Reflexions a la Paraula de Déu

“«Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu … Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cantarà” (Is 35, 4-6). Isaïas ens diu a la primera lectura aquestes paraules de coratge, que ens anuncien, com ho anunciava aleshores al poble d’Israel (que tornava de l’exili), els prodigis alliberadors de Déu. Precisament el salm responsorial d’avui lloa la fidelitat i justícia del Senyor, que es manifesta en aquesta mena de prodigis i en d’altres accions salvadores “fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos, el Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els qui han ensopegat, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters, sosté les viudes i els orfes”. Després, a l’evangeli, veurem com és Jesús qui fa aquestes accions guaridores.

La segona lectura és continuació de la carta de Jaume. Ara parla de la distinció de persones, de la discriminació, que no s’adiu gens amb la fe en Jesucrist (Jm 2, 1). Ho fa amb un exemple gràfic: el tracte amb favoritisme en una reunió, segons que hi arribi un ric o un pobre, atenent sols als elements externs (Jm 2, 2-3). L’exemple ens invita a eixamplar-ho avui a totes les discriminacions, quan s’atén més a altres aspectes (raça, naixement, cultura, religió ...) que a la persona per ella mateixa. I afegeix que, actuant així, “¿no sou uns jutges de criteris malvats?”. I conclou:“¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne?”

L’evangeli de Marc ens descriu una de les accions guaridores que Isaïas ens ha anunciat: la curació d’un sordmut. Jesús se l’enduu tot sol, li fica els dits a les orelles i escup tocant-li la llengua amb la saliva. Mira al cel, sospira i diu “Efatà” (imperatiu arameu que vol dir “obriu-vos”). I a l’instant hi sentí i parlava correctament (Mc 7, 33-35). Jesús els prohibeix que ho diguin a ningú, però encara ho pregonaven més, i deien admirats: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin” (Mc 7, 36-37). Que Jesús, que sempre guareix, ens faci rics en la fe, sense por, i ens obri els sentits i el criteri per no discriminar ningú i tractar tots els humans com a persones!

Jordi Cors