cadascú dels creients, que escoltem al pobre , els hi sapiguem donar respostes, i treballem per un món més just on puguin ser alliberats.

Una Jornada que ens ha de fer reflexionar.

Josep m Jubany

18 de novembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Esperem un cel nou i una terra nova

El proper diumenge, festa de Crist Rei, finalitza l’any litúrgic. Es fàcil d’establir un paral·lelisme amb els cicles de la vida i l’any litúrgic, tot té cicles similars; naixem, creixem, arribem a la plenitud i arriba el final. També l’any litúrgic passa per aquestes etapes: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua, Pentecosta i ens trobem al final amb un llenguatge que no és fàcil d’entendre,un llenguatge que els experts l’anomenen Apocalíptic -aquesta paraula en grec vol dir “Revelació”- revelació d’una realitat que coneixem bé, que el món no funciona sempre segons els plans de Déu: calamitats, guerres, desastres de tota mena, és però, també la revelació d’una esperança, que Déu vetlla i salva el seu poble. Molt sovint -massa sovint- tenim tendència a fixar-nos més en el que no va bé; ens cal reconèixer les llavors del Regne que ja es donen.

Recordem el gest de la viuda pobra de l’evangeli del diumenge passat. Jesús va saber veure tot el que de positiu hi havia en aquell gest, irrellevant als ulls dels altres. Jesús ens invita a estar atents per entendre la realitat que vivim. Vigilar no vol dir viure amb una mena de tensió psicològica, vol dir donar a cada moment la importància que té entendre cada situació que vivim com una crida de Déu, estar atents a les persones que ens envolten, a les circumstàncies que vivim, en certa manera cada moment passat és l’últim, no tornarà.

La vinguda de Jesús en poder i majestat, tal com diu Jesús, serà quan es mostrarà la realitat tal com és, tal com diu un altre text de l’escriptura”veurem un cel nou i una terra nova on regnarà la justícia”. La vinguda de Jesús serà sinònim de posar les coses al seu lloc. A nosaltres ens toca treballar per fer un món més just i més fraternal. Serà llavors quan les coses se situaran totes al seu lloc, al lloc que els pertany, i la presència de Jesús serà una realitat.

Lluís Saumell

17 de novembre 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 19
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada de la Comunitat
a les 8 del vespre

Dimarts, 20
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 24
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 25
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

15 de novembre 2018

Trobada mensual de la Comunitat del mes de novembre

El dia 21 d'octubre es compliren el cinquanta anys de la mort del qui fou abat de Montserrat Dom Aureli M Escarré. L'Abat Escarré fou una personalitat cabdal en els anys grisos del franquisme. De tots és coneguda la seva defensa de la llibertat i la democràcia en el període de la dictadura. En el temps en que fou Abat de Montserrat es distingí per la restauració del monestir, per la seva acollida a persones de diferents sensibilitats i per ser una veu profètica en moments de silencis imposats. Fou una persona polièdrica, que ja en vida aixecà adhesions i també crítiques. Els darrers anys de la seva vida, ja malalt, els visqué a Itàlia, com un exiliat.

El Consell Pastoral hem cregut que era important, amb motiu de l'aniversari de la seva mort, recordar amb agraïment l'Abat Aureli, conegut, també com l'Abat de Catalunya.

Per aquest motiu hem convidat al Sr Aureli Argemí, antic secretari de l'Abat, que l'acompanyà en el seu desterrament a Itàlia.

El Sr. Aureli Argemí i Roca, també és el fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions i defensor dels drets nacionals dels Països Catalans.

El títol de la seva xerrada serà: Missatge per a avui, d'Aureli M. Escarré, abat de Montserrat (en el cinquantè aniversari de la seva mort).

Serà el proper dilluns 19 de novembre a les 8 del vespre.

13 de novembre 2018

Debats a Sant Ildefons

Tot seguit és reprodueix el resum publicat a cristianismexxi.cat del debat realitzat a la nosstra parròquia el mes passat:

El dissabte dia 20 d’octubre “Cristianisme al segle XXI” va organitzar un debat a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons sota el títol La justícia en temps miserables, amb la intervenció de Jordi Agustí, Magistrat emèrit de la Sala IV del Tribunal Suprem, i el professor d’Ètica de la Universitat de Girona, Dr. Ramon Alcoberro. Malauradament el Magistrat quedà bloquejat la vigília pels aiguats de Castelló i no va poder assistir a l’acte, per la qual cosa, el mig centenar llarg de persones assistents no van poder gaudir de la ponència del filòsof, cosa que va permetre un diàleg profund i divers d’una hora, que els assistents aprofitaren i agraïren, fent honor al títol general d’aquets actes: “Debats a Sant Ildefons”.

Ramon Alcoberro, a qui el Col·legi d’Economistes de Catalunya va fer Col·legiat d’Honor per la seva web de Filosofia, reconeguda internacionalment, treballa amb Donna Zuckerberg (germana del cofundador de Facebook), començà la intervenció explicant la gran preocupació que hi ha al món, especialment als EUA, per la crisi de les humanitats i l’actual transformació cultural, que és més una mutació que una evolució, vist que empreses com la dels discos es van trobar d’improvís sense demanda al poc temps d’establir-se les xarxes socials. Per això avisà del poder totalitari que poden prendre determinades tecnologies —els controls dels màilings i les fake news serien bons exemples— sense contrapesos polítics. Els Drets Humans, per a ell, no surten dels lemes de la Revolució francesa (llibertat, fraternitat i igualtat) sinó de la segona guerra mundial, quan tanta gent s’havia quedat sense referent nacional i es volgueren protegir les persones com a posseïdores de dignitat (l’ésser humà com a finalitat en si mateix i no com a mitjà o objecte) i de drets abans de ser ciutadans de cap lloc determinat. I, en aquest punt del caient totalitari de certes tecnologies, alertà, l’humanisme cristià hi té alguna cosa a dir.

11 de novembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Donar-nos tal com som

Una de les missions que té la comunitat cristiana de qualsevol temps és la de donar testimoni de la seva fe en la persona de Jesús. La comunitat hauria de ser com la petita llum oscil•lant d’un quinqué, però que il•lumina a tots els qui es troben en una estança de la casa, o com els granets petits de sal que assaboreixen tot el menjar de la família reunida al voltant de la taula. Són imatges que Jesús proposava als seus seguidors, donant-los a comprendre que no cal ser molt rics o molt importants, ni fer coses extraordinàries, per mantenir l’eficàcia del seu missatge enmig de l’obscuritat de la nit del món i per damunt dels grans discursos construïts amb paraules buides. Malauradament, no sempre la comunitat cristiana -de la qual nosaltres en formem part- ho ha entès així al llarg de la història. Durant molt de temps ha confiat i ha fiat la força de la paraula a la vistositat dels temples o a la força de l’espasa o a l’esplendor de les cerimònies del culte.

Jesús és lluny d’aquests paràmetres i les lectures d’aquest diumenge ens ho recorden. Els exemples són dues persones vídues i pobres, és a dir, persones soles, amb obligacions domèstiques i sense recursos, però amb una fe sincera que els neix del més profund del cor. La vídua de Sarepta sap que una de les obligacions més importants del bon israelita és la d’acollir i ajudar al pelegrí en les seves necessitats; la vídua del Temple sap que la Llei l’obliga a fer l’ofrena del delme per petits que hagin estat els guanys. Les dues ho fan, amb angoixa i esforç, per ser fidels en allò que creuen.

Donar testimoni de Jesús, com a missió que la comunitat cristiana assumeix, és ser fidel a la seva persona i a la seva paraula. Ell no va ser gran, ni ric, ni es va imposar per la força sobre les persones. Ell, a tots els qui se li acostaven i el volien escoltar, els acollia, els consolava, els alliberava dels seus mals, i no li feia res que fossin d’una classe o d’una altra. Es donava a tothom sense fer distincions. El signe més gran de la seva donació per a tots és la seva mort. La Creu que avui presideix la nostra assemblea ens recorda que donar testimoni de Jesús, participar del pa de vida, és donar-nos als altres tal com som. Sense fer càlculs de les nostres forces i sense fer distincions.

Anton Ramon Sastre


10 de novembre 2018

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Dia de l'Església diocesana i Diada de Germanor

Dilluns, 12
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 17
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 18
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Advent. S'acaba participant tots junts de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial dels pobres

08 de novembre 2018

Pau VI i Espanya

El diumenge passat dia 14 d'octubre el Papa Francesc canonitzava Giovanni Baptista Montini, Pau VI. Amb motiu d'aquesta efemèride he cregut convenient reproduir un article que vaig escriure al full informatiu, amb motiu de la seva beatificació, ara fa 4 anys, que em sembla que en aquests moments que vivim és bo recordar quina va ser la seva actuació durant els anys de la dictadura franquista.

06 de novembre 2018

Cadena de pregària per les vocacions

Amb el lema: “Faci’s en mi, segons la vostra paraula” a totes les diòcesis amb seu a Catalunya es durà a terme aquesta Cadena de Pregària per les vocacions.

Aquesta iniciativa vol fer-se ressò d’aquelles paraules del Mestre: “La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors” (Mt 9,38).

Com ja és costum, a la nostra arxidiòcesi de Barcelona, els dies que tenim assignats son: dijous 8, diumenge 18, i dimecres 28 del mes de novembre.

04 de novembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar, com? Per què? No és qüestió de saber-ho, és qüestió de com fer-ho perquè sigui un amor de veritat. Hi ha qui sense estimar ningú creu que és suficient estimar Déu. És evident que això no pot ser evangèlic perquè preguntant a Jesús pel primer manament, el Mestre afegeix un segon manament igual que el primer i va fer possible que units i equiparats tots dos, fos impossible separar-los mai més. L’amor a Déu i al pròxim caminen paral•lels per la seva importància per l’amor a Déu i als germans. No ho diu perquè l’home s’hagi de posar a la categoria de Déu sinó perquè desitja ser estimat en els homes, amb el mateix amor que se li manifesta a ell.

Jesucrist, paraula i imatge de Déu, que assumí la condició humana, tenia clar que estimar l’home és estimar Déu perquè s’identifica amb tots els éssers humans, d’una manera particular amb els pobres i els qui sofreixen. És lògic, doncs, el raonament que conclou l’evangelista Sant Joan que diu “qui estima Déu però no estima el seu germà és un mentider”.

Alguns, però, responent a les enquestes de carrer sobre la religió creuen que aquesta és negativa perquè diu no al divorci, no a l’avortament, a les relacions sexuals lliures, etc però de fet estan dient un “SÍ” majúscul a l’amor fidel planificat i un sí a la vida i a la dignitat i vocació superior de tota persona. Jesús el defineix com un amor positiu i radical quan diu “estima amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces”. Aquesta manera de fer-ho val més que qualsevol holocaust i sacrifici.

Afirmació que va merèixer l’aprovació del Senyor, el lletrat de l’escena evangèlica d’avui. Aquest havia respost sensatament i és veritat que l’amor és més important que tota pràctica puntual i formalista. Aquest és el primer valor de l’economia de Déu i ho ha de ser també en l’economia dels batejats.

L’Església ha de potenciar l’amor sempre, i més quan sorgeixen opcions dispars, inevitables en el seu si i en les seves comunitats cristianes i religioses. També en els àmbits socials i culturals de tots els temps ja que l’amor és l’eix central de totes les relacions humanes i a tots els nivells. Igualment ha de vetllar per les manipulacions que facin sentir-nos titelles d’un espectacle. Res no hi ha tan fort com l’amor i per això quedem-nos amb aquest pensament “ estimem Déu, als germans i a nosaltres mateixos amb un amor sincer”.

Francesc Xavier de Dou

03 de novembre 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 5
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. En aquesta sessió Ramon Maria Nogués parlarà del tema: Quin futur té la religió a casa nostra?

Dimarts, 6
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

02 de novembre 2018

Notícies dels monitors de l’Agrupament Escolta Joan Maragall

L'Agrupament Escolta i Guia Joan Maragall va començar el cau el passat dissabte 20 d’octubre.
Encetem un any ple de motivació i il·lusió, enguany amb 20 caps i 70 infants.

També volem aprofitar per fer una crida ja que queden places buides a les edats de 5 a 7 anys (castors i llúdrigues) i a les de 8 a 10 (llops i daines).

Si sabeu d'algú interessat/da, que contacti amb la nostra secretària Bruna. Aquí teniu el seu correu: basebruna@gmail.com