30 de setembre 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Tothom qui fa el bé en nom de Jesús és dels nostres, encara que no sigui de la colla. Per raons històriques i doctrinals els cristians ens hem dividit en diverses esglésies i comunitats.

Malgrat les pregàries, els fòrums de diàleg i algunes reflexions, costa molt de recuperar la unitat perduda. Però en la pràctica del bé podem actuar ja plenament units, això és un gran testimoni pel món i un gran estímul per a l’ecumenisme. Els diferents grups i sensibilitats dintre de l’església catòlica pequem de desconeixement mutu i fins i tot de desconfiança.

Tolerància zero amb el mal, però es troba molt unit a nosaltres, com l’ull, la mà, el peu. El mal sempre ha de ser combatut vingui d’on vingui. Recordem la paràbola del blat. Jesús ens adverteix que la tria no serà feta fins a la fi dels temps.

Les teves paraules, Senyor, sempre són paraules de vida, no són paraules políticament correctes, poden ferir sensibilitats. Hi ha consciències que necessiten ser sacsejades. Hi ha massa injustícia, massa desigualtat, massa corrupció i massa egoisme en el nostre món.

La teva paraula és penetrant com una espasa de doble tall. Sisplau no passis de llarg sense treure a la llum els meus pecats, les meves incoherències i les meves falsedats, només tu pots curar la ferida.

Demanem al Senyor que sigui bondadós amb nosaltres, que ens enriqueixin els dons de la vostra gràcia, per tal que corrent cap a la terra promesa esdevinguem hereus dels béns celestials.

Mireia Galobart