Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
email: santildefons100@arqbcn.org / twitter: @Sant_Ildefons
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Tothom qui fa el bé en nom de Jesús és dels nostres, encara que no sigui de la colla. Per raons històriques i doctrinals els cristians ens hem dividit en diverses esglésies i comunitats.

Malgrat les pregàries, els fòrums de diàleg i algunes reflexions, costa molt de recuperar la unitat perduda. Però en la pràctica del bé podem actuar ja plenament units, això és un gran testimoni pel món i un gran estímul per a l’ecumenisme. Els diferents grups i sensibilitats dintre de l’església catòlica pequem de desconeixement mutu i fins i tot de desconfiança.

Tolerància zero amb el mal, però es troba molt unit a nosaltres, com l’ull, la mà, el peu. El mal sempre ha de ser combatut vingui d’on vingui. Recordem la paràbola del blat. Jesús ens adverteix que la tria no serà feta fins a la fi dels temps.

Les teves paraules, Senyor, sempre són paraules de vida, no són paraules políticament correctes, poden ferir sensibilitats. Hi ha consciències que necessiten ser sacsejades. Hi ha massa injustícia, massa desigualtat, massa corrupció i massa egoisme en el nostre món.

La teva paraula és penetrant com una espasa de doble tall. Sisplau no passis de llarg sense treure a la llum els meus pecats, les meves incoherències i les meves falsedats, només tu pots curar la ferida.

Demanem al Senyor que sigui bondadós amb nosaltres, que ens enriqueixin els dons de la vostra gràcia, per tal que corrent cap a la terra promesa esdevinguem hereus dels béns celestials.

Mireia Galobart

29 de setembre de 2018

La setmana dia a dia

Dilluns, 1
Inici de la Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera sessió del curs del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 2
Primera reunió del curs de Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 6
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

27 de setembre de 2018

Eucaristia d’inici de curs - Homilia de Mn. Josep m Jubany Diumenge -16 de setembre de 2018

Amics, amigues,

Amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i el dimarts i el dimecres amb la tornada dels infants a l' escola, es reinicien també a la nostra comunitat les activitats normals del curs. El divendres passat es va reunir el Consell Pastoral. Com és costum va ser una reunió on es varen començar a fitxar els objectius d'aquest curs 2018-2019. El curs que comencem està ple d'incerteses, i també de desafiaments, i molt condicionat pel que hem viscut, i vivim en l'actualitat, tant a nivell eclesial, com social i polític.

A nivell eclesial, fa temps que comprovem amb molta tristesa que certs sectors de l'església porten a terme una campanya en contra la persona del Papa Francesc, campanya que no ha dubtat d'acusar-lo de mentider i encobridor de pederastes. Cal dir-ho ben clar, el Papa no és ni un mentider, ni un encobridor, i encara més, cal dir també ben clar, que a aquests difamadors, el que veritablement els preocupa no és la vergonyosa i aberrant qüestió de la pederàstia, sinó el que pretenen és que la figura del successor de Pere perdi credibilitat moral davant de l'opinió pública. El que aquests difamadors no accepten són les reformes i denúncies que porta a terme el bisbe de Roma. No ho diuen, però el que realment ataquen és un Magisteri Papal que vol ser evangèlic. Per posar només alguns exemples, el que es combat és el seu programa d'una Església pobra pels pobres que hagi tingut l'agosarament de dir que el capitalisme mata, que hagi denunciant la política de molts països sobre la immigració, que hagi tingut la valentia de revisar la moral matrimonial, posant de relleu que l'església ha de ser misericordiosa envers els que han fracassat en el seu matrimoni, que hagi corregit el catecisme de l'Església catòlica, per afirmar que és contrària a la doctrina Catòlica, en tots casos, la pena de mort i molt més. En definitiva, pel que se l'ataca i difama és perquè vol una Església que sigui mare misericordiosa i no jutge sense entranyes.

Nosaltres, com a comunitat de Sant Ildefons, hem de mostrar, sense caure en fanatismes de papolatria, la nostra adhesió al seu programa, i també la nostra fidelitat a la seva persona.

També haurem d'estar atents al Sínode dels bisbes que se celebrarà el mes d'octubre a Roma. Sínode dedicat als Joves. Tots estarem d'acord que l'absència de joves en les nostres esglésies és molt preocupant.

A nivell diocesà, l'Església de Barcelona ens ha proposat un Pla diocesà de pastoral, per ser treballat per totes les institucions diocesanes els propers anys . El Consell pastoral va començar el divendres passat a treballar com concretar-lo en la nostra comunitat. Segons el programa establert per la comissió diocesana, enguany s'ha de treballar l'apartat dedicat a Jesucrist, i el de la fraternitat. Ens equivocaríem si penséssim que aquest pla és la panacea que solucionarà tots els nostres problemes.

25 de setembre de 2018

Agraïment a les persones responsables de la “Borsa de Treball”

Una de les senyes d'identitat de la nostra comunitat de Sant Ildefons és la seva dimensió social. Per a nosaltres, com per a tot creient que vulgui ser fidel a Jesús, ha de fer del manament nou el motiu principal de la seva vida. Les paraules de Jesús en la Cena del Dijous Sant: "Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat” (Jn 15,12), han de ser el distintiu de les comunitats cristianes. Ubi caritas Deus ibi est, (allà on hi caritat, Déu hi és present). Les nostres celebracions i catequesis no tindrien cap sentit si no hi hagués amor.

El manament de l'amor s'ha de traduir en fets concrets. Per aquest motiu, amb senzillesa, a la nostra comunitat hi ha persones que es dediquen a visitar malalts, un servei de Càritas coordinat amb Càritas Diocesana, el banc d'aliments Adrià Trescents, les col·lectes que es fan a favor d’institucions que estan al servei dels més necessitats, col•lectes com la de Càritas, Mans Unides, la de l'acció solidària contra l'atur, la de la Nit de Nadal per alguna institució que treballi pel quart món, i també un tant per cent de la nostra migrada economia va dedicat a la caritat.

Un dels serveis que ha funcionat durant molts anys, gairebé trenta, és el de la "Borsa de treball". Amb senzillesa i rigor, aquest servei posava en contacte a persones que cercaven feina, amb persones que necessitaven algun treballador, generalment en l'àmbit familiar. Avui, us anuncio que a partir d'aquest mes de setembre, aquest servei finalitza les seves activitats. No és per falta de ganes, ni per cansament de les persones que se n'han responsabilitzat. El motiu és que les normatives legals cada vegada són més exigents, i fan del tot inviable que un servei com el nostre, amb una infraestructura molt senzilla , però eficaç, sense cap mena de reconeixement legal, pugui continuar.

En nom de la comunitat vull donar les gràcies a les persones que durant aquests anys se n'han responsabilitzat : Mercè Montaner, Mercè Fonoll, Marisol Rocha. Ho han fet de forma discreta però molt eficaç. Desconec el nombre de persones que durant aquests anys han atès, però han estat moltes. No han regatejat ni hores, ni gestions, per poder assolir el seu objectiu, que persones sense feina poguessin trobar treball.

Cada dilluns i dijous al matí estaven presencialment a la nostra comunitat, i desprès durant la setmana feien mil i una gestió. I el més important és el tracte que tenien amb els usuaris del servei, amb respecte, atenent-los sense cap tipus de superioritat i escoltant les seves angoixes.

Personalment em sap greu la fi d'aquest servei, però les circumstàncies s'imposen. Trobaré a faltar les moltes persones que venien a cercar feina a la Borsa de treball. Persones que no demanaven ni diners, ni aliments, sinó treball. El treball, el "guanyar-se la vida" és indispensable perquè les persones puguin viure amb dignitat. A la Borsa de treball s'ajudava a dignificar persones.

El dia 7 d'octubre se celebra el dia del Treball decent. Les responsables de la Borsa de treball, tenien molta cura que el treball que oferien fos un treball decent. Això és que els treballadors rebessin un salari just, un tracte humà, i que es complissin tos els requisits legals.

Repeteixo, en nom de la comunitat i propi, gràcies per aquest servei. L'absència de la Borsa de Treball ens obliga a tots. Si per les raons exposades a la nostra comunitat hem hagut de suprimir aquest servei, ens obliga a tots a intensificar els altres serveis existents.
Josep m Jubany

24 de setembre de 2018

Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona i patrona de captius

Ho celebrarem com cada any el dia 24 de setembre. Sempre hem celebrat el to festiu de la jornada i aquest any ho farem igual. La ciutat lluirà esplendorosa amb tots els actes a celebrar sobretot al carrer. També sempre hem tingut en compte el seu patronatge de captius; hem pregat no solament per demanar el seu alliberament sinó també perquè conforti els seus cors i els del seus familiars mentre compleixen la pena que els ha estat imposada. Però enguany hem de contemplar com a les nostres presons hi ha tancades preventivament persones honorables representants del nostre poble, que el seu únic delicte, si és que es pot dir així, ha estat permetre que els catalans votéssim un referèndum d’autodeterminació. I aviat en farà un any.

Encomanem-los a redós de la Mare de Déu de la Mercè, que vetlli per ells i elles i que a nosaltres ens ajudi a trobar el camí de la llibertat.

22 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Llegim al profeta Amós: aquell que enganyi, robi o estafi als seus germans no serà oblidat per Déu. Sona a maledicció gitana, eterna. I ho és! És el mateix que el papa Francesc deia fa uns dies: “els mafiosos no són cristians”. El missatge és clar i directe. No es tracta de si hem estat afortunats i disposem d’una situació econòmica o una altra. Cal que siguem nets i transparents. Que no especulem, posant preus per sobre del que és just, que no ens aprofitem mai de la gent necessitada, ni d’aquells que són o se senten més febles que nosaltres. Sobretot, que no enganyem mai a ningú! Aquests dies estem patint una tempesta d’acusacions entre polítics. Sembla que tothom hagi enganyat a tothom. Ens preguntem com podem tolerar que uns mentiders i estafadors pretenguin guiar la nostra societat. Si han enganyat o defraudat, són éssers indignes de la confiança de ningú i menys de la nostra.

Quina ironia, però, quan llegim l’evangeli de Lluc. Sembla com si tots haguéssim de córrer a fer pactes amb el dimoni. No, ben segur que no es tracta d’això. El missatge de fons no s’allunya gens del d’Amós: si fem trampes amb els béns terrenals –sense cap valor– i estafem als nostres germans, com pot ser que pretenguem administrar bé els béns que valen més que això? Per desgràcia, trobem massa exemples a la nostra església de gent que ha fugit amb diners, de gent que no ha respectat ni infants, ni dones, ni refugiats, ni empresonats, ... però que pretén encara continuar fingint que és un bon administrador de la vida de la comunitat. Hem començat a veure atacs durs – duríssims – des de dins de la nostra mateixa església contra el papa Francesc per haver intentat posar fre al que tant el profeta Amós com l’evangeli de Lluc denuncien. Posem-nos-hi decididament al costat, amb fets i pregàries. Que no se’n surtin els falsos, els estafadors ni els torturadors!

Julià i Rosa


19 de setembre de 2018

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 7 d'octubre, acabat el temps d'estiu i a les portes del nou curs escolar.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

16 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

I vosaltres, qui dieu que sóc?

En el bell mig del seu llibre, l'evangelista Marc ens recorda la pregunta que Jesús va fer al seus deixebles: "I vosaltres, qui dieu que sóc?". No és una pregunta qualsevol, ans tot el contrari, és la gran pregunta. La resposta és clau per saber si els interlocutors de Jesús han entès qui és Ell, i què significa ser seguidor seu.

L'escena té lloc a Cesarea de Felip. Jesús deixa la seva estimada Galilea, i es dirigeix cap a Jerusalem. Allà, a la ciutat santa, patirà, serà rebutjat, crucificat, i ressuscitarà. Cal que ho sàpiguen els que l'acompanyaran en el seu viatge. Viatge que és tot un programa de vida, de vida d'amor, de lliurament envers els altres.

Si proposéssim aquesta pregunta als nostres amics, podríem comprovar que les respostes són múltiples i diferents, per alguns seria un pregunta que no té cap sentit, Jesús és totalment absent en les seves vides; per altres un record entranyable de la seva infantesa, però que ara ja adults, no té cap sentit; per altres un mestre de moral que és bo seguir el seus consells ètics; també és possible que ens responguessin, que el programa de Jesús és molt exigent, això fa que se'l sentin molt llunyà ja que no és per a ells, i així un llarg etcètera.

Ara la pregunta se'ns fa a tots nosaltres. És una pregunta que no podem respondre, sense haver meditat profundament sobre la nostra condició de creients. No podem respondre amb fórmules que llegim en el catecisme. La resposta que ens demana el Senyor, és en la meva vida de cada dia qui és per a mi Jesús. ¿Quin paper té la persona de Jesús en les decisions que prenc, en l'estil de vida que porto, en les esperances que em motiven? en definitiva, en el sentit de la meva vida. Veritablement en el meu jo més profund, qui és Jesús per a mi?

Pere, va respondre: Vós sou el Messies. L'Apòstol apunta en bona direcció, però no acaba d'encertar en la diana. Per a Pere, Jesús és el guaridor, el consolador dels febles, persona que cal escoltar i admirar, però seguir-lo fins a la Creu és tota una altra cosa. I per a nosaltres, qui és Jesús?

Josep m Jubany

12 de setembre de 2018

Convocatòria del Consell Pastoral d'inici de curs

El Consell Pastoral es reunirà divendres dia 14 de setembre a 2/4 de 6 de la tarda. És un Consell extraordinari on parlarem de les prioritats del nou curs i de com aplicar a la nostra Comunitat el Pla Pastoral Diocesà de l'Arquebisbat, que porta per títol "Orientacions i propostes per a una conversió pastoral a l'arxidiòcesi de Barcelona" i té com eslogan "Sortim".

La Comissió permanent ha preparat un text on s’han reproduït els textos del Pla Pastoral i algunes propostes de concreció. Segons el Bisbat, aquest curs s'ha de treballar el punt 1: Jesucrist, i el punt 4: la fraternitat. El text és llarg, no cal que tot s'hagi de fer, ni tampoc són propostes tancades, tot el contrari, són per ser debatudes entre tots. Anirà bé tenir propostes per escrit.

Ordre del dia:

1. Lectura, i aprovació, si s’escau, de l’acta de la darrera reunió.
2. Lectura i comentari de l’Evangeli de diumenge vinent.
3. Estudi de les propostes presentades per la Comissió Permanent
4. Designació d’una o un membre per a la Comissió Permanent
5. Designació de dos representants al Consell Arxiprestal
6. Calendari i temes de les Assemblees
7. Inici de la catequesi
8. Torn obert de paraules

La Comissió Permanent


10 de setembre de 2018

La Diada. Festa Nacional de Catalunya

La celebració de la diada ve marcada com els darrers anys per la manifestació que hi haurà a Barcelona amb la intenció d’omplir la Diagonal, enguany amb l’afegit nogensmenys important de l’existència de presos polítics i exiliats pels fets de l’1 i el 27 d’octubre passats, pendents des de fa ja més de 10 mesos d’un judici, les conseqüències del qual marcaran el futur més immediat. L’anomenat “procés” s’està allargant tant en el temps que està condicionant reaccions contràries, del tot legítimes, però que haurien de servir per afavorir el diàleg entre les parts, més que no pas ser causa d’enfrontaments.

Celebrem-la com el que és, la nostra festa nacional, amb joia, amb civisme, pacíficament i amb el somriure que sempre ens ha caracteritzat.

8 de setembre de 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

“«Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu … Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cantarà” (Is 35, 4-6). Isaïas ens diu a la primera lectura aquestes paraules de coratge, que ens anuncien, com ho anunciava aleshores al poble d’Israel (que tornava de l’exili), els prodigis alliberadors de Déu. Precisament el salm responsorial d’avui lloa la fidelitat i justícia del Senyor, que es manifesta en aquesta mena de prodigis i en d’altres accions salvadores “fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos, el Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els qui han ensopegat, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters, sosté les viudes i els orfes”. Després, a l’evangeli, veurem com és Jesús qui fa aquestes accions guaridores.

La segona lectura és continuació de la carta de Jaume. Ara parla de la distinció de persones, de la discriminació, que no s’adiu gens amb la fe en Jesucrist (Jm 2, 1). Ho fa amb un exemple gràfic: el tracte amb favoritisme en una reunió, segons que hi arribi un ric o un pobre, atenent sols als elements externs (Jm 2, 2-3). L’exemple ens invita a eixamplar-ho avui a totes les discriminacions, quan s’atén més a altres aspectes (raça, naixement, cultura, religió ...) que a la persona per ella mateixa. I afegeix que, actuant així, “¿no sou uns jutges de criteris malvats?”. I conclou:“¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne?”

L’evangeli de Marc ens descriu una de les accions guaridores que Isaïas ens ha anunciat: la curació d’un sordmut. Jesús se l’enduu tot sol, li fica els dits a les orelles i escup tocant-li la llengua amb la saliva. Mira al cel, sospira i diu “Efatà” (imperatiu arameu que vol dir “obriu-vos”). I a l’instant hi sentí i parlava correctament (Mc 7, 33-35). Jesús els prohibeix que ho diguin a ningú, però encara ho pregonaven més, i deien admirats: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin” (Mc 7, 36-37). Que Jesús, que sempre guareix, ens faci rics en la fe, sense por, i ens obri els sentits i el criteri per no discriminar ningú i tractar tots els humans com a persones!

Jordi Cors

5 de setembre de 2018

Inscripció Catequesi curs 2018-2019

Comença un curs nou i la Comunitat de Sant Ildefons convida als pares i mares a compartir la Fe amb els seus fills a través de la Catequesi.

Aquest curs continuen havent-hi dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal:
cada dilluns de 18:00 a 19:15 h. es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista. El curs començarà el dilluns 1 d'octubre.

*Catequesi familiar
: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares. La sessió comença per a tots (pares i fills) a les 10.45 h. Mentre els pares reben formació catequètica, els fills es reuneixen en grups per edat amb un/una catequista per treballar el que durant el mes els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15 h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar per aquest nou curs és el següent:


Grup AGrup BTEMA
21-10-1828-10-18Tots Sants
18-11-1825-11-18Advent
16-12-1816-12-18Nadal
20-01-1927-01-19Epifania i El missatge de Jesús
17-02-1924-02-19Quaresma
17-03-1924-03-19Setmana Santa i Perdó - Sortida conjunta
28-04-1928-04-19Sortida conjunat - Pasqua
19-05-1926-05-19Pentecosta
16-06-1916-06-19Celebració conjunta de final curs

El dia 16 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups, A i B, a les 12.15 h. i tancarem el curs amb un petit refrigeri.

Inscripcions:

Inscripcions on-line (fins el 30 de setembre) clicant aquí. Són obertes a tothom: Les noves famílies podran escollir preferència de torn A o B de la Catequesi Familiar, però segons els inscrits es confirmarà quin grup se´ls assigna

Inscripcions presencials: dimecres 19 i dijous 20 de setembre de 17.30 h. a 19.30 h. als locals de la Parròquia.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de Caixabank ES96 2100 3017 0823 0014 2273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant.

4 de setembre de 2018

Primer diumenge de setembre

Per a molts han acabat les vacances, per a d’altres tot just comencen, i altres, que molt probablement tenim ben a prop, no poden fer-ne ni tan sols gaudir d’uns dies d’esbarjo; raons? moltes, totes les que vulgueu, però per sobre de tot la pobresa i la malaltia. Fins i tot alguns dels qui sí que hem fet vacances ens hem vist atrapats per episodis feridors que no respecten el calendari per fer el seu debut en el moment menys pensat. Hem suportat una onada de calor intensa com mai que en gran part ha estat responsable de moltes indisposicions i de 23 morts comptabilitzats a Catalunya per l’anomenat “cop de calor”; i encara hi ha qui dubte del canvi climàtic. La Comunitat no ha generat notícies rellevants. Aviat n’hi haurà.

Continuem tenint els nostres polítics empresonats per delictes que no han comés i exiliats per la mateixa raó, amb la proximitat d’un judici aquesta tardor del que encara avui es desconeix de què seran acusats i amb quines garanties.

El gran problema de les migracions per les causes que tots coneixem continua causant centenars de morts al mar, a més de les pasteres que queden a la deriva atapeïdes de gent, amb dones embarassades i nens petits, rescatades per vaixells d’ONG’s que topen amb grans impediments per ser acollits en algun port europeu.

Els accidents de trànsit a les nostres carreteres han augmentat un 36% respecte l’any passat; causes? els informes oficials diuen que l’excés de velocitat i conduir sota l’efecte de l’alcohol i les drogues són les més freqüents, però també la distracció al volant per atendre els missatges del telèfon mòbil, o fins i tot escriure’n mentre es condueix! Quina barbaritat! Qui ho fa no solament posa en risc la seva vida sinó la de tots els que circulem amb prudència desplaçant-nos per treballar o simplement cercant el lleure. Ja teníem assumit que no es poden fer ni atendre trucades al mòbil -per això hi ha els aparells anomenats “mans lliures”- però joguinejar amb els missatges durant la conducció és un despropòsit monumental.

L’esfondrament del pont de l’autopista de Gènova amb 41 morts comptabilitzats fins ara, molts ferits i cinc desapareguts posa de relleu com és de fràgil la seguretat viària quan el manteniment d’aquestes estructures no es fa correctament.

La violència de gènere no ha fet vacances; quatre nous casos de dones assassinades a Catalunya a mans d’uns indesitjables que es creuen amos de les seves vides amb dret a menystenir-les i maltractar-les de forma denigrant.

El terrorisme també ha fet acte de presència a Londres si bé sense conseqüències greus però suficient per recordar-nos que no podem baixar la guàrdia, i que les forces de seguretat han de mantenir un nivell molt alt d’eficàcia per mantenir-la.

Una notícia molt positiva: el Papa Francesc ha tret definitivament del Catecisme de l’Església Catòlica la justificació de la pena de mort que encara contemplava, només per a casos excepcionals, l’última edició de 1992. A poc a poc anem avançant.

Ara és moment de reflexionar sobre aquests esdeveniments i d’altres no menys importants que no caben no aquest espai.

Josep Maria Lari

2 de setembre de 2018

Costums, tradicions o llibertat per estimar

A l’Evangeli d’avui no s’esmenten els versets 9-16 i 16-23 els quals completen el sentit del missatge de Jesús en aquest fragment.

¿Què ens vol dir Marc amb tota la discussió dels fariseus, els mestres de la llei respecte als deixebles de Jesús? Ni els fariseus eren tots dolents ni els deixebles uns desconsiderats. L’evangeli deixa clar que les tradicions i costums humanes que poden ser molts respectables, no s’han de confondre hipòcritament amb el comportament honrat que ens dicta el nostre cor. Així ho assenyala Jesús parlant del fet d’atendre uns pares grans els quals no poden ser abandonats amb el pretext d’un vot fet en el temple.

Per tant, amb les seves respostes Jesús desmitifica tot ritual i accepta la vida humana en totes les seves dimensions: espirituals, físiques i orgàniques sense tabús. I conclou aquesta seqüència dient que la veritable maldat “es cou” en el cor humà. D’ell en surten les rancúnies, els odis, les venjances, les estafes … Tot això és el que destrueix l’ésser humà i les societats i és el que hem de vigilar, cuidar i atendre, més que posar l’accent en els aliments i els rituals externs.

Ara bé, quan el missatge de Jesús arrela en la nostra vida actuem amb la llibertat de l’amor que va més enllà de les imposicions legals, dels compliments rutinaris i els adoctrinaments establerts, perquè és un missatge que eixampla el cor i ens ajuda a focalitzar la nostra atenció sobre les necessitats dels germans. Honorar o estimar Déu no està renyit amb l’estimació als altres, però s’honora Déu quan s’honora a l’ésser humà. Per això és d’admirar i agrair la tasca que fan tants voluntaris i tantes persones de bé que defensen i protegeixen la vida i els drets de tants immigrants i refugiats que volten pel món. Complir religiosament amb tot el que està manat i no sortir a l’encontre dels que ens necessiten, segons el missatge alliberador de Jesús, és igual a no fer res. Potser, nosaltres no ens llancem al mar per salvar vides, però els que estan al nostre voltant ofegats per una economia precària, per l’abandó, sense llar…, els veiem? Què fem?

Esther Bochita