14 d’octubre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

L’obra de les nostres mans

Tots els que vam poder seguir de prop el Concili Ecumènic Vaticà II, sentírem l’alè de l’Esperit que ens transmetien els Pares que hi estaven reunits. Hem d’aprofitar aquesta saviesa per parlar de Déu a tots els que estan al nostre costat, i explicar l’Evangeli de Jesús amb el nostre testimoniatge de cada dia. Aquest ha de ser el nostre compromís. Déu ens demana anunciar l’Evangeli amb el nostre treball diari, deixar el nostre benestar quan els nostres germans ho necessiten, i posar de la nostra part tots els mitjans que siguin necessaris. Com diu el Salm, “que puguem veure la vostra obra, que els nostres fills vegin la vostra glòria, que l’amabilitat del Senyor reposi damunt dels seus servents. Doneu encert a l’obra de les nostres mans.”

Tenim a les nostres mans riqueses incommensurables per ajudar els nostres germans. Les nostres riqueses: el temps, l’enteniment, la nostra professió, el nostre escalf, les paraules de confort, la nostra misericòrdia, la nostra salut, i més! Portem en tot moment, a totes les persones que tractem, l'amor de Jesús: a casa, a la feina, a la facultat, al lleure, en l'esport... sempre amb la nostra paraula i amb el nostre testimoniatge.

Com podem ser coherents, si esperem per a nosaltres una vida eterna, sense ajudar als necessitats d’aquest món amb problemes? Problemes de feina, de fam, de malalties, d’habitatge, d’escola... El Regne de Déu comença per a tots aquí a la Terra. La nostra actitud, descrimina o globalitza? Separa o uneix? Aprofitem tota aquesta riquesa per servir els nostres germans més propers i els més pobres. Aquesta gratuïtat de servei és el signe del Regne de Déu que Jesús vingué a portar. És així com contribuirem a servir a la humanitat sencera.

Pere Rius