Continuem llegint fragments del capítol 6 de l'Evangeli de Sant Joan. Capítol conegut com el sermó del Pa de Vida. Avui , Jesús ens ha sorprès amb afirmacions, que per la seva rotunditat, es feien incomprensibles als seus oients.
La primera d'aquestes afirmacions és: Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre. El Senyor s'identifica amb el pa. Pels seus oients el pa significava l'aliment pel que havien de treballar de sol a sol, el cansament de la feina diària, la preocupació per alimentar la família, la fam i la malaltia quan aquest faltava. Ara, Jesús, com aquell que no diu res, té la gosadia de dir, que el pa és ell. Un pa que no tant sols satisfà les nostres necessitats de subsistència , sinó que té la virtut de donar-nos la vida. Un pa que no necessita cap tipus de blat, ni de forn, perquè ja ens és donat, i per si no fos poc , s'atreveix a dir, que ha baixat del cel.
La segona afirmació: "Qui menja d’aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món."
Cada vegada és més fort, no n'hi ha prou en veure els signes, en creure, ara és tracta de menjar la carn del fill de l'home. Un dels verbs utilitzat es podria traduir per mastegar. Cal mastegar la carn ( o millor dit, el cos). Una carn que ens assegura per sempre la vida. La reacció del jueus fou d'estranyesa i es preguntaven tot esverats: "Com s'ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar".
Nosaltres, desprès del Dijous sant, estem en millors condicions d'entendre aquestes afirmacions. Quan a nosaltres ens fascina una persona, diem en llenguatge col·loquial, que devorem les seves paraules, però aquí la cosa va més lluny, sabem que la Paraula de Jesús, és ell mateix. Ell és la Paraula de Déu feta carn. Celebrar l'Eucaristia i combregar significa això, entrar en comunió total amb ell.
Ell, se'ns dóna, amb el Pa i Vi consagrat, i així ens dóna la vida, la vida que no és la biològica, sinó la Vida de Déu, del Déu de l'amor. En L'Eucaristia, no només escoltem la seva Paraula, paraula que ens instrueix, sinó que rebem tota la seva persona. El seu cos, enforteix la nostra existència, la seva sang corre per les nostres venes i ens dóna la vida (cal tenir present que pels jueus la vida es trobava en la sang). Sant Joan ens parla amb un realisme que ens pot sorprendre, suposo que la intenció de l'evangelista és fer-nos adonar que l'Eucaristia no és un ritus, ni un record del passat, sinó que cada vegada que la celebrarem és el mateix Senyor Ressuscitat, que amb una presència misteriosa, però real, se'ns dóna a tots. L'Eucaristia, ens ha de transformar, ens ha d'unir amb tots el creients, amb tots els homes i dones de bona voluntat, ja que el pa és un del sol, i és donat per a tots.
Volem un món millor, treballem per la pau, estem al costa dels pobres, en definitiva desitgem que la Vida de Déu sigui realitat enmig nostre. L'aliment que ens donarà la força necessària és el Pa viu, baixat del cel.
Josep m Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada