Jornada pel Treball Decent

El passat diumenge 7 d'octubre, l'Església diocesana de Barcelona celebrà la Jornada pel Treball Decent. És una jornada compartida amb l'Organització Internacional del Treball (OIT), el moviment sindical mundial i el moviment mundial de treballadors cristians.

La Plataforma pel Treball Decent de Barcelona, plataforma formada per diverses entitats, (Delegació de Pastoral Obrera, Delegació de Pastoral social, Càritas, Justícia i Pau, SEDASE, Mans Unides, Acció solidària contra l'atur) ha programat per aquest migdia a les 12, a l'Església de Santa Maria del Pi, una Eucaristia, i la proclamació d'un manifest.

És una jornada que pretén sensibilitzar a la societat de la precarietat del treball. Ja de tots és conegut que amb la crisi econòmica que hem patit aquests darrers anys, s'han fet més grans els desequilibris socials, mentre una gran part de la població s'ha empobrit, ha crescut el nombre de persones més riques.

També cal denunciar la precarietat en el treball. Tots coneixem treballadors i treballadores que viuen amb l'angoixa de saber que el contracte del seu treball té data de caducitat. Lluny queden aquells temps en què quan algú era contractat per alguna empresa important, o per una entitat bancària, tenia un treball per vida. Aquesta precarietat és causa que siguin molts els que no poden afrontar compromisos familiars, ja que no tenen el futur assegurat. El 28% dels contractes signats el 2018 en el conjunt d’Espanya és de menys de set dies (quan el 2007 eren el 15%). Això fa que moltes persones transitin contínuament entre situacions d’ocupació i situacions d’atur. A més, les darreres dades de l’EPA indiquen que pràcticament la meitat de les persones amb jornada parcial voldrien treballar més hores.

Una altra de les conseqüències de l'actual mercat de treball, és que tenir treball i per tant cobrar un sou, no és garantia de poder arribar a fi de mes. En aquest aspecte hem fet una regressió molt gran. La situació actual em recorda el que m'expliquen que succeïa en temps de la postguerra, quan el salari no era suficient per satisfer les necessitats bàsiques de la família. L’any 2017 391.400 persones (un 12,2% de les que treballaven a Catalunya) no arribaven a final de mes. Aquesta xifra s’ha vist incrementada en un 0,2% (8.900 persones més) en relació al 2016 i un 3,6% en relació al 2008.

En aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, les entitats d’Església reiteren que és prioritari construir una societat que creï treball per a tothom, facilitant l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per als projectes de vida personals i familiars. Per això fan una crida reivindicant amb tota fermesa les mesures següents: Polítiques actives d’ocupació, personalitzades i formatives. Mesures per afavorir la conciliació laboral. Sou mínim interprofessional de 1.000 € al mes. Total implementació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Qualificació i dignificació de tots els llocs de treball, especialment els de les feines més senzilles, com és al cas de les treballadores domèstiques. Eradicació del frau per garantir que les empreses paguin allò que els pertoca. Solidaritat i acollida amb les persones nouvingudes que garanteixi la plena integració social. Reconeixement i suport a la tasca de les entitats del tercer sector social i a les iniciatives d’economia social, cooperativa i solidària.

Josep m Jubany